Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies
  • Un de cada 6 catalans és beneficiari de l’acció social de les entitats socials d’Església
  • Comparteix a les xarxes socials

Un de cada 6 catalans és beneficiari de l’acció social de les entitats socials d’Església

06.06.16

Més de 1.200.000 persones es van beneficiar de l’acció de les entitats socials d’Església, durant el 2014. Aquests resultats són fruit d’una recerca promoguda per la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili) i la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu.

A Catalunya existeixen almenys 785 entitats socials d’Església que realitzen prioritàriament activitats d’intervenció a favor de les persones en situació de vulnerabilitat social, inspirades en els valors de l’Evangeli i amb una mínima organització amb finalitat no lucrativa. Durant el 2014, més d’1.200.000 persones es van beneficiar de la seva acció, gràcies, majoritàriament, al suport de la feina realitzada pels equips de voluntariat.

Aquestes són algunes de les dades que s’han presentat durant la jornada “L’acció social de les entitats d’Església i la seva aportació a la cohesió social a Catalunya” celebrada a la Facultat Pere Tarrés – URL a Barcelona per presentar l’estudi “Les entitats d’acció social d’Església a Catalunya: organització i aportacions a la cohesió social”. L’estudi dóna visibilitat a l’acció d’aquestes organitzacions a la societat, explicita la contribució que fan i mostra la seva voluntat de transparència.

Les entitats socials d´Església fem justícia socia, no només caritat ha afirmat Àngel Belzunegui, coordinador de l´estudi i director de la Càtedra d´Inclusió Social-URV, que també ha declarat que sense les entitats socials d´Església, l´actual estat del Benestar no seria possible. Belznuegui ha analitzat l´estudi que afirma que en molts casos, l’acció social de les 785 entitats d’Església té un caràcter molt local, es tracta d’una acció social de proximitat. Això fa que les entitats formin una xarxa de solidaritat territorial, és a dir un entramat de solidaritat que redunda en la cohesió social dels nostres barris i ciutats.

Radiografia de les persones ateses per les Entitats d’Església

El nombre de persones ateses per les entitats el 2014 va ser 426.976, xifra que representa un 10% més respecte el 2013. Entre les persones ateses, el col·lectiu que més atenció rep és el de persones entre 31 i 45 anys amb fills a càrrec, que representen un 63% del total.

La crisi econòmica ha provocat un canvi de perfil de les persones ateses, si bé fa uns anys l’assistència estava dirigida fonamentalment a la població immigrada, ara hi ha un 61% de població autòctona que fa ús dels serveis.

La contribució social de les Entitats d’Església

Tot i que les entitats cobreixen necessitats de tot tipus, les més present són aquelles que tenen a veure amb l’educació/formació (67,5% de les entitats cobreixen necessitats educatives), les alimentàries (52%) i les de participació social i ciutadana (51%).  Segons l’índex de cobertura dissenyat pels investigadors, s’ha conclòs que el 26,7% d’entitats presten màxima cobertura, oferint tot tipus de serveis com ara alimentaris, de vestit, d’allotjament, educatius, de salut, laborals i de participació ciutadana. El 39,7% prestarien una cobertura moderada i el 33,6%, les entitats més petits, una menor cobertura.

Pel que fa la participació amb xarxa amb altres entitats, el 63% de les entitats d’Ésglésia tenen programes conjunts amb altres entitats del territori, el 73% treballen casos de forma conjunta amb altres agents i el 81% es coordinen, compartint valoracions i informacions amb agents del territori.

El factor humà que fa possible l’acció social

L’estudi també ha servit per posar de relleu la feina que fan les persones voluntàries. Així ho demostra el fet que pràcticament totes les entitats comptem amb voluntariat per a realitzar les seves activitats. Per cada persona contractada a les entitats hi treballen voluntàriament 5,2 persones. Això suposa que el 84,5% de les persones que hi treballen, unes 18.850 persones, són voluntàries.

El sosteniment econòmic

Malgrat la crisi econòmica, les entitats ha augmentat els ingressos un 5,3% l’any 2014 respecte el període anterior. Tot i aquest augment, les entitats asseguren que els ingressos han augmentat a un ritme inferior al del nombre de persones ateses. En relació a la procedència dels ingressos, el 65% del finançament d’aquestes entitats és privat (per aportacions dels socis, prestació de serveis o captació de fons, entre d’altres) davant del 35% que prové de fons públiques.

Podeu llegir l´estudi complet aquí

Com contribueix l’acció social de les entitats d’Església a la cohesió social?

  • Efecte pal·liatiu. Millora les condicions del dia a dia de les persones.
  • Efecte redistributiu. Redueix els desequilibris a nivell microeconòmic: fa que determinades famílies puguin arribar a estàndards de desenvolupament de capacitats.
  • Efecte cohesionador. Lliga els individus i les famílies de l’entorn.
  • Efecte d’inserció. Ofereix oportunitats sociolaborals i socioeducatives.
  • Efecte integral. Acompanyament i disseny integral.
  • Efecte inclusiu. Actua sobre una part de la població molt castigada.
  • Efecte participatiu. Crea xarxa al voltant de la gent i de les famílies.
  • Efecte de política familiar. Realitza una veritable política familiar.
  • Efecte reductor de la despesa social. Contribueix a alleugerar la despesa social.
  • Efecte aglutinador. Cohesiona internament l’Església.

Reptes de futur per a les entitats socials d’Església

A més de quantificar l’acció, la recerca també ha ajudat a determinar els reptes de futur d’aquestes entitats:

  • Donar resposta a les noves zones de vulnerabilitat social, especialment pel que fa a les persones majors de 65 anys i els que estan en situació de dependència.
  • Major professionalització d’algunes funcions però no de tota l’acció social.
  • Mantenir la flexibilitat en la detecció de problemes i en la seva resolució.
  • Guanyar major visibilitat social.
  • Captar més joves per a l’acció social.
  • Crear més centres especialitzats i de relació amb l’empresa.
  • Enfortir el treball en xarxa.
  • Crear equips multidisciplinaris d’atenció en xarxa.
  • Seguir captant recursos tant privats com públics per a l’acció social.
  • Impulsar l’acció catòlica de l’acció social.

La recerca ha estat promoguda per la Càtedra d’Inclusió Social – URV i la Fundació Pere Tarrés, amb la col·laboració del Grup Docent de Sant Joan de Déu, de la Universitat Rovira i Virgili. Ha comptat amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, del Comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Obra Social de La Caixa. També ha comptat amb el recolzament de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca del Departament d’Ensenyament i del Departament de Benestar Social i Família.

Estudi Lacció social de les entitats dEsglésia