Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies

“La solució implica introduir el diàleg en els processos judicials”, Ramón Sáez Valcárcel a la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat Pere Tarrés-URL

20.10.21

“Hi ha una necessitat d’establir processos i sistemes de diàleg dins del sistema penal. S’han de potenciar programes per situar les víctimes al centre, reparar-les i respectar-les”. Amb aquestes paraules, el magistrat de l’Audiència Nacional, Ramon Sáez Valcárcel, ha arrencat la conferència inaugural que donava el tret de sortida a aquest curs de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés-URL que s’ha centrat a donar a conèixer la justícia restaurativa com a “model transformador i reparador del sistema judicial actual”.

El magistrat ha posat en evidència les mancances de la justícia penal i ha afirmat el seu mal funcionament i la implementació, en els últims vint-i-cinc anys, “d’un consens en l’empresonament i increment de la duració de les penes”. Sáez ha denunciat “que vivim en una societat que basa la reinserció en la imposició de sentències més dures i se sent còmoda a l’hora de produir patiment”. La majoria de les solucions a aquest defecte es pensen des de marcs retributius i, per tant, “es creu que hi ha vides que són dignes i d’altres que són d’un sol ús”. Ara bé, segons comenta hi ha estudis on es demostra que “les penes ni rehabiliten, ni protegeixen”.

Ramón Sáez Valcárcel destaca el paper de la víctima en el procés judicial. I és que tal com exposa “l’Estat expropia el conflicte a la víctima i oculta els seus interessos i necessitats. Així doncs, no hi ha espai en el sistema judicial per elles. La seva veu és suplantada per associacions polítiques”. En aquest sentit, Sáez proposa la justícia restaurativa com el model alternatiu a seguir amb la finalitat de protegir a les víctimes i reinserir als infractors. La justícia restaurativa té com a última instància fer entendre als damnificats i a la resta de població que instal·lar-se en la ira o en la idea de provocar dolor són errònies, ja que “els presumptes acusats també són éssers humans amb dignitat i tenen dret a ser atesos”. Idees com la pau i la no-violència caracteritzen aquest model.

El magistrat de l’Audiència Nacional ha esmentat que el diàleg és el mecanisme fonamental per la “reparació simbòlica”, és a dir, per convidar als processats a pensar en les víctimes, per trobar espais de diàleg on, amb l’ajuda d’un mediador, els implicats s’escoltin i s’expressin, amb l’objectiu de poder assegurar el respecte i la voluntat de les dues parts, en especial atenció a les víctimes”. Sáez Valcárcel no s’ha oblidat d’esmentar que la formació és clau per a la construcció d’un model de justícia restaurativa, ja que “qualsevol idea de canvi passa per l’educació, que és l’espai per a la construcció d’una ciutadania igualitària”. 

La directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa, Esther Giménez-Salinas, ha assegurat que “la justícia restaurativa no disposa de bona salut, ja que no té una estructura fixa”. A més, ha declarat que “la població penitenciària serà menor i substituïda pel control telemàtic en el futur, ja que no hi haurà diners per pagar les presons. Això serà igual o pitjor que el sistema penal actual”.

El magistrat de l’Audiència Nacional, Ramón Sáez Valcárcel ha sigut presentat per la Dra. Esther Giménez-Salinas i la conferència també ha comptat amb la participació del degà de la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés-URL, el Dr. Joan Andreu-Rocha.

Per finalitzar l’acte s’ha respost algunes de les preguntes dels assistents. El públic s’ha interessat per temes com el paper de l’educació en l’aplicació d’un canvi de perspectiva pedagógica  basat en la justícia restaurativa. Per altra banda, el motiu pel qual és tan difícil passar a un mecanisme de justícia restaurativa ha sigut un altre dels punts claus de les preguntes dirigides a Sáez, qui ha atribuït la culpa a la deshumanització dels processos penals actuals. 

La Càtedra té com a finalitat principal treballar per la recerca, la docència i la divulgació, a través del desenvolupament dels principis de la justícia social i restaurativa. A més, es pretén transformar el model actual de justícia social, en sentit ampli. És a dir, promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora.