Amb la voluntat de contribuir a la cohesió social i al benestar de les persones, la Fundació Pere Tarrés elabora estudis i informes que analitzen els principals reptes socials i educatius del nostre temps, sovint en el marc d’un treball en xarxa amb altres organitzacions. La Fundació posa així a disposició de la societat tota la seva expertesa en camps com la intervenció social, la formació i la recerca en acció social, educació i organitzacions socials.
La situació de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten cada any beques perquè els seus fills i filles puguin gaudir d’activitats de lleure a l’estiu es manté en situació crítica després de diversos anys seguits de crisis. Tot i que alguns indicadors reflecteixen una lleugera millora dels indicadors de la pobresa a Catalunya, aquest informe de la Fundació Pere Tarrés sobre les condicions de vida de les famílies becades a l’estiu indica una preocupant cronificació de la vulnerabilitat.
Les conseqüències econòmiques i socials derivades de la pandèmia, de la guerra d’Ucraïna i de l’augment de la inflació encara s’arrosseguen per a moltes llars, que viuen diàriament situacions extremadament complicades. Així ho evidencia aquest informe de la Fundació Pere Tarrés que analitza les condicions de les famílies que sol·liciten beca per participar en activitats de lleure a l’estiu.
El paper de les activitats de lleure educatiu com a generadores d’oportunitats i benestar per a les famílies amb menys recursos durant la pandèmia pot servir com a exemple a seguir en futures crisis. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull i la School of Social Work del Boston College nord-americà, que analitza la feina que van realitzar durant la pandèmia i el confinament diversos espais de lleure educatiu que acompanyen específicament infants en situació de vulnerabilitat (com ara centres socioeducatius, centres oberts o centres d’atenció diària).
Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna s’han sumat a la crisi econòmica i social que han generat dos anys de pandèmia i això ha agreujat encara més la situació de vulnerabilitat social en què ja es trobaven moltes famílies. Així ho evidencia aquest informe de la Fundació Pere Tarrés, centrat en les famílies de les comarques de Tarragona que han sol·licitat beca a l’entitat per gaudir d’activitats de lleure a l’estiu.
La Fundació Pere Tarrés, en col·laboració amb CaixaBank Banca Privada, ha realitzat aquest estudi que fa una radiografia de la pobresa infantil i ofereix recomanacions sobre com canalitzar l’acció filantròpica per millorar la qualitat de vida de la infància i l’adolescència del nostre país, amb l’objectiu que cada persona pugui trobar la manera de col·laborar que més s’ajusti a les seves motivacions, recursos i expectatives.
Les successives crisis econòmiques i sanitàries que estem vivint han agreujat encara més les necessitats de les famílies i estan dibuixant un nou perfil de família que sol·licita les beques per a les activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. Així ho recull l’informe “Cap infant sense colònies 2021: estudi sobre les condicions de vida de les famílies beneficiàries de les beques d’estiu”.
Elaborat per la Fundació Pere Tarrés per encàrrec de les entitats Didania i Fundación Promesa, l’informe descriu com el lleure contribueix a la construcció de la identitat i a l’adquisició de competències acadèmiques claus en els infants i joves. El treball també dibuixa un mapa de recursos del lleure a tot l’Estat espanyol que identifiqui els elements més rellevants de l’oferta d’activitats i, en el context actual marcat per la pandèmia global de la Covid-19, analitza la resposta que des del lleure s’ha donat a les noves necessitats sorgides de la crisi social i sanitària i conclou que pot jugar un paper important a l’hora de satisfer necessitats relacionals, alimentàries, psicològiques o lúdiques dels infants i joves.
Els programes universitaris adreçats a la gent gran milloren la salut física i mental de les persones que hi participen, alhora que beneficien la seva vida social i cultural. Ho evidencia la recerca “Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat”, elaborat per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i la Xarxa Vives, i en què hi han participat prop d’un miler d’estudiants de programes sènior de totes els universitats de parla catalana.
Consulta l'informe
Veure el dossier de premsa
Consulta la notícia
Esgotament, estrès emocional, manca de temps per a un/una mateix, problemes de conciliació personal i laboral, aquestes són algunes de les sensacions que arran de la pandèmia manifesten haver sentit les persones cuidadores no professionals, encarregades de tenir cura al domicili d’un familiar en situació de dependència que no estan vinculades a un servei d’atenció professionalitzat. Així ho analitza aquest estudi de la Fundació Pere Tarrés, que s’ha elaborat gràcies al finançament estatal a càrrec del 0,7% de l’IRPF.
La crisi econòmica i social arran del Covid-19 està dibuixant un nou perfil de família que sol·licita les beques per a les activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. Així ho recull l’informe ‘Les condicions de vida de les famílies beneficiàries de les beques de activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés’.
L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància. L’informe ‘Habitatge, Infància i Salut’, que forma part de l’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància, posa de relleu que les condicions dels habitatges familiars han empitjorat arran el Covid-19 i són la causa de malalties com l’estrès o l’ansietat, a més de tenir conseqüències emocionals per l’estigma de la pobresa i afectar al rendiment escolar.
Consulta l'informe
Consulta la notícia
Veure la presentació de l'informe
Veure el vídeo de l'informe
Informe de El Panoràmic sobre la situació econòmica de les associacions catalanes duta a terme durant l’època més estricta del confinament. A l’estudi han participat fins a 60 organitzacions, entre federacions i associacions, amb seu en diversos punts del territori català. La recerca posa de manifest que el teixit associatiu no ha estat aliè a aquesta conjuntura excepcional actual ni a les conseqüències que se’n desprenen a curt, mitjà i llarg termini.
Consulta l'informe
Consulta la notícia
Vídeo de l'informe
Infografia agents i recursos privats en el finançament de les associacions
Infografia efectes del confinament sobre el finançament del teixit associatiu
Aquest informe es centra en la dimensió de la salut del concepte de promoció social de la infància. En concret en l’àmbit de l’alimentació, de l’activitat física i de la higiene dels infants a Catalunya i Espanya, tot considerant l’impacte de la classe social i el gènere en la salut. Les dades revelen l’enorme efecte que exerceix la classe social en la salut del infants.
Identificar quins són els factors socials de risc en les necessitats d’atenció en salut mental en alguns barris de Barcelona i determinar com influeixen en l’atenció a les persones amb aquestes problemàtiques és l’objectiu de l’informe “Impacte dels factors socials en l’atenció als problemes de salut mental. Informe global dels districtes de Sants-Montjuïc i Sant Andreu”. L’informe l’ha elaborat la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb entitats com Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà.
La ‘Guia d’activitats esportives adaptades al context de la COVID-19 per a casals d’estiu’ ofereix 25 propostes d’activitats esportives que poden servir d’inspiració per programar aquest estiu. Les activitats estan categoritzades per grups d’edats, continguts educatius i tipus d’activitats per a què pugui ser molt més senzill buscar quines s’adapten de la millor manera a les necessitats del grup. Té com a finalitat facilitar l’adaptació de les activitats esportives adreçades a infants, adolescents i joves en l’àmbit del lleure. Amb aquest recurs, la Gerència de Serveis d’Esports de la Diputació de Barcelona pretén dona suport tècnic als municipis de la província perquè puguin dinamitzar activitats de lleure actiu que compleixin amb les mesures preventives de seguretat plantejades en el context de la pandèmia de la Covid-19.
‘El sensellarisme a la ciutat de Barcelona’ és el resultat d’un estudi dut a terme per la Síndica de Greuges de Barcelona amb la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés que analitza la situació del col·lectiu de les persones sense llar a la capital catalana els anys 2018 i 2019. Finalitzat el març de 2020, algunes de les conclusions posen de manifest la necessitat d’actuar per garantir d’equipaments especialitzats per atendre diferents col·lectius de forma adequada, com durant el confinament, mitjançant l’habilitació d’espais per a dones, homes i joves.
