Opinions i reflexions

La Fundació Pere Tarrés comparteix el coneixement i l’expertesa acumulada, així com els seus posicionaments sobre la realitat educativa i social, a través d’espais d’opinió i reflexió en mitjans de comunicació molt diversos.

Què, com i on estudiar després de la pandèmia

Article

Què, com i on estudiar després de la pandèmia

La pandèmia va canviar d’un dia per l’altre les universitats, i va caldre adaptar-se i convertir fins i tot les classes més tradicionals en ensenyaments online. Ha estat un any molt dur per a professors i estudiants, que han vist les seves vides completament canviades.

Esther Giménez-Salinas
Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa

04.04.21 / Ara.cat

Impacte del Covid-19 en les relacions de la Gent Gran

Article

Impacte del Covid-19 en les relacions de la Gent Gran

No és el mateix estar sol, que sentir-se sol. I no és el mateix una solitud volguda que una de no desitjada. Si algú tria estar sol potser que no se senti sol, però si no busca expressament aquesta solitud és molt possible que sí la senti. Aquesta percepció de la soledat pot anar associada a una sensació d’aïllament.

Mariona Mercader

01.04.21 / Qmayor

La soledat juvenil com a símptoma i com a oportunitat

article

La soledat juvenil com a símptoma i com a oportunitat

El sentiment de soledat creix en un món hiperconnectat. Aquesta és una de les paradoxes més repetides els darrers temps. I la Covid-19 l'ha fet més palesa. Malgrat que el fenomen de la soledat s'associa, habitualment, a la gent gran, són les persones joves les que, en estudis molt diversos, apareixen com el col·lectiu que en major proporció manifesta sentir-se sol.

Paco López
Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

30.03.21 / Social.cat

Una llar en condicions

article

Una llar en condicions

Les famílies i els infants més vulnerables són qui està patint més la crisi de l’habitatge, agreujada pel covid-19. Abans de la pandèmia moltes famílies estaven molt a prop del llindar de la pobresa i la precarietat de l’habitatge al nostre país era un problema social de primer nivell. Però el darrer any ho ha canviat tot. A pitjor.

 

Rosalina Alcalde
Cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

21.03.21 / Ara.cat

El sector social, un any de pandèmies

article

El sector social, un any de pandèmies

Hi ha una ferida al nostre sistema de serveis socials que durant molt de temps no s’ha cosit i que ara (com sempre passa quan esclata una crisi de grans proporcions) s’ha esquerdat amb força i supura.

Des del brusc aterratge de la pandèmia a casa nostra, ara fa ja un any, els mitjans no han fet més que bombardejar-nos amb xifres i més xifres per intentar fer-nos copsar la magnitud de la tragèdia: tots i totes ens hem anat acostumant a la muntanya russa diària de dades terribles que pugen i baixen sobre el nombre de contagis, l’índex de transmissió, els ingressos a les UCI, les defuncions… Però hi ha unes altres xifres igualment esfereïdores que no acostumen a baixar, sinó que des de fa anys (abans fins i tot que la Covid-19 arribés) augmenten exponencialment o, en el millor dels casos, s’estabilitzen a l’alça.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

13.03.21 / Diari de Tarragona

Que els homes es matriculin en estudis de cures

article

Que els homes es matriculin en estudis de cures

Si poguéssim resumir els principals obstacles que es trobava la dona a l'hora d'accedir als estudis superiors, diríem que durant el segle XIX van ser més de tipus legal, mentre que els del segle XX van ser de tipus social.

I així, tot i que les dones també van beure de les fonts il·lustrades que afirmaven la igualtat de tots els éssers humans, el liberalisme només va considerar els homes com a subjectes abstractes i universals amb dret a vida pública, al contrari que les dones, a qui considerava que els corresponien el bon govern de la casa i la família. D'aquesta manera es va perpetuar la idea que existien dues esferes socials separades i estanques: la pública, per als homes; la privada, per a les dones.

Esther Giménez-Salinas
Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa

08.03.21 / Ara.cat

Plantem cada dia les llavors de l'educació

Article

Plantem cada dia les llavors de l'educació

Educar és estimar, cuidar amb tendresa i dedicació una llavor, amb la il·lusió que un dia donarà els seus fruits. Només amb plantar una llavor no n’hi ha prou. Cal regar-la, podar-li les fulles fetes malbé que interfereixen en el seu creixement, adobar la terra per a que agafi força, adreçar-la cap al sol si veiem que es torça, però sobretot, cal confiar en ella i deixar-la créixer, permetent-li seguir el seu camí perquè és el camí que ella ha triat i això fa que sigui única.

Bet Bartrina
Docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés

08.03.21 / Blog Abacus

La pandèmia i la crisi social agreugen la desigualtat de gènere

article

La pandèmia i la crisi social agreugen la desigualtat de gènere

La crisi sanitària ha repercutit en una crisi socioeconòmica greu que si bé ha afectat al conjunt de la societat, sobretot ha agreujat les desigualtats socials prèvies, i en especial, sobre les dones, en diferents aspectes.

