Notícies

25.04.24

La situació de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten cada any beques perquè els seus fills i filles puguin gaudir d’activitats de lleure a l’estiu es manté en situació crítica després de diversos anys seguits de crisis. Tot i que alguns indicadors reflecteixen una lleugera millora dels indicadors de la pobresa a Catalunya, un informe de la Fundació Pere Tarrés sobre les condicions de vida de les famílies becades a l’estiu indica una preocupant cronificació de la vulnerabilitat. Una situació que s’exemplifica amb dades com que un 37,9% d’aquestes famílies analitzades viuen en condicions del que s’anomena pobresa severa (és a dir, amb uns ingressos per sota del 40% de la mitjana de Catalunya) i un 13,8%, en pobresa extrema (els seus ingressos suposen menys del 20% de la mitjana catalana).

Globalment, dues de cada tres llars reflectides en l’informe (un 65,8%) se situa per sota del llindar de pobresa. Per posar en context aquesta dada cal recordar que en el global de Catalunya, el percentatge de famílies que se situen en risc de pobresa és del 32%, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Cal remarcar que aquests indicadors tenen en compte els ingressos de les famílies però no les despeses que la majoria han d’assumir i que no han fet més que créixer els últims anys, amb la qual cosa fins i tot les famílies que queden per sobre d’aquests índexs es troben en situacions molt complicades: “L’augment de les despeses relacionades amb l’habitatge, la precarietat dels llocs de feina, la inflació, que ha implicat l’increment de despeses bàsiques com les de l’alimentació... Totes aquestes circumstàncies han generat una bossa de pobresa molt cronificada. Malgrat que sembla que hi hagi una aparent millora, hi ha molta gent que cada dia pateix molt”, explica Rafael Ruiz de Gauna, adjunt al director de la Fundació Pere Tarrés i director de la xarxa de centres socioeducatius de l’entitat.

Altres dades de l’informe incideixen en aquesta cronificació. Per exemple, la renda anual mitjana de les famílies que sol·liciten beca és 16.349€, i un percentatge molt important d’aquestes llars (un 33,4%) se situa en franges de renda per sota dels 15.000€. La comparativa amb les dades globals de tot Catalunya evidencia de manera clara aquesta situació d’extrema fragilitat: segons dades de l’Idescat, la renda mitjana neta anual per família a Catalunya és de 23.269€.

Això pel que fa a la mitjana d’ingressos de la llar. Però també és molt significativa la xifra de la renda mitjana per unitat de consum (per membre de la família), que és de 7.605€. Si un cop més la posem en comparació amb la de Catalunya, la renda mitjana per persona és de 15.830€, més del doble.

A més, un terç de la mostra (un 32,9%) viu, de mitjana, amb menys de 3.000€ l’any per persona. Cal tenir en compte que aquesta mitjana s’extreu amb tots els membres de la família, tant els que generen ingressos com els que no, i ponderant de manera diferent els membres en funció de si generen ingressos o no i de l’edat.

Aquestes xifres i percentatges són la punta de l’iceberg d’una situació que per a moltes famílies és molt complexa i per a algunes, directament insostenible. Les dificultats econòmiques sovint acaben repercutint en els infants: algunes d’aquestes famílies no tenen prou ingressos per mantenir una alimentació equilibrada ni per escalfar adequadament la llar a l’hivern; algunes viuen en habitatges insalubres, petits i sobreocupats, on els infants no disposen d’espais amb prou intimitat o comoditat per estudiar o fer les tasques de l’escola. Segons el mateix informe, les llars analitzades tenen una alta ocupació: hi viuen 4,5 persones de mitjana. De fet, un 40,8% de les famílies analitzades disposen del carnet de família nombrosa o tenen 3 o més fills/filles i gairebé la meitat (46,8%) són monoparentals o monomarentals. Altres dades indiquen que la gran majoria de famílies (3 de cada 4) no disposen de l’habitatge en propietat. Entre la minoria de famílies que són propietàries de la seva residència, es detecten situacions importants d’amuntegament: el 66,3% viuen en una superfície inferior a 25m² per persona. Pel que fa a la nacionalitat, un 60% dels infants tenen la nacionalitat espanyola, un 9% procedeixen de països de l’Àfrica i un 14% d’Amèrica. Les famílies que sol·liciten beca tenen també problemes per pagar alguns rebuts mensuals i per costejar-se vacances i molts tenen dificultats importants de connectivitat a Internet.

Beques per a més de 6.000 infants

En aquest context, per a moltes llars, garantir que els fills o filles participin en activitats educatives i de lleure fora de l’horari lectiu és tot un luxe. La Fundació Pere Tarrés està convençuda que les activitats d’educació en el lleure són essencials en el desenvolupament dels infants i milloren les seves competències educatives i professionals (com la capacitat d’aprenentatge, el respecte per les normes socials, l’educació cívica i social o la capacitat d’assumir responsabilitats), però a més, per a molts d’aquests nens i nenes suposen espais reparadors i de desconnexió de les situacions difícils que molts viuen a casa. Per això, la Fundació té clar que s’hauria de garantir un accés universal i gratuït a aquestes activitats per a tots els infants: “La societat té clar que han d’existir beques menjador, però ningú es preocupa d’aquests tres mesos que les escoles tanquen i no es pot garantir un àpat saludable per a milers d’infants. O de garantir que aquests nens i nenes puguin tenir dret al lleure, o que tinguin estímuls educatius adequats”, reflexiona Ruiz de Gauna.

És per això que un any més la Fundació posa en marxa la campanya “Cap infant sense colònies”, que té per objectiu garantir l’accés a les activitats de lleure a l’estiu a infants en situació de vulnerabilitat a través d’un programa de beques. L’estiu passat la Fundació Pere Tarrés va invertir més de 2 milions d'euros (concretament 2.045.841) per becar 6.407 infants i joves perquè poguessin participar en prop de 20.000 torns d’activitats de casals o colònies, més que mai abans. Aquest any, en funció dels recursos que s’obtinguin, la Fundació es planteja igualar aquesta xifra i arribar almenys a les 6.500 beques.

Aquests ajuts són possibles gràcies al suport d’administracions, empreses i particulars. La campanya compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de les Illes Balears, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Tarragona, Fundació “la Caixa” i donants particulars i empreses.