Una recerca portada a terme per investigadors del Grup d’investigació Innovació i Anàlisis Social (GIAS), de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i de Consultoria i Estudis (amb fons de l’assignació tributaria de l'IRPF), ha permès validar un instrument per avaluar les competències acadèmiques i d’ocupabilitat en centres d’esplai i centres socioeducatius. D’aquesta investigació es deriven dos materials de caràcter pedagògic: 1) Guia pedagògica per a l'aplicació del qüestionari sobre competències acadèmiques i d'ocupabilitat en entitats de lleure educatiu i centres socioeducatius / centres oberts i 2) Vídeo tutorial que facilita l’aplicació de la Guia i el qüestionari validat
Es tracta de les primeres conclusions de l’informe final que es publicarà al mes de setembre. En l’estudi hi han participat fins a 60 organitzacions, entre federacions i associacions, amb seu en diversos punts del territori català. Explica les conseqüències que haurà d’afrontar el teixit associatiu a curt, mitjà i llarg termini a causa de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19. Entre les més destacades, les noves normatives per a la realització d’activitats, les alteracions en les fonts de finançament i els ingressos percebuts, els canvis en les lògiques i processos subvencionals i les tensions en la tresoreria.
Durant els últims anys, l’augment sostingut de la població amb necessitats de cura derivades dels estats de dependència ens ha portat a posar el focus sobre la qualitat de vida de les persones que cuiden de forma no professional.
La Fundació Pere Tarrés ha mesurat l’estat de les persones cuidadores no professionals, això ha permès identificar possibles accions formatives per tal de millorar les seves vides i les de les persones a qui cuiden.
La Fundació Pere Tarrés ha presentat l’informe “La formació a les entitats del Tercer Sector social de Catalunya: estat actual, reptes i propostes de millora”. Aquest estudi mostra el diagnòstic de la formació de les organitzacions del tercer sector social català. L’estudi s’ha elaborat a partir de la tesi doctoral de la Dra. Sònia Fajardo amb un qüestionari realitzat a 172 entitats amb més de quatre treballadors federades a la Taula del Tercer Sector l’any 2017, i panells d´experts amb 36 experts i expertes.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya presenta el seu últim dossier “Catalunya Social” titulat “Justícia restaurativa. Una resposta al conflicte més humana, inclusiva i transformadora”. El dossier ha estat elaborat per Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, i Aida C. Rodríguez, cap de projectes de la mateixa càtedra. Amb aquest dossier es pretén emfatitzar en una visió reparadora, considerant que la resposta al delicte no por ser únicament sancionadora sinó que ha de poder restaurar el dany causat.
L’informe publicat el 27 de novembre de 2019 s’ha basat en l’anàlisi, des d’una perspectiva qualitativa, de la base social de les entitats, un dels principals reptes d’aquestes organitzacions a Catalunya. L’estudi s’ha dut a terme a partir de diversos grups de discussió i de debat amb persones d’entitats d’arreu del territori català. Algunes de les conclusions mostren les dificultats dels relleus en les entitats, especialment de les juntes directives, i evidencien la diferència en la base social depenent de l’àmbit d’actuació i l’estructura tècnica de l’organització.
La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés –URL presenta els resultats del projecte “Competències clau desenvolupades en el temps de lleure educatiu rellevants per l’èxit escolar i la millora de l’ocupabilitat juvenil”. La recerca mostra com les activitats de lleure milloren les competències educatives i professionals dels participants, contribuint així a trencar el cercle de pobresa de molts infants i joves que viuen en situació de vulnerabilitat.
Un total de 2.342 entitats sense ànim de lucre han participat a ‘El Panoràmic 2017’. Aquesta edició aprofundeix en conèixer com són les organitzacions no lucratives i les compara amb el conjunt de les entitats del tercer sector català. Les dels municipis de la província de Tarragona sumen el 8% (195). Les dades dibuixen un sector heterogeni. Destaca que el 32% de les entitats tarragonines s’orienten a la cultura, que inclou tant la cultura tradicional i popular com diferents formes d’expressió artística contemporànies, i que el 20% són considerades històriques, perquè són anteriors als anys 80.
