COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Cada vegada hi ha més gent gran que requereix serveis especialitzats per poder mantenir la seva qualitat de vida. L'entorn familiar ha de trobar respostes adients a aquestes necessitats que sorgeixen del propi procés de l’envelliment.

El joc és una activitat universal: tots els infants d’arreu del món juguen. És una conducta innata i hauria de ser la seva prioritat en el seu dia a dia. Jugant, experimenten amb els objectes, descobreixen les capacitats del seu mateix cos, practiquen habilitats socials, descobreixen com funciona el món i moltes altres coses.

El dia 1 d’octubre celebrem el Dia Internacional de les Persones Grans, una efemèride que enguany pretén sensibilitzar sobre la necessitat que les persones grans tinguin accés i una participació significativa en el món digital.

Amb motiu del dia mundial del docent, m’agradaria exposar set motius pels quals em sento agraïda de ser docent i plantejar el que per a mi és el major repte que tenim pel davant.

Sovint, el treball social s’identifica com una professió centrada en ajudar a persones que tenen problemàtiques personals i socials que impedeixen la seva integració a la societat. Tanmateix, el treball social va molt més enllà i està present en molts àmbits de la nostra societat.

Amb l’estat d’alarma generat per la pandèmia que vivim des de ja fa més d’un any, són moltes les realitats que s’han hagut d’adaptar a aquesta nova situació i, en això, els consells d’infants han estat també protagonistes de noves estratègies per continuar garantint l’oportunitat, el dret i, ara més que mai, la necessitat dels infants a ser escoltats i continuar teixint vincles amb la seva ciutat i el seu entorn.

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de parlar una bona estona amb un grup d’infants del centre socioeducatiu AEI-Raval sobre les desigualtats en la salut infantil. Vam reflexionar sobre el fet que l’esperança de vida al barri del Raval fos més curta que al barri de Sarrià. 

Des de fa ja gairebé dues dècades, s’assenyala amb freqüència la innovació com un motor fonamental de canvi i la transformació social.

Fa pocs dies llegíem que la temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat 1,8 ºC des del 1950, que probablement cap al 2050 la temperatura serà tres graus més elevada i les precipitacions hauran disminuït un 40%.

En el món de l’acció social, una de les principals dificultats amb la que ens trobem és la manca de recursos. Però a vegades, ni tan sols això és suficient per aconseguir canviar les coses. En un món cada cop més automatitzat i menys humà, a la vegada que es donen grans progressos tecnològics que faciliten la vida a uns quants privilegiats, altres queden exclosos d’una oportunitat de vida més digna. La bretxa que divideix el món és cada cop més fonda.

L'accessibilitat és un dret bàsic i universal reconegut des de fa dècades per lleis i convencions internacionals. Promoure el disseny per a tothom millora la qualitat de cadascuna de les persones sense excepció.

L'objectiu del present article és reflexionar sobre la mirada envers els joves, des d'on i com els acompanyem. No pretén ser una guia pedagògica ni facilitar un seguit d'instruccions o pautes, pretén aprofundir sobre la intervenció educativa que es du a terme amb els i les adolescents en els diferents espais educatius.

Tendim a pensar que les tecnologies de la informació, com ara Internet, les xarxes socials i els recursos digitals, es troben a l'abast de tothom. Però no és així: al voltant d’un 60% de les persones al món no tenen un accés corrent a aquestes tecnologies. Aquesta diferència entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i aquelles que no en tenen o en tenen un de limitat s'anomena la "bretxa digital".

Us heu fixat que davant d'una mateixa situació cadascun de nosaltres responem de manera diferent? No us heu trobat mai que davant d'un mateix fet, ja sigui un fet de caire amable o fins i tot un fet dolorós, cada persona el veu de manera molt diferent? I us heu preguntat per què? Doncs la responsable de tot plegat és l'actitud. Si, l'actitud. Sempre hem sentit dir que l'actitud davant la vida ho és tot i és totalment cert. L'actitud ens marca la manera que tenim d'afrontar la vida.

Decidir implica valorar, triar allò que creiem que és millor i desestimar el que no trobem adequat. La vida d’una persona està farcida d’innombrables decisions, des de les més banals fins a les més profundes. La llibertat és un dels trets més característic de l’ésser humà. La vida humana no s’acaba amb la seva dimensió biològica sinó que es va completant fruit de les decisions que es prenen.