Notícies

12.11.25

Quina és la mesura de la grandesa d’un país? Per Elisenda Alamany, secretària general d'Esquerra Republicana i presidenta del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, el desenvolupament d’una societat no s’ha de mesurar pels indicadors macroeconòmics sinó per com creixen els seus infants. La política republicana ha protagonitzat avui el 95è Fòrum Social Pere Tarrés, l’espai de debat social de la Fundació Pere Tarrés, amb una anàlisi de la situació de la infància a Catalunya i amb una crida a trencar el cercle de la pobresa i a generar oportunitats per a tots i totes.

“Ens diuen que vivim en un país ric però si gratem darrere la façana d’aquest èxit ens trobem amb moltes criatures que creixen amb condicions molt desiguals”, ha argumentat Alamany. “Tenim un país trencat en dues realitats, entre els infants que poden somniar i els que només intenten sobreviure”, ha raonat, abans de concloure amb contundència: “Una societat que normalitza la pobresa infantil s’ha rendit i s’està condemnant a ella mateixa perquè és un país sense present i sense futur.”

Davant d’aquesta diagnosi, Alamany ha fet una crida a trobar grans consensos entre els diferents partits polítics i entre sectors per tirar endavant estratègies que permetin lluitar contra les desigualtats: “Hem d’entendre la política d’infància no com una política sectorial, sinó de país. Les coses poden canviar però les institucions no ho poden fer soles. Des d’un sol despatx no es pot fer front a aquest repte.” En aquest treball conjunt, la secretària general d’ERC ha lloat el paper “imprescindible” de les entitats del tercer sector: “Sou qui millor coneixeu la realitat de prop, qui primer veieu els símptomes. Les entitats sou la mirada, la detecció, la proximitat, mentre les institucions són la capacitat, els recursos i la responsabilitat de donar-hi resposta. Si una de les dues parts falta, el sistema s’engruna.” En referir-se al tercer sector, també ha tingut un reconeixement per al paper cohesionador del lleure educatiu: “Els monitors de lleure són peça fonamental i referents en la normalització del català”, ha dit.

En aquest punt Alamany ha detallat les seves propostes per combatre la xacra de la pobresa infantil, que haurien de tenir una visió molt transversal: “Avui en dia la política d’infància ha d’anar molt més enllà de la vessant assistencial, ha de garantir temps per cuidar i ser cuidat, suport emocional, entorns segurs, conciliació laboral de les famílies, habitatges dignes...”

D’altra banda, davant la convocatòria per al dilluns vinent del pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, organisme que reuneix als consellers d’economia dels diferents governs autonòmics, ha aprofitat per reclamar un millor finançament com “una oportunitat de fer un salt endavant en el benestar de Catalunya per començar a tancar la bretxa de la desigualtat social”. “O parlem d’això o no tenim futur”, ha deixat anar com a conclusió.

En la introducció de la jornada, el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, s’ha preguntat com la societat pot generar igualtat d’oportunitats per a tothom i evitar “que els infants siguin captius del seu codi postal”. En aquest procés compartit, ha demanat tenir en compte els projectes de lleure educatiu i l’educació no formal com a eines potents contra les desigualtats: “Trencar el cercle de la pobresa no passa només pel ensenyament reglat a l’escola, sinó també pels centres d’esplai, pels agrupaments escoltes, pels centres socioeducatius...”

El Fòrum Social Pere Tarrés és un dinar-conferència-col·loqui amb més de 15 anys de trajectòria que arriba ja a la seva 95a edició. Durant tot aquest temps s’ha consolidat com un espai de reflexió i debat plural en temes d’acció social que reuneix periòdicament representants de l’àmbit social, polític, educatiu, acadèmic, institucional o econòmic. Pel Fòrum hi han passat personalitats com ministres, presidents de la Generalitat o el president del Parlament Europeu, entre d’altres experts i expertes.