Aquesta recerca, realitzada pel Grup d’Investigació, Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, analitza com les pràctiques de lleure i socioculturals adreçades a infants, adolescents i joves de les entitats i organitzacions socials fomenten la cohesió social dels barris on actuen. L’estudi se centra en dos barris de Barcelona i dos de Bilbao i s’ha comptat amb la col·laboració de les universitats de Deusto i del País Vasc.
Consulta l'informe
Consulta la notícia
Link a l'article d'opinió
Educación en el tiempo libre: la inclusión en el centro
El paper de les entitats del tercer sector a Catalunya com a agents generadors de cohesió social, de transmissió de valors, de participació ciutadana i de millora de la qualitat de vida de les persones i de transmissió de la cultura és àmpliament reconegut. Poder tenir una radiografia el més àmplia i verosímil possible és l’objectiu de l’informe El Panoràmic. Les entitats impulsores són el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Observatori del Tercer Sector,
El 94% dels infants que han participat en el programa de reforç escolar de la Fundació Pere Tarrés durant el curs 2017-2018 consideren que han millorat els seus resultats acadèmics a l’escola. La Fundació Pere Tarrés realitza un programa de reforç escolar en 40 centres repartits per tot Catalunya on participen 557 infants d’entre 6 i 17 anys que necessitaven acompanyament en les tasques escolars, i que en part, viuen situacions de vulnerabilitat social.
Resultats dels programes de reforç escolar
Consulta la notícia
Identificar quins són els factors socials de risc i com aquests influeixen en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental és l’objectiu de l’informe “Impacte dels factors socials en l’atenció a la salut mental. Estudi empíric en els centres de salut mental infantojuvenil i d’adult de Sants- Montjuïc” que ha elaborat la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Sanitària Sant Pere Claver. L’informe analitza les dificultats i complexitats que té l’atenció a la salut mental quan la vulnerabilitat i el risc d’exclusió és present en l’entorn social i familiar del pacient. El document també inclou recomanacions que han de servir per fer propostes de millora en la forma en què els diferents recursos assistencials atenen a les persones amb trastorns mentals i el seu entorn.
Consulta l'informe
Consulta la presentació
Consulta la notícia
Quines són les necessitats de salut bucodental en la infància vulnerable? Com cobreix el sistema de salut pública aquest dret bàsic dels infants? Un informe de la “Fundació Pere Tarrés realitzat amb la col·laboració d’ADE en tres centres socioeducatius conclou que el 66% dels infants presenten afeccions que requerien tractament mèdic però les seves famílies no poden assumir-ne el cost. La situació socioeconòmica de les famílies és un factor determinant en les afeccions bucodentals en els infants i aquests trastorns tenen un impacte en el benestar físic, emocional i social dels nens i nenes.
La Fundació Pere Tarrés ha realitzat per encàrrec de l’Ajuntament de Figueres el projecte: "Radiografia de la Pobresa", amb l'objectiu d'actualitzar els indicadors del mapa de vulnerabilitat, mesurar la pobresa econòmica i calcular la taxa AROPE. Segons la taxa AROPE, l'any 2017, el 47,8% de la població de Figueres es trobava en risc de pobresa o exclusió social, un percentatge 25,3 punts superior respecte a la població en risc a Catalunya (22,5%).
L’any 2017 vam realizar una una diagnosi de la població amb discapacitat al municipi de Rubí per afinar les estratrègies del Pla d’atenció integral a les persones amb discapacitat i diversitat funcional que estan elaborant.
