Notícies

30.04.26

En un context on el 24,8% de la població catalana, i en concret el 36,5% dels infants, se situa per sota el llindar de la pobresa, cal apostar de manera decidida pel sector social com un garant d’eficiència i cohesió social per revertir aquesta situació i atendre aquells que més ho necessiten. Aquesta és la tesi que avui ha defensat el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, en el marc del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, un espai de debat que des de fa més de 25 anys convida periòdicament els principals agents econòmics, polítics i socials del país.

Pujol ha alertat del perill que s’afebleixi “l’escut social” que permet actuar allà on hi ha necessitats: “Catalunya s’ha recolzat històricament en les organitzacions civils. Avui, entre ajuntaments i una administració autonòmica que hi creu poc, s’està ofegant aquesta iniciativa social”, ha lamentat. Davant d’això, ha defensat un model on les entitats del tercer sector tinguin un paper clau: “Considerem superat el plantejament d’arrel marxista de que l’administració ho ha de fer directament tot. Alerta a desresponsabilitzar la societat ni que sigui per raons pràctiques, doncs és obvi que l’administració no arriba a tot. Alerta a afeblir l’escut comunitari omplint-nos la boca de drets. Res pot suplir les xarxes socials de suport: família, amics, veïns. Si es deterioren els vincles l’exclusió es cronifica.”

Segons ha assegurat, les entitats del tercer sector són més eficients en la prestació de serveis, coneixen millor les problemàtiques sobre les quals cal intervenir i fins i tot són capaces d’avançar-se a les necessitats socials perquè estan més pròximes als col·lectius vulnerables: “Creiem en el principi de subsidiarietat. L’atenció sempre és millor quan ve de més a prop.” Tot, per caminar cap a la “societat del benestar”, és a dir, un model més evolucionat respecte el de l’estat del benestar on la societat civil sigui considerada interlocutor principal a l’hora de dissenyar i desenvolupar les polítiques socials públiques.

Josep Oriol Pujol ha fixat l’objectiu a assolir, però també el camí a seguir, llançant desenes de propostes en relació als camps on és més urgent actuar en l’àmbit social. Per exemple, ha proposat alliberar sòl i fixar les condicions perquè la iniciativa privada “se senti motivada a construir habitatge”, però de manera paral·lela a la consolidació d'un parc públic d'habitatges en lloguer social. Ha demanat promoure acords internacionals per acabar “amb el desgavell, misèria i dictadures en els països africans i llatinoamericans” i alhora acceptar uns fluxos migratoris “planificats i assimilables, que per demografia i creixement econòmic, però també per humanitat, necessitem”, acompanyats d’una formació adequada a aquestes persones i d’una “equitat salarial”. Ha plantejat una renda per criança o deduccions fiscals a les famílies amb situació de pobresa i millorar la formació dels mestres i educadors, “un fet que revertiria en la inserció laboral i la qualitat del treball”. També ha considerat necessari augmentar el salari mínim interprofessional i gravar les transaccions financeres al capital. “No pot ser que el percentatge del PIB que va als salaris sigui progressivament inferior mentre creix la remuneració del capital”, ha manifestat.

Finalment, ha reclamat a les entitats socials que exerceixin més pressió sobre l’administració per aconseguir augmentar els salaris i el reconeixement social dels professionals encarregats d’atendre els col·lectius més desafavorits: “Tristament exercim les nostres funcions sense fer prou pressió social. Quan hi ha pressió el nostre govern reacciona amb increment de dotació econòmica: gelades, porcs, salaris dels policies, ensenyants, sanitaris... Mentrestant, monitors de menjadors escolars, educadors socials o mestres d’escoles bressol no reben els salaris que mereixerien per als serveis que atenen.”

“L’educació ho és tot: l’escola però també les colònies”

A preguntes dels prop de 150 assistents, entre els quals representants polítics, econòmics i socials com l’expresident del Govern català José Montilla o els exconsellers Santi Vila o Josep Lluís Cleries, Pujol ha fet repàs també a molts altres temes d’actualitat. Per exemple, ha parlat sobre les protestes que estan portant a terme els mestres catalans. En aquest sentit, ha criticat les “posicions radicals” d’alguns sindicats de l’ensenyament per plantejar mesures de pressió com deixar de fer colònies escolars, tot i que ho ha matisat afegint que “quan acabes tenint una oposició tan radical és que en alguna cosa t’has equivocat”. En tot cas, Pujol ha posat en valor el paper imprescindible de les activitats de lleure en el desenvolupament dels infants i joves, a igual nivell que l’educació dins de l’aula: “L’educació ho és tot, són els aprenentatges, les competències, les emocions, la sociabilització... I les colònies escolars són un moment privilegiat per a tot això. Perdre-ho és perdre quelcom molt important per als nens i les nenes”.

També ha opinat sobre el pla pilot perquè Mossos de paisà facin una feina preventiva a les escoles (“com a concepte, els policies no haurien d’arribar a les escoles per resoldre problemes que són dels educadors”), sobre les dificultats per tirar endavant els pressupostos catalans (“un país normal ha de tenir pressupostos, així que faig una crida a la classe política: entengueu-vos!”) , sobre el procés de regularització de persones immigrades (“és necessari, això s’havia de fer, no podem tenir 800.000 persones amagades en l’economia submergida i explotades; per humanitat”) i sobre la limitació dels preus dels lloguers (“no puc compartir que no s’hagin pogut limitar aquests increments en els lloguers, dels qual se n’estan traient rendiments molt elevats”).

Josep Oriol Pujol ha estat presentat per l’empresària Núria Basi, Presidenta de Basi Group i expresidenta de la Fundació Pere Tarrés, que ha definit l’entitat liderada per Pujol com un exemple de gestió rigorosa, transparent i orientada a l’impacte real.