Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies

La Fundació Pere Tarrés proposa als partits que concorren a les eleccions del 14F un pacte de país per a la promoció de la infància a Catalunya

28.01.21

Establir un pacte de país per a la promoció i acompanyament de la infància a Catalunya que integri de manera transversal tots els agents polítics, socials i econòmics. Aquest és l’objectiu del document que la Fundació Pere Tarrés ha fet arribar als diferents partits que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer quan falten poques hores per començar la campanya electoral.

Es tracta d’un llistat de 10 propostes per mirar de posar la infància en primer pla de les prioritats polítiques, d’enfortir el sector social, que ha estat l’encarregat de parar el cop i de realitzar la primera atenció davant la crisi social generada per la pandèmia, i de començar a solucionar la greu vulneració de drets que encara avui en dia pateixen milers de nens i nenes a casa nostra.

Nombroses entitats socials com la Fundació Pere Tarrés venen denunciant any rere any aquesta situació, però l’arribada del Covid-19 ha empitjorat aquesta situació i ha ocasionat efectes devastadors en la qualitat de vida dels infants, que han estat els més afectats per les restriccions i el confinament.

10 propostes de país

En aquest sentit, el document proposa als partits un gran acord perquè les polítiques públiques contemplin de manera transversal una perspectiva d’infància. Al mateix temps, reclama ajuts per a les entitats del tercer sector social, que com s’ha dit són el puntal de moltes famílies en situació de vulnerabilitat i en alguns casos l’únic suport que han tingut durant els mesos de confinament i restriccions, i que es troben en una situació cada cop més insostenible: només el 6% no han tingut pèrdues econòmiques el 2020. Les propostes són les següents:

1. Executar un pla eficaç i consensuat per a la reducció de la pobresa infantil que contempli mesures econòmiques, laborals, familiars i educatives.

2. Augmentar l’acompanyament socioeducatiu i les activitats extraescolars i de lleure, també durant les vacances i a l’estiu, i millorar la coordinació entre educació, salut, serveis socials i centres socioeducatius i centres desplai.

3. Educar per afavorir el creixement integral dels infants des d’una perspectiva comunitària i facilitant la relació entre leducació formal i la no formal.

4. Implementar un pla de salut integral per a la infància que tingui com a objectius millorar la salut mental, la salut bucodental i l’oftalmològica, entre daltres.

5. Garantir laccés a lescolarització en letapa de 0 a 2 anys.

6. Impulsar una llei del tercer sector social que doni reconeixement, estabilitat i escenaris clars de treball.

7. Garantir un finançament estable i suficient per a les entitats i serveis socials i reconèixer i dignificar els professionals de l’àmbit social.

8. Simplificar l’eficiència en el funcionament de ladministració catalana per atorgar més facilitats en els tràmits orientats als serveis a les persones i a les entitats no lucratives.

9. Enfortir el tercer sector social, aprofitant els fons europeus i els propis del país i millorar els equipaments, fent-los més sostenibles, més digitalitzats i de més qualitat.

10.Treballar per a la inserció sociolaboral dels col·lectius en risc, garantint-los ocupació i habitatge per ajudar-los a sortir de situacions de vulnerabilitat i assolir una vida digna.

Una emergència social agreujada per la pandèmia

La crisi social generada per la pandèmia ha provocat un col·lapse del sistema dels serveis socials i moltes famílies que ja es trobaven en una situació molt fràgil han vist com l’arribada del virus ha precaritzat encara més les seves condicions de vida. Moltes d’elles han perdut les seves fonts d’ingressos o han vist com empitjoraven les seves condicions laborals i han patit problemes per cobrir necessitats tan bàsiques com la higiene, l’alimentació o la manca de connectivitat.

Situacions que han redundat en la salut dels més vulnerables: factors com la incertesa davant la feina, el fet de no tenir un habitatge en condicions, la manca d’ingressos o d’educació, o la manca de xarxes familiars i de suport s’ha traduït en problemes de salut mental com estrès, ansietat o depressió, especialment entre la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut. No cal dir que els principals afectats per aquestes situacions familiars han estat els infants.

Les xifres existents avalen aquesta argumentació i fan esfereir: actualment, es calcula que el 30% de la infància de Catalunya es troba en situació de pobresa. En els últims mesos s’han detectat un 200% més de problemes de salut entre els infants més desfavorits (malalties com obesitat, problemes de salut mental, asma, al·lèrgies, etc.). A més, en les famílies procedents de col·lectius en situació de major vulnerabilitat hi ha un 40% menys d’escolarització en la franja educativa entre els 0 i els 2 anys, mentre es detecta també un 19% d’abandonament prematur dels estudis.

Paral·lelament, la meitat d’infants no participen en extraescolars ni activitats de lleure, fet que fa més fonda encara la bretxa educativa, ja que nombrosos estudis constaten que les activitats de lleure educatiu (com els casals, les colònies, les activitats dels centres d’esplai o les activitats extraescolars) creen oportunitats educatives i generen igualtat social per als infants i joves en risc social.