D’una banda, les dones són les que han estat a primera línia en l’atenció de la pandèmia, tant des de les professions de cura com des dels serveis essencials. Han estat les dones les que han possibilitat que el sistema seguís funcionant, sotmetent-se a un major risc de contagi des de les seves professions, que alhora rebien una gran pressió a causa de les necessitats que les seves funcions comportaven.

Judith Hernández
Coordinadora General d'Acció Social

07.03.21 / Diari d'Educació

Més que un any perdut per a la infància

article

Més que un any perdut per a la infància

Moltes persones es lamenten per la sensació d'any perdut per la pandèmia. Per als infants aquest any pot ser decisiu en el seu desenvolupament ja que es troben en un etapa clau de creixement i maduració. Les mancances físiques, emocionals i educatives en aquests primers moments de la vida poden tenir un impacte inesborrable. Per als infants en situació vulnerable, més que un any perdut pot ser un pas enrere. Molt enrere.

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis i de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

27.02.21 / El País

La reforma penal, quan?

article

La reforma penal, quan?

Després de la ressaca de les eleccions es fa difícil escriure o pensar en una altra cosa, però el cert és que, amb les protestes a favor de Pablo Hasél i coincidint que aquest dissabte és el Dia de la Justícia Social, m’he animat a dedicar unes paraules a aquest tema, i és que, no en va, el lloc on treballo és la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa.

No recordo quant temps fa que s'anuncia una reforma del Codi Penal, però ja fa molt que es va dir que es canviarien els delictes de sedició i rebel·lió per adaptar-los a la societat actual; més tard van aparèixer els problemes amb els delictes sobre la llibertat d’expressió i la mala posició d’Espanya en aquest rànquing de delictes. 

Esther Giménez-Salinas
Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa

19.02.21 / Ara.cat

Una campanya electoral més sense accessibilitat cognitiva (Part II)

article

Una campanya electoral més sense accessibilitat cognitiva (Part II)

La revisió inicial sobre l’accessibilitat cognitiva dels programes electorals donava unes dades molt preocupants. Després que durant anys la majoria de partits prometessin fer un programa amb aquestes característiques, a l’inici de campanya no n’hi havia cap. Però a més cal destacar que n’hi havia tres dels vuit principals partits que no havien publicat el programa electoral en plena campanya.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

12.02.21 / Social.cat

Les cures i el rol de la dona en les ciències socials

article

Les cures i el rol de la dona en les ciències socials

S’ha escrit molt sobre la infrarepresentació de la dona en els àmbits de poder,  situació que troba el topall en el sostre de vidre de la desigualtat de gènere i també es fa evident en l’àmbit universitari i en la recerca. Però passa el mateix en el sector de les ciències socials, on tradicionalment la presència femenina és més elevada? La celebració del Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència és una bona excusa per fer una reflexió sobre el paper de la dona en aquest àmbit.

Montserrat García Oliva
Directora del grau en Educació Social. Directora del Màster en gerontologia. Docent/Investigadora de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés - URL

11.02.21 / Diari de l'educació

L'espiral de la precarietat juvenil

article

L'espiral de la precarietat juvenil

Tant abans com després de la covid-19, molts joves espanyols segueixen bregant amb la difícil missió d'aconseguir l'autonomia i veure realitzats els seus projectes.

La pandèmia ha deixat a la vista les costures d'un sistema que abandona a la cuneta aquells que no li reporten beneficis immediats. La precarietat forma part de l'ADN de el model econòmic actual, però la conjuntura econòmica i social ha revelat les desigualtats, així com la ferocitat d'una roda a la qual si un no puja li passa per sobre com si d'una piconadora es tractés.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

09.02.21 / El País

Una presó desigual en una societat patriarcal

article

Una presó desigual en una societat patriarcal

El col·lectiu de persones privades de llibertat està invisibilitzat i no s’hi dediquen recursos adients. Això es deu al fet que la reinserció i els drets d’aquestes persones tenen nul·la rendibilitat política, ja que els ciutadans no ho percebem com una afectació directa ni tampoc ens han inculcat una cultura educativa sinó punitiva davant la transgressió de la llei. Però les mancances i l’estigma que arrossega aquest grup s’incrementa exponencialment quan parlem de dones delinqüents, ja que a diferència dels homes, se les avalua penalment i moral en corrompre l’estereotip de feminitat (dòcil i submisa) i els rols de gènere que els atribueix la cultura patriarcal (mala dona, mare i esposa).

Judit Ballestero
Educadora social

09.02.21 / Social.cat

Una campanya electoral més sense accessibilitat cognitiva (Part I)

article

Una campanya electoral més sense accessibilitat cognitiva (Part I)

L’accessibilitat mai ha estat el punt fort dels partits polítics a Catalunya. Cada campanya electoral que he vist en els darrers temps sempre hi ha la promesa que “a la següent campanya” faran un programa electoral en versió accessibilitat cognitiva. Des de fa com a mínim tres eleccions hi ha una taula de debat que organitza Dincat en què sempre, sense excepció, tots els partits amb representació parlamentària fan la promesa que mai més no faran una campanya sense tenir en compte aquesta versió del programa electoral.

Des de fa anys consulto si existeix aquesta versió i, fins i tot, per si de cas, escric als diferents partits polítics demanant per aquesta qüestió. I quina és la situació actual?: en referència als vuit principals partits (a criteri propi) no hi ha cap que tinguin (a l’hora de tancar aquest article 02/01/21) la versió del seu programa electoral en versió amb accessibilitat cognitiva. De fet, un aspecte que també es repeteix a totes les campanyes és la qüestionable situació que hi ha fins a un total de tres partits que ni tan sols han fet públic el programa electoral. Almenys jo no l’he sabut trobar i segurament hauria de ser un document visible tenint en compte que les eleccions són d’aquí a pocs dies i hi ha molta gent que està votant per correu.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

05.02.21 / Social.cat

La ciència també és cosa de dones

article

La ciència també és cosa de dones

Fa pocs dies hem viscut el relleu presidencial a la cúpula del poder nord-americà. Un nou president. Un home. Veient les notícies, la meva filla d’onze anys em va preguntar, en un to mig curiós mig indignat: Que les dones no poden ser presidentes? Ràpidament li va contestar el seu germà gran: Sí, però encara no n’hi ha hagut cap.

La pregunta em va preocupar. La resposta em va donar esperança. Obrir el camí no es fàcil. La línia que separa ser pioner de convertir-se en una persona marginada és molt fina. No tothom és capaç de ser el primer. Molts necessitem models a seguir. Això és el que necessiten les nenes (i els nens) del futur. Ja sigui a la política, a l’art, a la ciència o en qualsevol altre àmbit de la societat.

Sandra Ferrer
Coordinadora de l'Àrea Digital de la Fundació Pere Tarrés

01.02.21 / Blog Abacus

No és violència, és racisme

article

No és violència, és racisme

Quan algun cop explico la situació penitenciària al món, acostumo a començar amb les següents dades: els EUA tenen el 5% de la població mundial, però el 24% de la penitenciària; és a dir, és el país amb una proporció més elevada de persones incarcerades del món. En xifres absolutes, i segons l’Statista 2020, suposa una població de 2.121.600 persones recluses, mentre que la Xina en té 1.710.000.

Però el més greu és que aquests empresonaments no estan dividits proporcionalment entre la població. Durant la darrera dècada, el retrat que podem dibuixar de la resposta al delicte mostra una greu desproporció en les penes privatives de llibertat segons la raça o la procedència de les persones. Així, als EUA un home jove de raça negra tindria comparativament 1 possibilitat sobre 3 d’anar a la presó al llarg de la seva vida; un hispà, 1 sobre 6; i un blanc, 1 sobre 17.

Esther Giménez-Salinas
Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa

09.01.21 / Ara.cat

Vacunacions i sanitat de vacances

article

Vacunacions i sanitat de vacances

Els darrers dies hem assistit a multitud d'intents d'argumentar el retard a les vacunacions de la Covid-19 per part de l'administració. No hauria d'haver-hi cap argument possible davant la rapidesa amb la qual la comunitat científica ha aconseguit una vacuna. És preocupant que ens trobem amb un problema de logística que hauria d'haver estat previst fa molt temps. I encara és més preocupant que els governs només siguin reactius davant la crítica generalitzada als mitjans de comunicació.

La situació és més greu encara quan descobrim que l'administració no havia previst vacunar els dies festius. Mai hauríem imaginat una situació de crisi sanitària com aquesta, però els responsables del país havien pensat que era una bona idea no comptar amb tots els dies de la setmana. Si tenim previst vacunar la població en mig any, aproximadament, estaríem parlant de retardar el procés un mes i mig.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

07.01.21 / Social.cat

Solidaritat i esperança en temps de crisi

article

Solidaritat i esperança en temps de crisi

“Mentre pugui és molt gratificant ajudar”; “Amb bona voluntat intento aportar un petit granet de sorra”; “He volgut contribuir amb la meva petita aportació per tal que un infant pugui rebre regals aquest Nadal o alguna ajuda en la seva educació”. Aquestes són algunes de les respostes que estem rebent aquests dies a la Fundació Pere Tarrés quan agraïm els donatius que ens fan nombroses persones amb motiu de la nostra campanya solidària de Nadal. Una campanya que cada any posem en marxa en benefici dels milers d'infants en situació vulnerable que acompanyem a través dels nostres centres socioeducatius, però que enguany, en plena crisi sanitària i social, és més necessària que mai. 

Són respostes que ens aporten esperança: en aquests moments tan complicats, en major o menor mesura per a tots i totes, és més encoratjador que mai rebre el suport i la generositat de tantes persones que prioritzen la necessitat dels altres al propi interès. Per a molts d'ells la seva aportació significa només “un petit granet de sorra”, però aquests granets sumats els uns amb els altres esdevenen cabdals. És un exemple clar de la cèlebre frase “la unió fa la força”.

Lali Oliver Olivé
Periodista i tècnica de Fundraising a la Fundació Pere Tarrés

25.12.20 / social.cat

Proposta de reforma de les polítiques d’ocupació

article

Proposta de reforma de les polítiques d’ocupació

La situació excepcional que estem vivint els darrers mesos ha fet de la incertesa una companya de viatge de cadascun i cadascuna de nosaltres. Per combatre-la, hem pogut comprovar com a l’Estat espanyol, les polítiques passives (més conegudes com “els ajuts”) han estat les primeres accions per aturar el cop econòmic: els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), l’ingrés mínim vital (IMV) i els ajuts econòmics a les empreses i el teixit empresarial, entre d’altres.

Cal destacar que aquesta resposta ha estat ben diferent de la que es va donar a la crisi del 2008, que ens va portar a un mercat precari i precaritzat, temporal i inestable per a les persones. Un mercat que no ha permès cobrir les necessitats bàsiques i que ha fet que la fractura social i la distància entre rics i pobres a Espanya hagi augmentat de manera alarmant aquesta darrera dècada.

Dessiree García
Directora del Postgrau d'inserció laboral Pere Tarrés i responsable del programa de formació i inserció labora de Cáritas Barcelona

13.12.20 / L'econòmic del Punt Avui

Persones amb discapacitat: viure en una pandèmia permanent

article

Persones amb discapacitat: viure en una pandèmia permanent

Les persones amb diversitat funcional porten suportant durant molt temps els discursos econòmics disfressats de models metge-rehabilitadors que deixen de banda les seves pròpies decisions.

La pandèmia ha posat el focus en molts aspectes de les nostres vides, però, sens dubte, el lloc on vivim ha marcat grans diferències entre les persones. La crisi habitacional de les últimes dècades ens deixa un panorama desolador en què massa persones viuen en espais d'infrahabitatge. En aquest sentit, les persones amb discapacitat no han estat al marge de les dificultats vinculades al lloc on estan vivint.

En general, s'ha avançat força en l'atenció residencial de les persones amb diversitat funcional. Cada vegada hi ha més organitzacions que comprenen la importància de l'espai que aquestes habiten, però la infradotació de recursos per part de l'Estat i les autonomies fa molt complicada la vida digna d'aquestes persones basada en petites comunitats realment incloses en les ciutats.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

03.12.20 / El País

Un any sense el Dia dels Drets dels Infants?

article

Un any sense el Dia dels Drets dels Infants?

I si aquest any canviéssim el guió i no haguéssim d’explicar que arreu del món 200 milions d’infants i adolescents no poden anar a escola? I si no haguéssim de xerrar, com fem cada 20 de novembre, de la xacra del maltractament infantil, o dels desnonaments de famílies amb fills i filles petits, o de les discriminacions que encara avui pateixen els infants en aspectes com la seva promoció educativa o personal? I si per una vegada no fos necessari xerrar dels centenars de famílies amb pocs recursos que no poden inscriure els seus infants en activitats de lleure o que estan en llistes d’espera per poder accedir a un acompanyament en els centres socioeducatius? En resum, què passaria si aquest any no celebréssim el Dia dels Drets dels Infants?

Maribel Trujillo
Directora de la Seu de Mallorca de la Fundació Pere Tarrés

20.11.20 / Diario de Mallorca

Un any més incomplirem el compromís amb els infants?

article

Un any més incomplirem el compromís amb els infants?

Els efectes de la pandèmia en la salut dels infants del nostre país s’hauran d’estimar al llarg del 2021, quan disposem de dades oficials. No obstant, alguns estudis recents estimen que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, com també que haver d’estar tancats ha suposat un augment del risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat. Existeix una sobrada evidència empírica de com l’habitatge és un factor determinant de les desigualtats en la salut, de manera que els infants amb menys recursos socioeconòmics tenen més probabilitat de viure en pitjors condicions residencials i, per tant, de tenir un pitjor estat de salut.

Rosalina Alcalde
Cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

19.11.20 / Ara.cat

Entre tots podem canviar la història

article

Entre tots podem canviar la història

I si aquest 20 de novembre canviéssim la història i no haguéssim de denunciar que al món 200 milions d'infants no gaudeixen del seu dret a l'educació? I si no haguéssim de parlar, com fem cada any, de la xacra del maltractament infantil (dret a la protecció contra els maltractaments), o dels desnonaments de famílies amb fills i filles petits (dret a l'habitatge), o de les discriminacions que pateixen les nenes en la seva promoció educativa o personal (dret a no ser discriminat)? I si per un cop no ens calgués parlar dels centenars de famílies amb pocs recursos que no poden inscriure els seus infants en activitats de lleure o que estan en llistes d'espera per poder accedir a una plaça en centres socioeducatius? En resum, què passaria si aquest any no celebréssim el Dia dels Drets dels Infants?

