Sala de premsa Sala de premsa

Sala de Premsa

Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies

“La justícia penal tradicional castiga els més pobres”, Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL

19.01.17

La Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull han posat en marxa la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa per promoure una justícia que pensi a reparar i no a castigar. “Cal repensar el model de justícia tradicional, hi ha altres fórmules per poder solucionar els conflictes”, afirma la directora de la Càtedra, Esther Giménez-Salinas, catedràtica emèrita de Dret Penal i criminologia de la URL.

L’Estat espanyol té unes 60.000 persones privades de llibertat i Catalunya unes 10.000, un 32% superior a la mitjana de persones preses a Europa. “L’aplicació de la pena de llibertat no té relació amb l’activitat delictiva d’un país, té a veure amb la política criminal ” afirma Esther Giménez-Salinas. La catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia defensa que “un delicte ha de tenir conseqüència però que aquesta no té perquè ser la privació de la llibertat, sinó que tota la comunitat té la responsabilitat de contribuir a reparar el dany”. I és que l’objectiu principal de la Càtedra és promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora ja que la resposta al fet delictiu no pot ser únicament sancionadora, sinó que ha de poder reparar el dany causat.

Des de la Fundació Pere Tarrés hem volgut entrevistar-la per conèixer més a fons la tasca que ha engegat des de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL.

Fundació Pere Tarrés. D’on sorgeix el model de justícia restaurativa?
Esther Giménez-Salinas. El model penal repressiu sempre ha estat qüestionat i és per això que al llarg de la història no s’ha deixat de buscar alternatives. L’àmbit dels joves és un àmbit especialment sensible ja que preval o haurien de prevaldre els criteris educatius sobre els merament punitius. La particularitat de la Justícia Restaurativa és que va néixer del moviment de les víctimes que se sentien especialment abandonades pel sistema penal tradicional. Pensar en la triada “víctima – ofensor – comunitat” com un tot és el principal interès d’aquest model de justícia.  

Fundació Pere Tarrés. D’on ve la teva inquietud per la justícia restaurativa?
Esther Giménez-Salinas.
Farà ja uns quants anys vaig rebre una beca del Consell d’Europa per realitzar una recerca a Alemanya sobre la mediació penal. La primera vegada que vaig assistir a un procés d’aquestes característiques em vaig quedar tan impactada que vaig pensar que ho havíem de fer en el nostre país. Fruit d’això és l’impuls als primers programes de mediació a Catalunya en justícia juvenil. La veritat és que la idea del perdó i que tota persona que produeix un dany té l’obligació moral de reparar-lo forma part de les meves conviccions més profundes.

Fundació Pere Tarrés. Com creus que es pot transformar el model actual de justícia social?
Esther Giménez-Salinas.
Assistim avui a uns canvis vertiginosos on una societat com la nostra que aparentment lluitava per la igualtat social s’ha convertit en un dels períodes on la desigualtat més s’ha accentuat. Sense igualtat d’oportunitats, un estat del benestar en perill i quotes de pobresa cada cop més grans és més necessari que mai comprometre’s amb un model de transformació respectuós amb els drets humans i la igualtat d’oportunitats.

Fundació Pere Tarrés. En quin sentit la justícia social i restaurativa és un motor de progrés de la justícia social?
Esther Giménez-Salinas.
La justícia penal tradicional castiga els més pobres. Una sola ullada a qualsevol presó mostra amb claredat qui són els seus destinataris. La Justícia Restaurativa intenta equilibrar les responsabilitats i apropar-se a les víctimes i a les persones que han comès delictes, però també a la comunitat assumint la idea que els delictes ens afecten d’una manera o una altra a tots. Així, la resposta que es busca des de la Justícia Restaurativa no tant la sanció, sinó la possibilitat de reparar el dany.

Fundació Pere Tarrés. Què ens cal com a societat per potenciar la reinserció i rehabilitació dels presos?
Esther Giménez-Salinas.
Bé, la reinserció, tal i com es concep, planteja molts dubtes. Entre d’altres coses perquè els seus principals destinataris no necessiten en la majoria de casos el prefix “re”, sinó una millor socialització i educació primària. A partir d’aquí cal acceptar que la presó com a tal no és l’ “hàbitat” més adequat per aconseguir-ho i per això caldria, en primer lloc, canviar el model penitenciari per transformar les presons en llocs, si no més amables, almenys més humans.

Fundació Pere Tarrés. Com t’agradaria que fos el model de justícia al nostre país d’aquí a 20 anys?
Esther Giménez-Salinas.
Segurament em centraria en quatre qüestions:
1.- La  reducció del 70% de la població penitenciària. Sé que eliminar les presons completament no és possible, però si ho és reduir-les.

2.- Una concepció de la Justícia Restaurativa molt més àmplia, de manera que qui infringeixi un dany comprengui l’obligació moral i no només l’obligació jurídica de reparar-lo.

3.- Un sistema penal on les desigualtats socials i la falta d’oportunitats també fos tinguda en compte.

4.- I, sobretot, un sistema que  endarrerís al màxim l’edat d’entrada en el sistema penal dels més joves. 

Fundació Pere Tarrés. Què aporta la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL a la nostra societat?
Esther Giménez-Salinas.
La Càtedra és de tots aquells que de manera general són més o menys d’acord amb el que he comentat fins ara en aquesta entrevista. La nostra és una societat molt punitiva, impregnada de la idea de càstig i la separació de persones a les que estigmatitza, sense tenir en compte les desigualtats socials. Des de la recerca i la innovació voldríem demostrar que és possible una altra manera de concebre la justícia i que no és una quimera, sinó que falta voluntat de realitzar-ho. A través de la Càtedra volem influir en la societat, en l’acadèmia i especialment en els alumnes, en els poders públics i també en els legisladors per tal de posar-ho en pràctica.