Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • El 92% de les activitats de lleure educatiu s’han adaptat durant la pandèmia per atendre la gestió de les emocions

El 92% de les activitats de lleure educatiu s’han adaptat durant la pandèmia per atendre la gestió de les emocions

22.10.21

El lleure educatiu ha tingut un paper clau en la gestió emocional que els adolescents i joves han fet de la pandèmia. Ho explica l’informe “El tiempo libre educativo en España: un impulso para la promoción de la infància y la juventud”, elaborat per la Fundació Pere Tarrés per encàrrec de Didania, Federació d’Entitats Cristianes de Lleure, i la Fundación Promesa. L’informe, que es basa en 271 respostes recollides en una enquesta, s'ha presentat aquest divendres. 

El lleure educatiu conforma un àmbit de dilatada trajectòria que compta amb un ampli reconeixement i un marc legal a escala internacional, nacional i autonòmic que l’identifica com un espai vinculat a experiències que impacten positivament en els infants, joves i adolescents. En el context espanyol, però, la investigació acadèmica sobre aquest tema és incipient. Per això, una de les principals aportacions de l’estudi és que per primer cop elabora un mapa d’entitats (no empreses ni administracions públiques) de lleure a l’Estat espanyol i enumera els principals beneficis que aporta en el desenvolupament i aprenentatges en quatre dimensions principals: identitat i personalitat, participació i ciutadania, cohesió social i competències professionals i acadèmiques. També aprofita per analitzar com des del lleure s’ha respost a les noves necessitats generades arran de la pandèmia i la crisi sanitària i social resultant.

Adaptació a les noves necessitats generades per la covid-19

La covid-19 ha afectat de manera clara als projectes i recursos del lleure educatiu, ja que la majoria d’entitats han hagut d’ajornar o cancel·lar activitats, sobretot a l’inici de la pandèmia. En aquest sentit, més de 8 de cada 10 entitats del sector han hagut de reduir el número d’activitats que realitzaven, fet que ha ocasionat també una reducció del nombre de participants en un 15% dels casos. Durant molts mesos, els infants s’han vist privats de recursos que els permeten socialitzar i passar temps lliure amb els seus semblants, fet que els aporta nombrosos beneficis psicològics i emocionals. Tot i això, les entitats afirmen que actualment, el nombre d’inscripcions s’ha recuperat fins a nivells anteriors a la pandèmia. Un percentatge molt alt de les associacions (més d’un 90%) afirma que gràcies a l’esforç realitzat durant aquest període s’han pogut mantenir els equips

D’altra banda, els projectes de lleure educatiu es basen en una gran part en el compromís anual de milers de voluntaris i voluntàries, i la situació generada per la covid-19 també ha afectat aquest aspecte. La incertesa i els constants canvis en les normatives vigents ha fet disminuir el compromís i la motivació del voluntariat dedicat al lleure educatiu: un 43,1% de les entitats enquestades afirmen que han hagut de reduir el voluntariat durant la pandèmia.

Tot això ha acabat derivant també en una reducció dels ingressos de les entitats, que no han pogut desenvolupar les activitats de forma normalitzada. En concret, un 72,5% de les associacions que han participat en el treball han indicat que el seu volum d’ingressos s’ha vist afectat per la crisi.

Però malgrat aquesta reducció, els projectes de lleure educatiu han reaccionat per adaptar-se a les noves necessitats generades per la situació sobrevinguda. Tant aviat com les restriccions sanitàries ho han permès, les entitats han recuperat les activitats incorporant de manera massiva (en percentatges de més del 90%) mesures com l’ús de la mascareta o el gel hidroalcohòlic, el distanciament físic o la reducció d’aforaments. A més, 9 de cada 10 entitats han adaptat les seves activitats a un nou format telemàtic quan les restriccions han impedit la realització d’actes presencials.

Però les principals adaptacions que han hagut de realitzar les entitats tenen a veure amb la seva capacitat d’innovació i de detectar noves necessitats. Això és evident especialment en aspectes com la salut mental i la gestió emocional. Un 92% de les entitats ha indicat que en el context generat per la pandèmia han hagut d’adaptar els seus programes i activitats per atendre noves necessitats, com el treball de les emocions. Altres adaptacions que s’han realitzat en aquest període han estat l’atenció individual, la intervenció amb persones aïllades o confinades o l’aplicació de diferents tècniques d’intervenció no presencial o la formació per superar la bretxa digital i contribuir a la participació digital de les famílies, entre d’altres.

La crisi sanitària ha fet visible la importància de tractar temes psicològics i d’oferir formació emocional tant a joves i infants i a les seves famílies com al professional remunerat i voluntari que els ha acompanyat. També s’ha detectat la necessitat d’incrementar els ajuts econòmics a les famílies per poder accedir a les activitats de lleure, davant la creació d’un nou perfil de vulnerabilitat. De fet, un recent estudi de la Fundació Pere Tarrés afirmava que un 30% de les famílies que demanaven beca per participar en activitats d’estiu mai abans havia demanat ajuts econòmics.

El lleure construeix la identitat dels infants i adolescents

L’informe remarca els nombrosos valors que aporta el lleure en la construcció de la identitat dels infants i joves. Emfatitza, per exemple, com el lleure reforça la dimensió identitària dels infants i joves i evidencia com promou les relacions intergeneracionals. També menciona la influència del lleure educatiu en la creació de conductes prosocials, sobretot en el desenvolupament de la tolerància i en el trencament d’estereotips que afavoreixen la integració social.

Redueix el fracàs escolar i augmenta l’ocupabilitat

En referència a les competències acadèmiques, l’estudi assenyala també que la participació en iniciatives de lleure educatiu millora el rendiment i fomenta la reducció del fracàs escolar. A més, es demostra que els programes de lleure orientats al reforç educatiu contribueixen a la reducció del risc d’exclusió social i afavoreixen la transició al món laboral i contribueixen a millorar l’ocupabilitat dels joves participants.

Una eina per expressar-se

El treball constata també els beneficis que té el lleure educatiu en el procés d’expressió i comunicació dels infants i joves que en formen part i en l’aprenentatge i pràctica de la participació social i ciutadana.

El lleure també fomenta la inclusió social

L’estudi subratlla, finalment, la cohesió grupal, la cooperació i la inclusió com alguns dels beneficis claus del lleure educatiu a partir de la realització d’activitats que accepten la diversitat i la diferència i permeten la participació sense cap mena de discriminació. Unes activitats que es consoliden com un espai per a l’adquisició i millora d’habilitats i competències per a la vida, la implicació social i el compromís ciutadà. D’aquí la importància dels programes de lleure educatiu en la reducció de l’exclusió social de la infància.

L’informe esmenta també els reptes pendents de l’educació en el lleure: el reconeixement social, l’accés universal per tal que tots els infants i joves en puguin gaudir, la millora de la capacitació dels professionals i voluntariat que hi participa, la continuïtat de la implicació dels joves en entrar a l’adolescència, la necessitat de fer un treball en xarxa entre les diferents entitats del sector, la incorporació de les noves tecnologies o la millora de les condicions laborals dels professionals, entre d’altres.

1.295 entitats de lleure a l’estat

Finalment, l’informe s’aproxima a un mapa de recursos i entitats del lleure i estableix que a l’Estat espanyol aquest catàleg estaria conformat per almenys 1.259 entitats sense ànim de lucre. La gran majoria d’aquestes entitats estan arrelades en barris i municipis del país: gairebé un 90% ho està.

Més d’un 40% de les entitats tenen 150 participants o més, i segons la classificació temàtica, el tipus d’activitat que inclou més projectes són els casals, colònies i campaments d’estiu (el 90% del total). Moltes d’aquestes (un 74,2%) no compten amb personal assalariat, i més d’un 39% del total compta amb almenys entre 11 i 25 voluntaris o voluntàries.