Sala de premsa Sala de premsa

Sala de Premsa

Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies
  • Les febleses i necessitats de la salut mental segons l’informe de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya
  • Comparteix a les xarxes socials

Les febleses i necessitats de la salut mental segons l’informe de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya

09.06.16

L’informe “Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya” de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya presentat avui exposa les febleses i necessitats del sistema i planteja 7 reptes i propostes concretes per garantir una millor atenció integral als infants i adolescents.

Podeu descarregar l’informe complet aquí.

Segons l’OMS, la salut mental dels infants i adolescents s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública a tot el món. A nivell internacional, s’estima que entre el 10 i el 20% de la població infantil i adolescent presenta problemàtiques de salut mental. De fet, segons l’OMS el 75% de trastorns mentals comencen abans dels 18 anys.

La pobresa augmenta el risc de patir un trastorn mental

A l’hora de desenvolupar un trastorn mental en la infància i adolescència influeixen factors com ara la manca de capacitats individuals, emocionals o relacionals, conductes de risc com el consum de tòxics i, molt especialment, la interacció amb la família i l’entorn social. També les circumstàncies socioeconòmiques poden ser determinants. Així, la pobresa pot augmentar el risc de patir un trastorn mental.  Segons dades de l’ESCA, “un 5,4% dels infants de 4 a 14 anys en famílies d’inferior classe social tenen probabilitat de patir un trastorn mental i només un 2,5% en el cas dels infants de classe social alta”, ha afirmat Rosa Coscolla, cap d’innovació i metodologia de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

A Catalunya, en els darrers anys, han augmentat els infants i adolescents atesos pels recursos específics d’atenció a la salut mental. Les problemàtiques de salut mental tenen una gran magnitud, afecten a un gran nombre de persones i representen un gran impacte personal, social i econòmic. De fet, la presència de problemàtiques de salut mental en la infància pot comportar costos econòmics fins a 10 vegades superiors en l’edat adulta i pot suposar el 8% del PIB a l‘Estat espanyol. Una atenció deficitària pot tenir conseqüències en el desenvolupament de l’infant i la seva vida adulta així com en la de la seva família i en el seu entorn.

Cal una opció clara per la prevenció i millorar la coordinació i formació dels professionals

Una de les principals conclusions de l’informe és la manca de recursos en els serveis de promoció i prevenció com ara programes de parentalitat positiva o suport a la criança o a iniciatives per disminuir l’autoestigma. Una altra de les grans necessitats que ha detectat l’informe és la manca d’integració i de coordinació dels diferents sistemes (sanitari, escolar i social i comunitari o de lleure) que atenen la salut mental infantil i adolescent, i els nens i nenes reben una resposta dilatada en el temps i discontínua. “Hi ha poques polítiques preventives en relació a les polítiques reactives”, ha sentenciat Rosa Coscolla, cap d’innovació i metodologia de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, que ha afegit “Si fem polítiques de prevenció estarem invertim en la reducció dels percentatges de problemes de salut mental”.

La capacitació dels professionals també és un altre dels reptes que cal treballar per assegurar aquesta atenció integral i coordinada, ja que actualment hi ha pocs espais per a la reflexió i la coordinació interprofessional i s’ha constatat un dèficit formatiu i competencial. Passar d’un model assistencialista a un model d’integració funcional facilitaria aquesta millora de la coordinació així com l’acompanyament a les famílies. “Ens trobem en una intervenció molt fragmentada” ha afirmat Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, que ha denunciat que “El model de treball integral depèn de la bona voluntat del diferents professionals”.

Atenció desigual a tot el territori català

L’informe mostra també l’existència de desigualtats en l’accés als recursos de salut mental depenent del lloc de residència. A més, la saturació dels serveis per manca de recursos, les llargues llistes d’espera, la reducció de la mitjana de visita fa que moltes famílies acudeixin a centres privats, tenint en compte que no totes les famílies s’ho poden permetre.

Una desigualtat que encara s’agreuja més si es té en compte que les situacions de pobresa de les famílies són un factor d’increment de les problemàtiques de salut mental en els infants i adolescents. Només en els darrers 5 anys el creixement de la població atesa als CSMIJ ha estat del 28% en infants dels 0 als 18 anys. Per millorar aquesta situació, l’informe proposa igualar els recursos en el territori i incrementar la capacitat de detecció i derivació dels serveis de proximitat (atenció primària, escoles, centres socioeducatius, serveis socials bàsics).

La falta d’integració del model escolar

L’informe manifesta que el model escolar actual no acaba de fer una integració adient d’alumnes amb problemàtiques de salut mental per manca de recursos econòmics, per manca de figures com els vetlladors, els educadors i els orientadors, per manca de competències, per dinàmiques que sovint generen segregació, etc. A més, en els centres de secundària els recursos per atendre aquests nois i noies encara són molt més limitats, quan sovint hi ha més necessitats dels 12 al 16 anys.

La solitud de les famílies

Finalment, l’informe recull la sensació de solitud, desorientació i manca d’acompanyament i suport que expressen les famílies d’infants i adolescents amb problemes de salut mental. La poca coordinació entre tots els agents implicats provoca un gran desgast emocional en la família. Per això cal posar especial èmfasi en la creació d’espais de suport a la criança, d’acompanyament a les famílies, de coordinació amb l’escola i els centres socioeducatius o espais de lleure i participació que serviran també per fer programes de prevenció i detecció precoç.

En aquesta línia s’ha manifestat el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, quan ha destacat que “tant des de l’educació en el lleure (colònies, casals d’estiu, centres d’esplai, menjadors i activitats extraescolars) com des de la intervenció social (centres socioeducatius, activitats de prevenció del consum de tòxics, atenció sociofamiliar a la infància de 0-3 anys), a la Fundació Pere Tarrés constatem la significativa necessitat d’atenció a la salut mental infants i adolescents”.

Per la seva banda, Israel Molinero, president de la Federació Salut Mental Catalunya, ha afirmat que “un bon acompanyament a les famílies fa més fàcil l’abordatge a la salut mental” i ha afegit que “cal una aposta política que doti el pla integral de Salut Mental de Recursos”.

La resposta del món polític

Diversos representants del món polític, conscients de la importància de la salut mental dels més petits, han assistit a la presentació de l’Informe Salut Mental infantil i adolescent a Catalunya que ha tingut lloc avui a la Facultat Pere Tarrés – URL. Mercè Esteve, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat del Departament d’Ensenyament, Pilar Magrinyà, directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Francesc Iglesias, secretari general d’Afers socials i famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, han intervingut a la cloenda institucional de l’informe.

“El 2017podem disposar dels recursos addicionals per a la salut mental comunitària” ha afirmat Pilar Magrinyà, directora genera de Planificació en Salut del Departament de Salut, durant la seva intervenció. En la mateixa línia s’ha expressat Francesc Iglesias, secretari general d’Afers Socials i famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que ha declarat que “els centres socioeducatius són imprescindibles per tractar el disc però que cal aterrar per desplegar el model”.

Presentació Informe Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya