Notícies

20.11.25

El dret a l’educació és una de les prerrogatives més importants previstes en la Declaració dels Drets dels Infants aprovada el 1959 per Nacions Unides. L’escola, juntament amb la família, és un dels principals agents educadors, i per això, el dret a que tots els infants gaudeixin d’una escola de qualitat, inclusiva i igualitària que els permeti desenvolupar-se com a persones és una condició indispensable per créixer com a societat. Arreu del món, hi ha milers d’infants que no tenen aquest dret assegurat, mentre a Catalunya tradicionalment el sistema educatiu s’ha considerat un ascensor social que ha permès prosperar els nens i nenes procedents de contextos més vulnerables.

Amb motiu de la commemoració del Dia Universal dels Drets dels Infants, la Fundació Pere Tarrés ha qüestionat, però, que l’actual sistema educatiu català sigui avui en dia suficient per garantir el dret a una educació plena per a tots els infants i joves del país. Com recentment denunciava un informe presentat per Càritas, el codi postal i la classe social són els veritables factors que ara mateix determinen l’èxit o el fracàs educatiu. En un sistema universal que hauria de garantir les mateixes oportunitats educatives per a tots i totes, els prejudicis de classe, les circumstàncies personals o les motxilles familiars acaben pesant massa. “Destinem els mateixos esforços o la mateixa atenció a determinats infants d’un entorn familiar vulnerable o els considerem com a casos ‘ja perduts’ i no ens sorprenen, per exemple, els seus mals resultats escolars? Als nostres centres socioeducatius veiem diàriament infants que no tenen garantit un espai adequat per estudiar o fer els deures, i sovint tampoc tenen el suport familiar necessari en arribar a casa, perquè probablement els adults de la família estan treballant”, explica el director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna: “En aquest context, com es pot parlar d’igualtat d’oportunitats? Com podem dir que tots els nens i nenes catalans tenen el dret a l’educació garantit?”

Segons Ruiz de Gauna, la bretxa educativa es troba actualment en l’educació fora de l’escola i en les etapes més enllà de l’ensenyament obligatori: “Avui, en el segle XXI, tot i que cal avançar en l’equitat escolar, les principals desigualtats educatives es donen en les notables diferències d’oportunitats fora de l’aula. Hi ha qui té activitats de lleure educatiu, artístiques, esportives, musicals, idiomes, reforç particular... i qui està a casa, sense fer els deures, o els fa damunt el llit, que és l’únic espai que té”. De fet, segons l’informe anual de la Síndica de Greuges de Catalunya, el 80% dels menors de catorze anys no fa cap activitat de lleure educatiu a l’estiu. Per això, Ruiz de Gauna creu que és urgent que les administracions inverteixin en polítiques per potenciar i desenvolupar els àmbits educatius fora de l’aula, com els espais d’educació en el lleure o els centres socioeducatius “per compensar les mancances del sistema públic”. De fet, diversos estudis recents remarquen que la no participació en activitats extraescolars i educatives equival a la pèrdua de dos anys d’escolarització.

En els centres socioeducatius que formen part de la xarxa de la Fundació, els infants i joves que hi assisteixen reben suport educatiu i acompanyament emocional. A través d’activitats basades en el lleure educatiu, desenvolupen habilitats socials i competències transversals i participen, en alguns casos, en programes d’atenció psicològica. Més enllà dels valuosos aprenentatges que els infants hi adquireixen, aquests centres fan possibles experiències positives per contrarestar les situacions difícils que molts d’ells viuen a casa i funcionen com una xarxa de suport per a les famílies, moltes de les quals tenen greus dificultats econòmiques. Sovint aquests programes educatius van molt més enllà de l’infant i actuen en el nucli familiar, fomentant un exercici positiu de  la parentalitat, de manera que els pares i mares adquireixin competències per millorar les cures i la relació amb els seus fills i filles, prevenint així situacions de violència en l’entorn familiar.

Però per sobre de tot són espais que desvetllen les ganes d’aprendre i permeten reconnectar amb el coneixement a través del joc i de referents positius. Un informe intern de la Fundació Pere Tarrés determina que el darrer curs, gairebé el 100% dels infants que van assistir a un d’aquests centres van continuar els estudis en l’etapa postobligatòria. “Són antídots contra l’abandonament escolar”, conclou Ruiz de Gauna.

La Fundació Pere Tarrés coordina una xarxa de 97 centres socioeducatius arreu de Catalunya i les Illes Balears on acompanya globalment 7.354 infants i joves. En un d’aquests centres adreçats a infants en situació vulnerable, el Centre Socioeducatiu Poblenou, la Fundació va commemorar ahir aquesta diada internacional amb la pintada d’un mural reivindicatiu, amb el lema “Transformem el nostre futur!”, que va comptar amb la participació dels mateixos nens i nenes i joves que hi assisteixen cada tarda.