Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies

Un informe de la Fundació Pere Tarrés mostra les seqüeles que provoca la inseguretat en l’habitatge en la salut emocional i física dels infants

17.03.21

L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància, i la pandèmia del Covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta realitat, la Fundació Pere Tarrés ha organitzat la jornada ‘Habitatge, salut i infància’.

La trobada ha servit per presentar l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, de l’Observatori de Promoció de la Infància de la Fundació Pere Tarrés, els resultats del qual estableixen una correlació entre la inseguretat residencial i la salut emocional i física dels infants. L’informe, a càrrec de Rosalina Alcalde, cap de Metodologia i Estudis del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha analitzat les condicions en què viuen 176 famílies de 24 centres de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés. “La crisi social del Covid-19 té un efecte devastador a les famílies de classe obrera i treballadora”, ha apuntat Alcalde. “L'empobriment i l'absència de xarxa familiar de suport és una combinació explosiva per aquestes famílies, moltes d'elles estrangeres. Les xarxes de suport són clau en contextos d’aquest tipus.”

Mares soles i amb pocs ingressos

L’informe dona com a resultat la radiografia d’una família monoparental, en el 65% dels casos amb només la figura de la mare. El 52% de les famílies viu amb rendes mensuals inferiors als 700€. De fet, el 75% assegura que han vist disminuït els seus ingressos arran de la pandèmia del Covid-19, una situació que ha disparat la demanda d’ajudes socials. “Quan hi ha un pressupost molt limitat, es tria entre pagar el lloguer i comprar menjar. Hi ha famílies que inclinen la balança segons el seu criteri. A vegades obvien serveis mèdics com ara anar al dentista”, ha explicat Rosalina Alcalde.

Així, el 31% de les famílies enquestades cobra la renda garantida i un 41% dels seus ingressos provenen de prestacions. Si la presència de menors incrementa el risc de veure en l’exclusió social, aquesta situació encara s’agreuja més en les llars monomarentals.

Més inseguretat residencial

Segons les dades recollides a l’informe, el 46% de les famílies considera que està en risc de perdre el seu habitatge. Segons l’informe, el 10% de les famílies ocupa un habitatge, un 8% lloga una habitació i un 6% viu en un habitatge social. L’agreujament de la situació a causa de la pandèmia ha afectat al 74% de les famílies que han tingut problemes per fer front al pagament regular dels habitatges. En els últims 4 anys, un 22% de les famílies ha patit o està patint un desnonament per impagament del lloguer o la hipoteca. D’aquestes, el 29% reconeix que ha hagut de fer un canvi de residència per motius econòmics a causa de la pandèmia del Covid-19.

El 35% dels infants, amb problemes emocionals

La pobresa pot generar seqüeles importants quan aquesta es produeix en edats primerenques. Segons mostra l’informe, el 35% dels infants pateix problemes emocionals, el 23% afectacions físiques i el 22% assegura que no té intimitat per causes com l’amuntegament. Tot plegat té conseqüències en el seu desenvolupament emocional i físic i és la causa de malalties com l’estrès i l‘ansietat. “Els infants que viuen en cases amb males condicions no hi porten els amics. Els angoixa i els fa passar vergonya”, ha indicat Rosalina Alcalde. “L’estigma de la pobresa està molt present en aquests infants. No volen que els diguin pobres a l’escola, on també la seva situació els pot fer patir assetjament escolar per part dels companys.”

Aquestes condiciones també donen lloc a patologies respiratòries perquè la família no pot mantenir una temperatura adequada a l’habitatge. L’informe mostra que el 68% d’aquestes famílies pateix pobresa energètica.

A més a més, les situacions extremes a les que es veuen sotmesos aquests infants també tenen conseqüències en el seu rendiment escolar i en les relacions socials amb els seus companys i companyes de classe, així com en les seves amistats i els vincles que s’estableixen amb l’entorn.

Mesures per protegir els infants

Des de la Fundació Pere Tarrés també s’han volgut posar sobre la taula tot un seguit de recomanacions per a poder fer front a una problemàtica social que encara s’ha agreujat més amb la crisi del Covid-19. El director de la Xarxa de Centres Socioeducatius i de l’Àrea de Formació i Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha compartit un decàleg de propostes que inclouen la regulació dels preus de l’habitatge per aconseguir un abaratiment dels preus; comptar amb més prestacions pel pagament de l’habitatge per a les llars amb infants; potenciar el dret a l’habitatge digne; l’atenció a la salut mental dels nens i les nenes, així com la millora dels protocols per a la detecció i atenció als abusos infantils. “Necessitem polítiques que regulin el preu dels habitatge i que el dret una llar digna sigui una realitat. Hem de promoure espais fora de les cases perquè els infants puguin viure, jugar i estudiar amb tranquil·litat”, ha reflexionat Ruiz de Gauna.

Ruiz de Gauna també ha recordat la importància de promoure espais fora de l’habitatge pel joc i l’estudi, com també la participació en activitats de lleure en els períodes de vacances. “Aquests infants viuen situacions molt complicades a casa i necessiten sortir d’allà. Les activitats de lleure també els ajuden i són generadores d’oportunitats”, ha explicat. D’altra banda, Ruiz de Gauna ha remarcat la necessitat d’establir protocols per acompanyar les famílies durant els processos de desnonament, així com crear circuits de suport dins les escoles i centres socioeducatius per a les famílies que estan a punt de ser desnonades o que ja han perdut el seu habitatge.

Una problemàtica col·lectiva

La jornada també ha comptat amb el suport de Ma. Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, que ha donat remarcat que “hem de continuar sumant esforços amb les administracions perquè tots els infants tinguin accés a les xarxes de suport perquè això no interfereixi en el seu desenvolupament educatiu i emocional.”

La reunió també ha comptat amb una taula rodona, on s’han pogut conèixer de primera mà aquestes situacions amb el testimoni de responsables, educadors i educadores i famílies de centres socioeducatius. La directora de la Fundació Mans a les Mans, Neus Cerdà, ha fet una crida a posar remei a la situació. “Aquests infants són ciutadans i ciutadanes també i estem vulnerant els seus drets. Es poden fer cures pal·liatives, però hem d'actuar ara que és quan està passant tot això”, ha reclamat Cerdà. De la seva banda, Estrella Ambrojo, presidenta de la PAH-Ciudad de L’Hospitalet, ha compartit algunes de les situacions que han de viure aquestes famílies. “Els infants han de deixar enrere les seves pertinences o una mascota, quan canvien d’habitatge. Són situacions molt dures que els marquen”, ha comentat Ambrojo.

La taula rodona també ha comptat amb la participació de Sergi Masferrer, treballador social del centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés al barri de Poblenou, a Barcelona, que ha explicat com “els infants no tenen espai ni per fer els deures i han d’estudiar sobre el llit perquè a la seva llar hi conviuen moltes persones.”

L’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància

L’informe de la Fundació Pere Tarrés, que ha denunciat la situació alarmant de les polítiques de benestar i de protecció de la infància tant a Espanya com a Catalunya, és el primer d’una nova línia d’estudis sobre la promoció social de la infància en els àmbits de la salut, l’educació, la participació, el lleure i la cultura.

Una de les missions principals de la Fundació Pere Tarrés és la protecció i defensa dels drets socials i del benestar de la infància. Amb aquesta voluntat treballa intensament tant des de l’àmbit de l’acció social com des de l’àmbit dels estudis socials. En aquest sentit, ha creat l’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància per estudiar les condicions de vida de la infància a Catalunya així com identificar els factors de canvi i millora dels entorns dels infants.