Notícies

03.03.26

Any a any, les dades oficials evidencien que la vulnerabilitat infantil creix. Les darreres dades de l’Idescat mostren que un 36,5% dels catalans de menys de 18 anys, 490.000 infants i joves, es troben actualment en situació de risc de pobresa. Una vulnerabilitat que és un clar factor de risc perquè aquests infants acabin necessitant mesures de protecció públiques o directament institucionalitzats en centres residencials. Actualment, segons recents dades d’aquest mateix gener, prop de 8.800 infants i adolescents tenen algun grau de protecció pública o tutela a Catalunya per part de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat i més de la meitat, 5.237, estan actualment institucionalitzats, és a dir, acollits en un centre residencial L’administració els ha considerat en situació de desemparament, és a dir, s'han identificat mancances en la cura i atenció als infants i adolescents, i per això cal aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.

Quan s'arriba a aquest extrem és perquè han fracassat les altres mesures, i aquest fet pot estar ocasionat per múltiples factors. La Fundació Pere Tarrés i la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes van engegar el 2022 el projecte “Som Veu”, finançat per la Unió Europea a través dels Fons Next Generation i pel Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, amb l’objectiu de minimitzar aquestes situacions tan traumàtiques i detectar i combatre els factors de risc que les originen, que ara posa a disposició de la ciutadania.

El projecte es va dividir en tres blocs: en un primer moment, es va analitzar l’actual sistema públic de protecció de la infància i l’adolescència, amb l’objectiu de conèixer els circuits i procediments implicats en el procés de desemparament i acollida i sobretot de determinar els factors de risc que poden fer que una família perdi la tutela sobre un infant o adolescent: carència d’habilitats parentals, dificultats econòmiques, usos problemàtics de les pantalles, manca d’una xarxa de suport adequada, absentisme escolar i en casos de més gravetat, maltractaments, abusos sexuals o accions delictives, entre d’altres.

Un cop identificats els procediments i els factors de risc, les entitats es van disposar a dissenyar un model pedagògic preventiu, co-creat amb la col·laboració de professionals educatius, infants, adolescents i famílies, que suplís les mancances de l’actual sistema i pogués ser replicable en diversos contextos. Un cop enllestida una proposta de model, el tercer bloc va consistir en testejar-lo en un entorn real, els centres socioeducatius gestionats per les dues entitats coordinadores, a través del mètode científic del “doble cec”: el mètode es va aplicar només en alguns dels centres i en d’altres no, per tal de poder comparar-ne els resultats. Durant dos cursos, hi van participar 549 infants i joves i un centenar de professionals de 39 centres socioeducatius i centres oberts (25 centres on es va aplicar la metodologia i 14 que van servir de grup control) ubicats en 9 comunitats autònomes arreu de l’Estat.

Un model efectiu i replicable

El projecte pedagògic resultant posa el focus en els infants, les seves famílies i la seva xarxa comunitària i actua tant en els centres socioeducatius com també a les llars i a la comunitat on s’integren. A través de diverses metodologies, proposa el desenvolupament de 8 programes educatius diferents (acompanyament psicològic, acompanyament socioeducatiu en entorns familiars, habilitats parentals, aprenentatge escolar, participació infantil, lleure, esport i cultura, habilitats socioemocionals i prevenció de violències​).

Les valoracions finals després del període de testeig van evidenciar millores molt significatives en diversos aspectes que incidien directament sobre els factors de risc detectats a l’inici del projecte. Per exemple, en la distensió de les relacions familiars (un 71% dels infants i famílies han afirmat després del projecte que s’han reduït les discussions a casa amb les estratègies parentals apreses) o en la millora dels resultats acadèmics (el 20% dels infants i joves participants han passat d’una mitjana de “bé” a una de “notable” en el seu expedient després del projecte). També en aspectes com la interrelació família-escola (en aquest període ha augmentat en 44 punts, d’un 3% a un 47%, el nombre de famílies que han assistit a tres o més reunions a les escoles/instituts) o la participació en espais comunitaris (el 55% de les famílies han participat en activitats culturals, esportives o d’oci del barri, 13 punts més que a l’inici del programa).

El model pedagògic s’ha dissenyat de manera que pugui ser replicable en diferents contextos, i per això, davant l’evidència que millora sensiblement diversos aspectes que serveixen per prevenir la institucionalització dels infants de contextos vulnerables, les entitats coordinadores han posat el model a disposició de la ciutadania per si es pot aplicar en d’altres projectes socioeducatius. En concret es pot descarregar aquí.

Fomentar la participació dels infants i joves

D’altra banda, les conclusions extretes a través del testeig del projecte en els centres i de l’avaluació final han permès també extreure conclusions sobre quins aspectes cal millorar en el sistema públic de protecció d'infants i adolescents arreu de l’Estat per fer-lo més efectiu i preventiu. Així que el programa pedagògic es complementa amb tot un seguit de propostes, com ara unificar els recursos que reben les diferents comunitats autònomes i homogeneïtzar el model d’atenció a les famílies en situació de risc social; comptar amb la participació dels infants i adolescents en la definició de polítiques públiques ​i posar les famílies al centre de la intervenció; incorporar en els centres socioeducatius equips de diferents disciplines (educadors i treballadors socials, psicòlegs, equips especialitzats en contextos vulnerables) que permetin una visió global; incorporar en els processos educatius i socials altres espais en relació amb els infants i adolescents i les famílies (centres sanitaris, espais comunitaris...); o millorar les condicions laborals dels professionals​; entre d’altres.

Una de les idees clau del programa és posar els infants i adolescents al centre del procés socioeducatiu i fomentar la seva participació, i avui mateix, una quinzena de nois i noies de diferents edats del Centre Socioeducatiu Poblenou de la Fundació Pere Tarrés participen en una assemblea en la qual reflexionen sobre què podrien fer els infants i joves des del seu dia a dia per fer societats menys desiguals i més inclusives.

Calen més recursos

Malgrat aquestes evidències de millora que incideixen directament en la prevenció de situacions que puguin portar a la institucionalització dels infants i adolescents, l’aplicació del projecte queda ara coixa per la manca d’un finançament continuat. D’aquí que la Fundació Pere Tarrés i la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes han reclamat a les administracions que inverteixin molts més recursos en projectes com aquest que intervenen directament en la prevenció de la institucionalització de la infància vulnerable. "Hi ha un alt consens que els temes d’infància haurien de ser una prioritat però hi ha un baix compromís. En els pressupostos de la Generalitat no veiem reflectit cap acord sobre aquest tema: no hi ha pressupost per a la pobresa infantil”, ha lamentat Rafael Ruiz de Gauna, director adjunt de la Fundació Pere Tarrés i responsable de la xarxa de centres socioeducatius de l’entitat.

• Model d’innovació pedagògica per a la prevenció de la institucionalització de la infància vulnerable
• Propostes pedagògiques derivades del programa d’innovació pedagògica