Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies

Les famílies monoparentals femenines, més vulnerables al risc d’exclusió social

25.10.18

Així ho constata l’estudi “Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l’arrel del problema” elaborat per Isabel Torras i Andrés Lorenzo, professors de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL en el marc dels Debats “Catalunya Social” de la Taula del Tercer Sector. A Catalunya una de cada deu famílies és monoparental i en el 80% de les ocasions és la mare qui té cura dels fills. Si bé no hi ha una correlació directa entre monoparentalitat i vulnerabilitat, el 35% de les famílies amb un sol progenitor estan en risc de pobresa, un percentatge superior a les famílies amb dos progenitors.

Les principals dificultats socioeconòmiques de les famílies monoparentals femenines són l'accés a l'habitatge i a la feina. Una de cada dues famílies monoparentals té problemes amb l'habitatge (risc de desnonament, impagaments o deutes hipotecaris) i el 50% de les dones monoparentals estan desocupades o treballen en l'economia submergida. Les llars monoparentals pateixen també dificultats socioemocionals com soledat i manca de suport afectiu. El 20% de les mares monoparentals ha tingut o té un problema de salut mental (depressió, estrès o ansietat) fruit d’estar sola al capdavant de la família.

Les dades formen part de l’estudi “Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l’arrel del problema” elaborat per Isabel Torras i Andrés Lorenzo, professors de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL en el marc del cicle de Debats “Catalunya social” de la Taula del Tercer Sector.

El dossier, que es va presentar aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès, fa un anàlisi de la situació de les famílies monoparentals a Catalunya en diversos aspectes: habitatge, treball, salut, soledat i xarxa social, migració i repercussió en la vida dels infants. "Les dades confirmen que la pobresa no només afecta més les dones, sinó que hi ha una relació directa entre el procés d'empobriment i el gènereSer dona implica ser més vulnerable davant la pobresa i l'exclusió social. Ser dona i estar sola al capdavant de la família augmenta encara més aquest risc. Però ser dona, estar sola al capdavant de la família i no tenir feina, un habitatge digne i/o una xarxa de suport, multiplica aquest risc de ser vulnerable" va alertar la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

És per això que la Taula del Tercer Sector va reclamar que es desenvolupin amb urgència polítiques de lluita contra la pobresa que sigui integrals, transversals, coordinades amb el sector social i que incloguin la perspectiva de gènere. La Taula va insistir en la necessitat de disposar d’estratègies que tinguin en compte la totalitat de les dimensions de la persona-família (treball, formació, habitatge, salut, conciliació, suports econòmics, socials i emocional, educació, etc.), que facin més èmfasi en la prevenció, que s’allunyin de la mirada assistencial i que trenquin el cercle de la pobresa de mares a fills/es per assegurar que tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.

Dossier 'Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema'