Notícies

El nou monogràfic de la revista “Educació Social” se centra en la cultura de la pau

El nou monogràfic de la revista “Educació Social” se centra en la cultura de la pau

17.09.19

La cultura de la pau és el tema central del monogràfic del nou número de la revista d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, la publicació que edita la Facultat d’Educació social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. El número 74 d’aquesta publicació se centra en la relació entre educació social i cultura de la pau i en com fomentar una cultura de la no-violència des de l’acció socioeducativa, a partir de diverses reflexions i experiències, amb l’objectiu de promoure una societat més igualitària, altruista, lliure i respectuosa.

Així, els diferents articles del monogràfic plantegen propostes per abordar la cultura de la pau des de l’educació i exposen diverses experiències d’èxit tant locals com regionals i internacionals.

El monogràfic comença amb l’article Una educació social que cerca una cultura de pau, de Francisco Jiménez, que destaca la necessitat de canviar la cultura imperant de la competitivitat i del menyspreu per una cultura de la reciprocitat i de la tolerància. Ara bé, afegeix que tota acció educativa tendent a incentivar la cultura de la pau ha de sorgir no com un afegit des de fora dels processos educatius, sinó lligada  íntimament a aquests processos en els centres escolars. Construint, així, una pedagogia de la pau, en què la llibertat i la capacitat crítica siguin els eixos transversals per arribar a construir un futur millor.

La segona reflexió del monogràfic, Educació per a la pau des de la recerca-acció, al carib colombià, de Francisco Del Pozo, analitza l’experiència internacional arran de la construcció d’una cultura de la no-violència a Colòmbia, sorgida arran dels acords de pau de l’any 2016. Així, l’article analitza les problemàtiques sorgides en les diferents comunitats així com també les bones pràctiques educatives que s’hi van aplicar, com ara la creació d’una assignatura de càtedra de la pau i competències ciutadanes o la posada en marxa de programes socioeducatius amb les comunitats, famílies i escoles.

En el següent article, Sebastián Sánchez i Nor El Messoudi realitzen una proposta d’intervenció educativa per a l’alumnat i el professorat d’educació primària per tal d’aprendre a gestionar conflictes de manera no violenta utilitzant com a contingut educatiu l’experiència diària de múltiples situacions pacífiques i centrant-se, des d’un punt de vista metodològic, en el treball interdisciplinari de diferents professionals de l’educació.

María Aguirre, Diana Moreira, Luz Zabaleta i Santiago José Pérez descriuen, en un quart article, la proposta d’intervenció psicosocial al barri Tierras Coloradas de la ciutat de Loja, a Equador, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats socials de la comunitat i millorar el paper de l’educació social en la pràctica educativa escolar, amb la implicació decisiva de les famílies.

Per acabar, Andrea Barrientos analitza, a l’article Escoles alternatives: oportunitats per al desenvolupament de la pau resilient, el concepte de la resiliència i la seva relació amb la pau a partir de l’experiència de les escoles alternatives, un terreny fèrtil per tal d’estructurar el currículum i l’ensenyament cap al creixement de l’individu.

En la secció d’Intercanvi, Francesc Torralba explora el concepte de dignitat des d’una visió filosòfica i reflexiona sobre els principis ètics bàsics que han de vertebrar una societat que tingui com a referència central la defensa de la Declaració Universal dels Drets de l’Home a l’article De què parlem quan parlem de dignitat?. També hi apareixen els articles Fortaleses i limitacions de la xarxa socioeducativa del programa CaixaProinfància a Vigo: percepció dels professionals, de María Formoso i María Belén Caballo, i  Apoderament i educació social de dones i líders comunitàries, de Diana Escobar Arias.

El número 72 d’Educació social es tanca amb les seccions Llibres recuperats, on s’hi inclou una crítica al llibre Educación y vida de Pierre Furter , a càrrec del professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la Jose Caride Gomez, i Publicacions, que conté una crítica de la Professora titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull Txus Morata Garcia al llibre Ocio y participación social en entornos comunitarios, d’Aurora Madariaga i Anna Ponce de León. Els Llibres rebuts i la proposta per al pròxim número monogràfic, que tractarà sobre Lleure, acció sociocultural i educació, tanquen la publicació.

Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa

Amb 200.000 consultes anuals, Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa és la publicació acadèmica i científica de referència dels estudiants i professionals de la intervenció social d´Espanya i Llatinoamèrica i està editada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). La revista està disponible en format electrònic i permet la consulta en català i castellà de tots els seus articles: http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial

La revista s’ha convertit en portaveu de la progressiva professionalització del sector de l’Educació Social. Amb un comitè científic format per professionals, professorat d’altres universitats i representants del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya que vetlla per la qualitat dels continguts, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa vol contribuir a l’elaboració i la difusió de marcs teòrics i així com de les reflexions sobre la pràctica, que ajudin a avançar i optimitzar la intervenció des de l’Educació Social.