COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Es tendeix a pensar que la salut mental és una qüestió essencialment biològica, que depèn únicament de variables individuals o de com eren les persones que ens van educar. Sense menystenir aquests aspectes, cal emfatitzar que la societat on vivim també és un condicionant molt important en la formació de les nostres aptituds, en el nostre estil a l’hora d’afrontar els reptes quotidians i en la manera com ens relacionem amb els altres. En definitiva, condiciona la nostra personalitat i quin grau de salut mental presentem.

Llavors, si cal tenir en compte les condicions socials quan parlem de salut, què poden aportar el treball social i l’educació social en la cura de la salut mental dels nostres infants?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un tot: no hi pot haver salut mental sense salut física, ni a l’inrevés. L’OMS entén la salut com un estat de benestar físic, psíquic i social, i no com la mera absència de malaltia; la salut entesa com aquell estat en què l’individu és conscient de les pròpies capacitats, pot fer front a les tensions normals de la vida i participa fructíferament en la comunitat.

És fonamental, doncs, tenir cura de la salut al llarg de tot el cicle vital. Tanmateix, la cura de la salut mental durant la petita infància –especialment en els primers tres anys de vida– és primordial per a la repercussió tan important que les experiències primerenques tenen en el desenvolupament de la persona i que poden afectar tota la seva vida.

Per això, durant aquests primers anys, cal assegurar al màxim possible que el desenvolupament de les capacitats socials, intel·lectuals i emocionals de l’infant sigui òptim, la qual cosa li permetrà experimentar i aprendre, regular les seves emocions i establir relacions properes i segures.

Aconseguir tot això requereix d’un entorn social que sigui segur i saludable. Les condicions socials en què viu un infant tenen un gran impacte en la seva salut mental. Algunes d’aquestes condicions, l’infant les viu directament com ara el tipus d’experiències educatives que rep o quina cobertura tenen les seves necessitats bàsiques. D’altres són condicionants socials, que també afecten la salut mental dels infants, però de manera indirecta, és a dir, a través de la seva família o dels seus referents més immediats. Ens referim a característiques de la societat on viu l’infant que el fan més o menys saludable, per exemple: les condicions laborals dels pares i mares, el nivell de conflicte i la violència existent a la comunitat, l’existència de programes de suport a la criança, disposar de recursos comunitaris en salut mental tant de caràcter sanitari com no sanitari, l’accés a un habitatge digne, programes específics per als col·lectius socials de major vulnerabilització, entre d’altres.

Per tant, crear societats més acollidores i més promotores de salut mental per a la petita infància no es redueix únicament a tenir una bona xarxa d’atenció sanitària, sinó que, sobretot, implica millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania, incidir en la prevenció precoç i partir d’un model holístic, ampli i no exclusivament mèdic del que és la salut mental.

Si volem societats més saludables, cal:

1. Reivindicar polítiques socials que tinguin cura i potenciïn la família, l’escola i el teixit comunitari, els tres fonaments del desenvolupament d’infants i adolescents.

2. Conciliar veritablement la vida laboral i familiar. Una criança de qualitat necessita temps de dedicació, especialment, en els anomenats “mil dies d’or”, els primers tres anys de vida, que és un període crític per al desenvolupament neuronal i afectiu del nadó.

3. Potenciar l’educació emocional a les escoles tant adreçada als nens i les nenes, perquè sàpiguen reconèixer i manegar les emocions, però també adreçada a mares i pares i altres figures de referència perquè siguin un bon model de gestió de les emocions.

4. Apostar per nous models d’atenció en salut mental, més holístics i integradors, que contemplin la prevenció i la intervenció en els condicionaments socials que afecten la nostra salut mental.

5. Fomentar programes de detecció i diagnòstic precoç per tal de poder iniciar al més aviat possible la intervenció, si fos el cas. I en petita infància, això és cabdal per dos motius: d’una banda, per la plasticitat neuronal i a tots nivells que tenen els infants més petits, que fa d’aquest període de vida un moment òptim per intervenir; d’altra banda, per evitar cronificacions i posar en risc la correcta evolució de l’infant en l'àmbit d'aprenentatges, habilitats socials o desenvolupament intel·lectual.

La construcció d’una societat psico-socialment sana requereix d’una mirada integradora i multidisciplinària perquè calen disciplines professionals molt variades per aconseguir-ho, entre elles, el treball social i l’educació social. Concretament, en el camp de la salut mental infantil, el treball social i l’educació social aporten la seva expertesa:

• Participant en la detecció precoç de problemàtiques en salut mental infantil i, això, des de qualsevol recurs o equip on es treballi: centres socioeducatius, espais maternoinfantils, serveis socials, escoles, recursos institucionals de protecció a infants, entre d’altres. Els i les professionals del treball social i de l’educació social estan especialment preparats per detectar situacions de risc en la infància.
• Treballant amb les famílies, des del recurs que sigui, per tal de potenciar les seves competències, especialment les de tipus emocional i de parentalitat positiva.
• Estant presents en els equips clínics d’atenció a infants i famílies i desenvolupant tasques tan variades com dinamització de grups de famílies, aules hospitalàries, informant sobre recursos del territori, conducció de tallers d’habilitats parentals o d’educació emocional.
• Aportant la visió comunitària en els programes de prevenció i d’intervenció en salut mental infantil, i d’eradicació de l’estigma social.
• També, per últim, liderant la coordinació dins els equips interdisciplinaris, i entre els àmbits sanitari, escolar i social, per tal de fer possible un autèntic treball en xarxa.

En resum, si volem tenir cura de la salut mental dels nostres infants, cal parar atenció als condicionants socials de la salut mental. L’insuficient suport social a la criança, l’estrès laboral i les circumstàncies socials adverses són aspectes que incideixen directament en la nostra salut, especialment, en la dels més petits perquè, a causa de la seva immaduresa, és més fàcil que pateixin el seu impacte negatiu.

En definitiva, està prou demostrat que la comunitat on viu l’infant pot ser protectora de la seva salut mental o, pel contrari, posar en risc el seu correcte desenvolupament. El treball social i l’educació social són professions especialment preparades per intervenir a aquest nivell. Des de la seva expertesa, treballen per aconseguir una societat més justa i més equitativa, més saludable per a tothom, amb una sensibilitat especial per promoure la salut mental dels més petits, que són el nostre futur.