I és que avui es commemora aquesta diada que recorda l'aprovació el 1989 per part de les Nacions Unides de la Declaració Universal dels Drets dels Infants i que manifesta la revolucionària idea que els infants són ciutadans de ple dret amb drets innats i irrenunciables que les nostres societats hem de preservar.

Trinitat Ortega

19.11.20 / Regio 7

Les capes de la vulnerabilitat

article

Les capes de la vulnerabilitat

La crisi sanitària de la Covid-19 ha estat un sotrac que ens ha fet adonar que som vulnerables i ens ha posat cara a cara amb tot un seguit de situacions crítiques, noves i inesperades d’un dia per l’altre. Però aquestes dificultats, com tantes altres coses en la nostra imperfecta societat, no han afectat tothom per igual.

És ben sabut, i poc publicitat, que tots els éssers humans som vulnerables donat que necessitem els altres i els altres necessiten de nosaltres. Aquesta és la base de tota ètica. Però mentre la condició vulnerable és universal, es poden observar diverses capes de vulnerabilitat, i, per tant, hi ha persones en circumstàncies d’especial fragilitat que, arran de qualsevol canvi en les seves condicions de vida (laborals, personals, de salut), veuen agreujada la seva situació i se’ls hi afegeixen noves capes.

Raül Avellaneda

05.11.20 / Social.cat

Abraçar sense tocar-nos: els reptes dels professionals socials durant la pandèmia

article

Abraçar sense tocar-nos: els reptes dels professionals socials durant la pandèmia

Estar al costat d'algú i acompanyar-lo sense tocar el seu cos ha de deixar pas al fet que els que es toquin siguin les ànimes, els cors i la voluntat de treballar plegats.

Una carícia o una abraçada poden salvar una situació conflictiva, transformar l’energia i ser les eines més poderoses que podem tenir al nostre abast per a apropar-nos a altres persones, per a connectar. Tot i això, l’arribada de la Covid-19 ens ha obligat a trencar aquesta manera de comunicar-nos i establir vincles amb els altres.

Lisette Navarro
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, del Màster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència i del Postgrau d’Expert universitari en coaching en l’àmbit socioeducatiu

02.11.20 / El Periodico

Que el lleure no pari: els infants s’ho mereixen!

article

Que el lleure no pari: els infants s’ho mereixen!

Les activitats deducació en el lleure són un dels (molts) fets singulars al nostre país. I ho són, sobretot, perquè moltes estan organitzades per entitats i organitzacions sense afany de lucre, basades en el voluntariat i liderades per joves. 

Cada any, com si fos un petit miracle, veiem com grups i grupets de joves darreu de la geografia del país inicien colònies, campaments, rutes, casals destiu... Ho fan, segurament, amb menys recursos econòmics i materials dels que serien necessaris però amb una il·lusió, un compromís i una capacitació (gràcies a la bona formació) encomiables!

Aquest 2020, en un context social i sanitari inèdit i del tot excepcional, el miracle, en gran part, s’ha tornat a produir. 

Albert Riu i Mas
Director del Servei Colònies de Vacances

13.10.20 / Criatures (Ara.cat)

Volem combatre honestament el racisme?

article

Volem combatre honestament el racisme?

Si les polèmiques i discursos de l'odi del model nord-americà aconsegueixen monopolitzar el debat electoral a Europa, l'augment del racisme està servit.

El racisme ha tornat a convertir-se en una arma entre els candidats a la presidència dels Estats Units. L'assassinat de George Floyd, el passat mes de maig, a mans de la policia de Minneapolis, va mostrar al món que una part de la societat nord-americana continua sent impunement racista. Sense cap dubte, l'actitud del president electe i candidat pel partit republicà, Donald Trump, aviva les brases d'una problemàtica que semblava superada.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director general de la Fundació Pere Tarrés

26.09.20 / El País

Les repercussions psicològiques de separar els infants de les seves famílies

vídeo

Les repercussions psicològiques de separar els infants de les seves famílies

La professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, Isabel Torras, dóna la seva opinió com a experta en infantesa sobre les repercussions psicològiques de separar els infants de les seves famílies en referència a les últimes mesures d’immigració presses per l’administració Trump.

