Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • “Les inquietuds i esperances del jovent d’avui dia són molt similars a les que la gent gran teníem de joves”

“Les inquietuds i esperances del jovent d’avui dia són molt similars a les que la gent gran teníem de joves”

29.01.20

Fa uns quants anys que a la Facultat Pere Tarrés coincideixen alumnes de diferents generacions. D’una banda hi ha els estudiants de grau, majoritàriament alumnes joves que es formen per ser educadors/es socials o treballadors/es socials i, d’altra banda, hi ha els estudiants del Programa Universitari per a Gent Gran (PUGG), tots ells majors de 55 anys amb ganes d’aprofundir en matèries de caràcter social i humanístic. A proposta d’un alumne del PUGG, la Isabel Torras, professora que imparteix l’assignatura de Psicologia del Cicle Vital als dos grups, va organitzar unes sessions comunes entre els dos cicles per intercanviar punts de vista sobre les diferents etapes de la vida. Tant els estudiants joves com els grans estudiaven el Cicle Vital segons el Model Psicosocial d’Erikson i aquest va ser el punt de partida de la trobada. Recollim en aquesta entrevista les impressions conjuntes de 7 dels alumnes del programa sobre aquesta trobada.

 

Què vau poder aprendre d’aquesta trobada intergeneracional?

Des de la perspectiva dels alumnes grans, pensem que va ser una molt bona pensada el fet de trobar-nos amb aquest jovent que té un munt d’inquietuds, de projectes i energia per a poder plantar cara al futur incert que els espera. Ens va agradar constatar que la majoria tenen unes personalitats fortes i molt aptes per a les carreres que han triat.

La professora va organitzar una dinàmica de presentació en la qual cadascun dels alumnes es presentava al grup a través d’un objecte personal que havia portat de casa, i que era significatiu de la seva etapa vital actual. D’aquesta manera vam poder descobrir algun aspecte important de la personalitat, pensament o sentiment de tots nosaltres. Als grans ens va sorprendre gratament la transparència de la majoria dels  joves: s’expressaven directament i obrien els seus sentiments amb naturalitat (la majoria de nosaltres a la seva edat no gosàvem ser així o no ens estava permès). El diàleg va resultar fluït, espontani i franc!

A l’entrar al “cos a cos” amb les seves argumentacions i explicacions, era fàcil caure en donar-los consells donada la nostra experiència vital. Però mica en mica, ens adonàvem que érem nosaltres qui teníem molt  a aprendre d’ells.  Sobretot en com saber gestionar els sentiments i l’esperit desinhibit d’expressar-se.

 

Com es va estructurar la dinàmica? Com parlaven aquests objectes de les diferències generacionals?

En el cas dels joves, la majoria d’objectes que van portar van ser auriculars, mòbils, Ipods, etc., perquè son aparells amb els quals passen moltes hores escoltant música i relacionant-se. Altres objectes significatius van ser unes ulleres de sol per la seva vinculació amb la platja, casa seva i els seus amics, penjolls que els unien amb amics o relacions, fulards de grups escoltes o una llibreta per apuntar el que no se sap com expressar als altres.

En el cas dels grans, molta varietat d’objectes: des del certificat de jubilació o les darreres analítiques fins a una màquina de fotos analògica per marcar la diferència entre el temps present i el passat, on es reflexionava abans de disparar i després es compartia temps amb la família i amics contemplant les imatges.

Després va obrir-se un debat sobre unes preguntes que la professora va posar sobre la taula en referència a les il·lusions i les pors que tenim, i també a com ens veiem d’aquí a 5 anys, entre d’altres.

 

Vau descobrir que el grup de més de 55 anys i el dels joves compartíeu inquietuds, desitjos i pors comunes?

