Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • Un estudi posa de manifest que l’exclusió social i la desigualtat generen problemes de salut mental

Un estudi posa de manifest que l’exclusió social i la desigualtat generen problemes de salut mental

08.10.20

Lefecte de la pandèmia del Covid-19 en la salut de les persones és evident, però poc sha parlat dels seus efectes en la salut mental. Un estudi de la Fundació Pere Tarrés, elaborat en col·laboració amb Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà, conclou que indicadors dexclusió social que han augmentat exponencialment durant els darrers mesos de confinament i pandèmia, com ara la incertesa davant la feina, el fet de no tenir un habitatge en condicions, la manca dingressos o deducació o la manca de xarxes familiars i de suport, redunden en una pitjor salut mental de la població. Lobjectiu del treball, que fem públic amb motiu del Dia Internacional de la Salut Mental, que se celebra dissabte, és identificar aquests factors socials que generen problemes de salut mental i proposar millores en els circuits datenció; tot, per tal datendre de manera més adequada les persones que els pateixen i poder prevenir-ne laparició.

La tesi de lestudi és que els factors psicosocials són determinants en la generació de problemes de salut mental i que sovint aquests no es tenen prou en compte. Segons la recerca, durant el 2019 van arribar als centres datenció primària de salut mental més pacients amb problemes o conflictes psicosocials que no pas pacients amb un clar quadre de trastorn mental aïllat diagnosticable com a tal. És a dir, problemes relacionats amb factors de risc social com ara la feina, lhabitatge, la renda, ledat, l’ètnia o el territori incideixen de manera decisiva en la salut mental de les persones, com a desencadenants o agreujants de problemàtiques prèvies. No només això, sinó que a més de generar més problemes de salut mental, aquestes situacions naugmenten la seva cronificació i complexitat.

Molts factors dexclusió social i pocs elements de protecció

Segons el treball, un 76% de les persones que han assistit a les consultes especialitzades amb problemes de salut mental han experimentat situacions vitals crítiques, com assetjament, maltractaments, abandonaments, morts significatives en la família, entre daltres. Daltra banda, els factors dexclusió social amb major incidència en la salut mental detectats com a desencadenants o agreujants de problemàtiques són els englobats en els àmbits econòmic (52,7%), relacional familiar (52,7%) i laboral (34,5%). En canvi, gairebé la meitat de les persones ateses en aquestes consultes especialitzades (un 43%) disposen de pocs o de cap factor protector, com xarxes familiars, damistat o de suport comunitari. Un còctel que acaba sent fatal per a la salut mental de moltes persones.

Perfil: dona de 37 anys sense lESO

El perfil tipus del pacient més afectat per aquestes problemàtiques és una dona de 37 anys de mitjana, sense fills, a latur amb formació inferior a lESO, amb vivència de situacions vitals crítiques i sense factors de protecció.

I és que una de les conclusions clau de lestudi és que aquesta situació afecta especialment la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut.

La pandèmia agreuja els riscos dexclusió i la salut mental

Aquesta problemàtica sha agreujat de manera molt significativa durant la pandèmia i el confinament. Durant els darrers mesos, la Fundació Pere Tarrés ha pogut constatar a través de lexperiència dels educadors i educadores dels centres socioeducatius adherits a la xarxa de lentitat que les mesures de confinament i les circumstàncies que se nhan derivat han augmentat els factors de risc social i han obligat milers de famílies i infants en situació vulnerable a viure en unes condicions encara més precàries de les habituals: pèrdua o la precarització de la feina, davallada dels recursos econòmics per cobrir les necessitats diàries dhigiene i alimentació, manca de recursos materials, informàtics o de connectivitat, problemes de convivència familiar causats pel confinament en habitatges sovint molt reduïts o compartits o disminució de les xarxes de suport familiars, per posar només alguns exemples. La conseqüència lògica és lempitjorament de la salut mental: estudis preliminars de la Asociación Española de Psiquiatría sobre limpacte emocional de la pandèmia apunten que en la meitat dels casos sincrementaran els nivells destrès i en un terç els símptomes dansietat i depressió.

Daltra banda, a més a més dels indicadors psicosocials esmentats, el treball apunta també una segona causa que, sumada als factors previs, condueix a lempitjorament de la salut mental i que també sha vist agreujada per lepidèmia: les dificultats daccés al servei de salut mental, a causa, entre daltres factors, de la saturació, lescassetat de recursos i el mateix tancament de molts serveis presencials datenció a la salut mental, que ha revertit en lescassa vinculació del pacient amb el servei.

Per invertir la tendència, lestudi fa tot un seguit de propostes encaminades a posar el focus en els factors psicosocials en labordatge de la malaltia mental, com ara la creació dun observatori de la vulnerabilitat en latenció a la salut mental. També es plantegen propostes com fomentar programes de suport comunitari coordinats amb latenció a la salut mental, promoure lassociacionisme i la participació social i comunitària i latenció específica a la diversitat cultural, reforçar els programes relacionats amb les capacitats parentals, dissenyar plans específics per a ladolescència, fomentar la formació especialitzada de professionals o augmentar els recursos de personal en els serveis de salut mental i la seva estabilitat, entre daltres.

Lestudi, elaborat per la Fundació Pere Tarrés, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà i impulsat per lAjuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, es basa en enquestes realitzades a 57 professionals sanitaris dels centres de salut mental de Sants-Montjuïc i Sant Andreu durant el 2019 i aquests dies sestan realitzant les presentacions en el marc de les Taules de Salut Mental de tots dos districtes. Hi ha el projecte de replicar en un futur lestudi en altres districtes de Barcelona, com els de la Franja Besòs.