Isabel Torras
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL

26.06.18 / Youtube

Decàleg per fomentar el consum responsable de joguines aquest Nadal

article

Decàleg per fomentar el consum responsable de joguines aquest Nadal

Si bé els infants i joves juguen durant tot l’any, el 70% de les ventes de joguines es realitza durant la campanya de Nadal, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ). La gran oferta de joguines que entretenen i diverteixen i, sovint, ensenyen, fa que oblidem que el joc més estimulant es troba en la imaginació i la fantasia. El consumisme associat a la celebració del Nadal ens porta, en ocasions, a confondre el joc amb la joguina i ens fa oblidar que “jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé”, com afirma Bet Bartrina, docent dels cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés, que ha elaborat 10 pautes per fomentar el consum responsable:

  1. Triar jocs o joguines on l’infant participi de manera activa i que no sigui només un simple espectador.
  2. Buscar un joc o joguina que estimuli en l’infant diferents aspectes com: la creativitat i la imaginació, la socialització o la cooperació, entre d’altres.
  3. Pensar en l’entorn que ens envolta i intenta triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per la salut i pel medi.
  4. Recordar la botiga de barri i el comerç de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials resistents i de qualitat que duren més temps.
  5. Mirar que a la caixa hi aparegui el segell de la CE on diu que aquell producte ha passat els controls de qualitat.
  6. Hi ha molts tipus de jocs i joguines: de taula i tauler, tradicionals, de construccions, motrius. Evitem les bèl·liques i les que reprodueixen estereotips de gènere.
  7. A l’embolicar el paquet fer-ho amb paper que es pugui reciclar posteriorment. A les botigues hi ha diferents tipus de paper però cal recordar que els que porten motius brillants i plàstic afegit són nocius pel medi.
  8. Tenir cura amb la publicitat i llegir la lletra petita. De vegades, el que es veu als mitjans de comunicació i el que apareix a la caixa que embolcalla el producte no és, realment, la mateixa joguina que conté a dins.
  9. Pensar, amb el joc o la joguina a les mans, si el preu que hi ha indicat és l’adequat. No cal quedar-se un producte si, veritablement, no se n’està convençut o convençuda.
  10. Compartir temps de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i educatius entre pares i fills. Cal no oblidar que els pares i mares són els primers companys de joc dels petits.

El joc “és una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge  sigui significatiu en el creixement personal de l’infant” afirma Bet Bartrina. A la primera infància, l’infant descobreix qui és i experimenta què és capaç de fer. Amb el joc simbòlic, l’infant copia el món dels adults i interactua amb els seus companys i companyes, primer de manera desordenada i després de manera ordenada i en la mesura que creix, amb la incorporació dels jocs amb regles, aprèn a adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen, treballa en equip quan el joc és cooperatiu, pren decisions si és necessari i és capaç de posar-se en el lloc del seus companys de joc.

El joc i el món de l’educació i el lleure

El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. Com sintetitzava la pedagoga Maria Montessori: “la feina dels nens és jugar”. L’estreta vinculació entre el joc i el món de l’educació i del lleure infantil i juvenil fa que per la Fundació Pere Tarrés el joc esdevingui una activitat clau en la vida dels infants i joves. Tal és la transcendència del joc que queda recollida en l’article 7 de la Declaració dels Drets dels Infants (1959): “L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.”

Des de la Fundació Pere Tarrés animem a educadors, monitores i famílies a convertir qualsevol objecte una joguina fascinant, només posant en marxa la imaginació. Jugar és una activitat necessària i espontània que permet que els infants explorin i coneguin el seu entorn i despertin un gran ventall d’emocions importants en el procés de creixement.

Bet Bartrina
Docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés

11.12.17 /

“Treballem per generar igualtat d’oportunitats”, Montse Soria reflexiona sobre migracions i joves

entrevista i vídeo

“Treballem per generar igualtat d’oportunitats”, Montse Soria reflexiona sobre migracions i joves

Els joves immigrants de 15 a 29 anys representen el 35% del total de la immigració a Catalunya, xifra que representa el 5% de la població, amb un total de 53.666 persones immigrades. En aquest context, Montse Soria, coordinadora de Programes d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés, ens explica els aspectes a tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori.

Ens pots descriure els fluxos migratoris que arriben a Europa?

Des del gener fins el setembre del 2015, unes 470.000 persones han creuat el Mediterrani en direcció a Europa segons dades de la International Organization for Migration (IOM). Part important d’aquest flux migratori està conformat per persones que fugen de contextos de violència extrema buscant asil. En els darrers 5 anys han esclat 15 conflictes, provocant el desplaçament de 30 milions de persones. Destaquen conflictes com el de Síria, Iraq, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Pakistan, entre d’altres. Tot i que aquest tipus de migració és la més nombrosa, les migracions per raons econòmiques no s’han aturat i segueixen arribant persones a l’Estat Espanyol, bé per establir-se o bé per arribar a altres parts d’Europa, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida.

De tots aquests moviments migratoris en destaca algun col•lectiu?

La cara més visible per la nostra societat és l’adulta, produint-se sovint una invisibilització dels infants i joves que emigren. Hi ha dos col•lectius que destaquen i cal tenir en compte quan es fa referència a la població jove i a les migracions: els Menors Migrants No Acompanyats i els fills i filles de famílies immigrades. Els Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) són aquells infants i joves, menors d’edat, que fan un viatge migratori sols sense cap referent adult. Els fills i filles de famílies immigrades són els infants i joves que emigren i que s’estableixen amb les famílies, tot i que es poden donar situacions diverses com un retorn del pare o de la mare o dels dos, al país d’origen. També som fills i filles de famílies immigrades aquells i aquelles que han nascut a Catalunya però la seva família va fer un procés migratori.

També caldria afegir que és important tenir en compte la variable gènere. Les dones sovint pateixen més situacions de vulnerabilitat tant en el viatge migratori com a les societats d’acollida i és una variable a tenir en compte, de manera diferent, en funció de la procedència, l’edat, la classe social, entre d’altres.

Quina és la situació de la població jove immigrada a Catalunya?

A Catalunya, la població jove immigrada de 15 a 29 anys representa el 35% del total de la immigració en el 2014. Aquest any, doncs, es comptabilitza 53.666 persones immigrades de 15 a 29 anys (el 5% de la població total).

Les situacions que afecten a la població jove immigrada són diverses, però sovint situacions de precarietat acompanyen processos migratoris, tot i que cal tenir en compte moltes més variables que poden intervenir.

Quina és la principal dificultat dels Menors Migrants No Acompanyats (MMNA)?

Els MMNA conformen un fenomen complex amb unes característiques concretes i requereixen una atenció especial tant pel que fa a les situacions de partida, com pels perfils sociodemogràfics, el viatge migratori i l’arribada i l’establiment a la societat d’acollida. Cal destacar l’alta vulnerabilitat que afecta a aquest col•lectiu que, es mostra divers pel que fa a les procedències, edats, sexe i pautes migratòries. Tanmateix aquest menors es troben afectats per una gran complexitat en relació a la legislació i per els sistemes de protecció existents a l’Estat Espanyol. Destaca que aquests menors són tractats com a immigrants en primer terme per les institucions, i no com a infants i joves amb drets com a menors d’edat, tal com es recull a la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (1959).

Com la intervenció socioeducativa afavoreix la seva inclusió a la nostra societat?

Des de la intervenció socioeducativa amb joves es requereix disposar d’una perspectiva intercultural amplia que incorpori la realitat d’aquests col•lectius per millorar l’acompanyament i el treball socioeducatiu, així com la inclusió real a la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un coneixement profund dels col•lectius i del context que els afecta, així com estratègies, metodologies i recursos que responguin a les necessitats existents.

Quins aspectes cal tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori?

Els col•lectius de joves immigrats no són homogenis, donat que existeixen múltiples situacions que afecten aquests joves, fet que demana una mirada amplia, transversal i integral en la intervenció. Cal tenir en compte el projecte migratori, el dol migratori, el viatge en el temps i en l’espai, el dol migratori, la situació juridicoadministrativa, la procedència, la relació amb el grup d’iguals a la societat d’acollida, l’existència o no d’un reagrupament i la seva tipologia, etc.

A més el fet migratori condiciona els itineraris dels joves, ja que es sumen desigualtats socials que afecten a les seves relacions, referències i expectatives vitals i a la construcció de la identitat.

Sovint als immigrants, i també als fills d’immigrants, se’ls pregunta d’on són i si són estrangers, i molts es preguntes quan seran considerats d’aquí. Com treballeu des de la Fundació Pere Tarrés en la millora de la convivència i la tolerància?

En el marc del projectes d’intervenció socioeducativa amb joves, s’intenta treballar per generar igualtat d’oportunitats com a base de la convivència i el respecte. És molt important acompanyar als joves en relació a les seves necessitats diverses i facilitar que adquireixin eines i recursos propis per tenir millors condicions de vida. És, també, molt important facilitar l’ampliació de xarxes socials dels propis joves, així com enfortir-les.

El treball amb la comunitat, establint llocs comuns, compartits i coneixements construïts col•lectivament, així com combatent prejudicis i estereotips, és fonamental també. La pertinença positiva a una comunitat o ciutat, sentint-se part d’una manera sana i respectada, facilita molt més la convivència, la interrelació i el respecte.

Tot això es treballa a través de projectes concrets, amb objectius i accions, on s’intenta que la relació amb la comunitat tingui un pes rellevant.

Montse Sòria
Coordinadora d'Acció Social

24.11.17 /

La funció educativa de l'escola bressol

La funció educativa de l'escola bressol

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com els mitjans han informat que es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. Aquesta proposta considera que el segon cicle d’educació infantil, inclòs físicament en espais d’educació primària, té un pes més important en l’educació dels infants que no pas les escoles bressols. La Bet Galindo, tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés analitza aquesta proposta.

13.02.17 /

Els científics han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials

vídeo

Els científics han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials

Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus. De fet, les habilitats socials son cosa de tots i totes i qui més qui menys té possibilitats de millora. La Lisette Navarro ens parla sobre aquest tema.