El grup jove es veu acabant les seves carreres universitàries, intentant ser autònoms, adquirint coneixements i experiència, viatjant, agafant-se temps sabàtic, i no es veu encara formant una família ni a curt ni a mig termini. El Model Psicosocial d’Erikson ens diu que és el moment de superar el repte de la intimitat, és a dir, establir llaços estrets i profunds amb una recent estrenada identitat (personal i professional), amb els amics més propers i amb la parella si es dona el cas. Mentre va superant aquest repte, el jove assoleix la virtut de l’amor.

Les seves pors giren al voltant de no aprofitar el temps al màxim, de deixar-se coses per fer, i també la por universal de la mort de les persones que estimen. Per ells, també és molt important sentir que formen part de un grup, que no estan sols. Són aprenents de la felicitat i el seu objectiu és aconseguir la felicitat plena.

Hem trobat joves inquiets, canviants, contradictoris, que experimenten contínuament. Senten la necessitat de trencar amb el món dels adults del seu entorn.  Malgrat sembla que a vegades no s’ho mereixen, necessiten i agraeixen que se’ls estimi. Emeten missatges ocults com:  “Ja ho sé, tranquil que jo controlo… a mi no em passarà…”. És una relació d’ambivalència, però alhora d’equilibri, entre la joventut i l’adultesa.

Els grans volem seguir com fins ara: continuant aprenent, gaudint del present, ampliant relacions, intercanviant experiències i transmetent els nostres coneixements. Que la nostra experiència ajudi als joves a tenir més confiança en ells mateixos. Tots tenim molta predisposició a compartir coneixements. Les pors dels grans no va tan lligada a la mort sinó a la pèrdua de capacitats mentals i físiques.

 

Què teniu en comú el jovent d’ara i el d’abans?

Fent exercici de fer memòria i recordant quan teníem la seva edat, quan estudiàvem i treballàvem al mateix temps, bàsicament els nostres objectius eren diferents perquè la societat en general era diferent a la d’avui, sobretot en el camp laboral (hi havia més oportunitats). Prioritzàvem el fet d’assolir una bona posició laboral que ens donés una bona estabilitat econòmica i formar una família (als anys 70 generalment ens casàvem amb vint-i-pocs anys). Sí que teníem somnis i ganes de viure i viatjar, però generalment no teníem les facilitats que hi ha ara (Erasmus, etc.).

Com a resum de la trobada pensem que es pot reconèixer que les inquietuds, pors i esperances del joves d’avui dia son força similars a les que vàrem tenir nosaltres a la seva edat: ganes de millorar el món, moltes expectatives i projectes de futur, por de no ser capaços de realitzar-los i d’abandonar   la zona de comoditat de la infantesa i la joventut; matisades per les realitats del món actual: inseguretat i precarietat laboral, necessitat d’adaptació als accelerats canvis socials i laborals.

 

Com valoreu les sessions? Us han semblat útils?

Considerem que són molt positives i efectives en l’aspecte didàctic i formatiu, donat que promouen l’obertura mental i l’entesa intergeneracional. El diàleg en un marc d’una certa igualtat i fora de les influences familiars i de l’àmbit acadèmic pot facilitar el coneixement directe i la comprensió de les necessitats, pors i esperances d’unes realitats que viuran durant la seva futura vida professional.

Pels estudiants pot ser positiu aproximar-se a les inquietuds i necessitats d’un col·lectiu al qual hauran de dedicar la seva atenció. Per a nosaltres, la gent gran, segur que és positiu que aquests joves, que probablement ens hauran d’ajudar, entenguin les nostres necessitats i pors, i per nosaltres recordar i reconèixer que les seves esperances, pors i inquietuds no són tan diferents a les que en el seu moment vàrem experimentar.

Pensem que fora interessant de cara a futur incorporar trobades d’aquest tipus als programes de formació.

Fede, Mercè, Joan, M. Teresa, Francesc, Izaskun i Manel

Alumnes del Programa Universitari per Gent Gran

Facultat Pere Tarrés, curs 2019-20