L’Institut Català de les Dones (ICD) i la Fundació Pere Tarrés han elaborat l’estudi “El Panoràmic 2016 de les entitats de dones” amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement i visibilitzar la realitat i els reptes de l’ampli i divers teixit de les entitats de dones que treballen en favor de la igualtat efectiva de dones i homes. La Fundació Pere Tarrés, que ha elaborat l’estudi juntament amb el Consell d’Associacions de Barcelona, l’Observatori del Tercer Sector i la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha comptabilitzat l’existència de 950 entitats amb aquestes característiques, que representen el 4% del total d’organitzacions no lucratives a Catalunya.
Ampli recull de dades i gràfics que permeten aprofundir en les fortaleses i febleses del tercer sector, així com en la participació i el funcionament en el si de les entitats, les seves formes de finançament i els reptes de futur. Més de 2.200 organitzacions no lucratives han participat en aquest informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés, el Consell d'Associacions de Barcelona, l'Observatori del Tercer Sector-OTS, la Fundació Ferrer i Guàrdia, Torre Jussana i la Fundació La Caixa.
L’informe “Model d’escola bressol inclusiva” liderat per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna – URL posa de manifest les dificultats de les escoles bressol per atendre infants amb necessitats educatives especials i amb dificultats socioeconòmiques.
Davant el creixent envelliment de la població la societat s’enfronta a reptes com la soledat, les limitacions funcionals i, molt sovint, la precarietat econòmica de les persones grans. Per fer-hi front, la Fundació Pere Tarrés va fer per a la Fundació Cuberes Donlo un estudi que posa en relleu fins a quin punt els vincles personals i afectius són essencials per mantenir i incrementar la seva qualitat de vida.
Més de 1.200.000 persones es van beneficiar de l’acció de les entitats socials d’Església, durant el 2014. Aquests resultats són fruit d’una recerca promoguda per la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili) i la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu.
La Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya van elaborar l'informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent" on es presenten les febleses i necessitats del sistema i es plantegen 7 reptes i propostes concretes per garantir una millor atenció integral als infants i adolescents.
L’informe destaca que el 92% dels infants enquestats consideren que el programa de reforç escolar els ha fet millorar els seus resultats a l’escola. Els nens i nenes afirmen que els ha ajudat a millorar en aspectes relatius als deures com aprendre a fer-los millor, anotar-los a l’agenda o portar-los fets a l’escola. Altres aspectes que també els infants han vist millorar notablement és saber quines tasques han de fer per tal de preparar treballs i exàmens, així com planificar i organitzar-se per estudiar.
La recerca s’ha realitzat durant tres anys analitzant dues experiències socioeducatives de diferent naturalesa: la Unidad Terapeutica y Educativa del Centro Penitenciario de Villabona (Astúries) i l’Associació Bizitegi de Bilbao (País Basc), que atén a persones sense sostre, amb problemes de drogodependències o salut mental greu.
L’estudi de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i la Fundació Pere Tarrés ha permès fer evident diferents necessitats que les persones afectades consideren importants per a la millora de la seva qualitat de vida: suport emocional, tractaments de rehabilitació, informació exhaustiva i contrastada sobre la malaltia i els tractaments, orientació en fases pal·liatives i avançades, acompanyament en el procés d’inserció laboral i formatiu, sol·licitud d’ajudes i suport al cuidador.
L’objectiu era conèixer la situació real al nostre país, sobre l’impacte familiar, laboral, social i econòmic en els malalts amb fibromiàlgia i les seves famílies, així com les respostes que es produeixen en l’entorn.
La Fundació
Què fem
La nostra tasca
A qui acompanyem
El nostre impacte a la societat
On actuem
Posicionament i adhesions
Com ho fem
Portal de transparència
Sostenibilitat i medi ambient
Qualitat
Amb ètica i bon govern
Política de bon tracte a la infància i l'adolescència
Fomentant la igualtat
ODS
Treball en xarxa
Reconeixement i premis
Qui ens avala i ens dona suport
Projectes solidaris
Presentació
Projectes
Col·labora
Col·laboradors
Transparència i rendició de comptes
Preguntes més freqüents