Lisette Navarro
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, del Màster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència i del Postgrau d’Expert universitari en coaching en l’àmbit socioeducatiu

09.02.17 / Youtube

És convenient una llei reguli l’Educació Social?

vídeo

És convenient una llei reguli l’Educació Social?

La proposta del Consejo General de Colegios de Educadores y Educadoras Sociales (CGCEES) per promoure una llei que reguli l’Educació Social és una iniciativa necessària i adequada. El professor de la Facultat Pere Tarrés, Jesús Vilar, ens explica l'evolució de l'educació social a Espanya des dels anys 60 fins avui i per què és necessari que s'aprovi una llei que reguli el sector.

Jesús Vilar Martín
Director Acadèmic de Grau i professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull

06.02.17 / Youtube

El dret al vot de les persones amb discapacitat

vídeo

El dret al vot de les persones amb discapacitat

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya impulsa un canvi legal perquè els jutges es pronunciïn sobre la facultat dels individus d’expressar el seu dret en cas d’incapacitació. Així es dóna resposta a una reivindicació de les entitats que vetllen pels drets de les persones amb discapacitat. Les persones amb discapacitat intel·lectual deixaran de perdre automàticament el dret a vot, ho analitza el nostre professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, Óscar Martínez.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

27.01.17 / Youtube

L'atenció social en situacions d'urgències i emergències

article

L'atenció social en situacions d'urgències i emergències

La recent tragèdia de l'Hotel Rigopiano que va ser sepultat per una allau el passat 18 de gener a Itàlia ha posat d'actualitat l'actuació dels serveis de rescats i d'emergències, que continuen buscant persones desaparegudes encara a dia d'avui. Isabel Ferrer, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, reflexiona sobre aquests tipus de tragèdies i sobre com als professionals dels serveis d'urgències i emergències se'ls demana una resposta immediata i integral, no només mèdica i psicològica sinó també des de la dimensió social.

Isabel Ferrer 
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social

26.01.17 / El País

Les desigualtats entre Barris a Barcelona: com afecten als infants?

vídeo

Les desigualtats entre Barris a Barcelona: com afecten als infants?

La diferència de renda entre els barris més rics i els més pobres de Barcelona ha deixat de créixer però encara és important, segons l’índex de la Renda Familiar Disponible (RFD) de Barcelona el 2015. Dades que mostren que quan parlem de les condicions de vida dels habitants de Barcelona, més que parlar d’una Barcelona s’hauria de parlar de vàries “Barcelones”. La professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, Sandra Escapa, ens ho explica.

Sandra Escapa
Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

19.01.17 / Youtube

Les conseqüències en els infants que pateixen el bullying

article

Les conseqüències en els infants que pateixen el bullying

La setmana passada vam poder llegir a la premsa que la Fiscalia ha demanat la protecció de dotze menors a Catalunya, tres d’ells encara alumnes de primària, per mirar d’aturar l’assetjament escolar que reben per part dels seus companys.

Aquesta, per desgràcia, no va ser l’única notícia que ens alertava de la violència a l’escola i de les conseqüències en els infants que pateixen el bullying i/o el ciberbullying.  L’Aida C. Rodríguez, responsable de projectes Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL analitza com es pot aprendre a reparar el dany.

Aida C. Rodríguez
Cap de projectes de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa

19.01.17 / La Vanguardia

Documental sobre sexualitat i discapacitat

Documental

Documental sobre sexualitat i discapacitat

La televisió pública sorprenia aquesta setmana amb un programa en prime time sobre sexualitat i discapacitat. En general ha sorprès a gran part del país especialment perquè majoritàriament ningú no havia pensat sobre el tema. De fet, la discapacitat ha estat amagada en la història en general, així que era fàcil intuir que pensar sobre sexualitat i diversitat funcional seria una gran novetat per a la majoria de la gent. Òscar Martínez, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL n’analitza el documental i el seu ressò.

Óscar Martínez 
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social

02.12.16 /

El treballador social davant de la pobresa energètica

article

El treballador social davant de la pobresa energètica

La mort d’una senyora gran a Reus fa uns dies per un incendi relacionat amb la pobresa energètica és un cas que desgraciadament està molt present en la nostra societat. La directora del Grau de Treball Social de la Facultat Pere Tarrés, Carme Fernández, analitza les repercussions de la pobresa energètica i el paper dels treballadors i treballadores socials. 

Carme Fernández

23.11.16 / ccma.cat

Les necessitats de les famílies amb petita infància

Estudi

Les necessitats de les famílies amb petita infància

Ahir per a tarda es va presentar l’estudi de sr. Jaume Blasco de la Fundació Jaume BofillPresentació: De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància”. La Bet Galindo, tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés reflexiona sobre les conclusions de l’estudi i les necessitats de la ciutadania en temes de cura d’infants de 0-3 anys.

Jaume Blasco

22.09.16 /