Notícies

28.10.25

La Fundació Pere Tarrés ha comparegut avui al Parlament de Catalunya en el marc del debat sobre la proposició de llei d’iniciativa legislativa popular de finançament del sistema educatiu català, que reclama destinar un mínim del 6% del PIB per a educació.

Durant la seva intervenció, l’adjunt a direcció de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha reclamat la necessitat d’incrementar la inversió educativa. “L’educació és imprescindible per fer créixer les persones, oferir sentit i oportunitats, i generar cohesió social per no deixar ningú enrere”, ha afirmat, defensant una visió integral i inclusiva del sistema educatiu català, que vagi més enllà de l’àmbit escolar i incorpori tots els actors que contribueixen a l’educació al llarg de la vida, com els projectes de lleure educatiu basats en la iniciativa social.

En aquest sentit, ha reclamat enfortir l’escola pública i dotar d’un finançament suficient i equitatiu a l’escola concertada, però també garantir un veritable reconeixement al valor pedagògic dels projectes d’educació en el lleure, “espais de desenvolupament de competències relacionals i lingüístiques de primer ordre, i espais de referència i afecte”.

“A l’estiu, què passa amb els quasi 3 mesos que l’activitat lectiva s’interromp? Què fem amb els més de 190.000 infants que tenen beques menjador per garantir un àpat diari saludable i equilibrat? No mengen a l’estiu? Avui, les principals desigualtats i discriminacions es donen en aquesta educació fora escola o educació 360º, i calen prioritats i recursos econòmics”, ha denunciat Ruiz de Gauna, que ha recordat que, segons l’informe anual de la Síndica de Greuges de Catalunya, la meitat dels infants catalans no participen en activitats de lleure, i que aquesta situació es dispara entre els més vulnerables, amb més de 30 punts de diferència.

Durant la seva intervenció, Ruiz de Gauna ha reclamat millorar les condicions laborals “precàries i injustes” dels professionals del sector social i ha demanat repensar els mecanismes de relació entre les administracions públiques i les entitats que presten serveis educatius i socials.

“Ara calen sobretot polítiques, pressupostos i compromisos dels diferents partits a mig i llarg termini, amb uns instruments clars i sòlids que donin estabilitat en benefici de la infància de Catalunya”, ha conclòs, fent una crida a totes les forces polítiques a aconseguir un pacte per l’educació que garanteixi aquest increment del finançament. Ho ha fet després de recordar que ja existeixen marcs legals, com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que fixen aquest mínim del 6% del PIB, però que aquesta legislació no s’ha desenvolupat. “Calen més polítiques, més desplegament, més pressupostos i més inversió prioritzada, i potser no més lleis que poden quedar en paper”, ha advertit.