COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El sector social és un sector emergent i estratègic a Catalunya a causa del creixement de les desigualtats socials, la pobresa i el context de les cures i la dependència (FOESSA, 2022). És un repte que el nostre sector disposi de les competències professionals per atendre les necessitats socials, especialment dels col·lectius més vulnerables.  

Una de les polítiques i instruments més potents en el desenvolupament professional és la formació. Que aquesta ha de ser estratègica és un fet conegut per totes les entitats i els professionals que ens dediquem a la formació.

Quins indicadors constaten si la formació és estratègica a una organització? Apunto quatre claus que alhora ens permeten diagnosticar i  abordar propostes de millora.  

 La primera clau, el pla de formació el lidera la direcció de l´entitat? Les formacions responen a un pla estratègic, si més no, té clares les fites a curt i llarg termini que necessita assolir la seva entitat i, per tant, venen recolzades  per la formació i els plans de desenvolupament del seu equip professional retribuït i voluntari.   

La segona, es destinen els recursos suficients per formar al personal? El tercer sector està marcat per la falta de recursos i per la feblesa en les vies de finançament dels projectes socials i de les estructures. Per tant, no és estrany que el primer repte de les entitats que fan formació sigui fer front a la manca de fons per tal d’oferir una formació adequada.  Segons un estudi, la mitjana de pressupost anual destinat a formació per les entitats és de 7.200 euros (2019).

D’altra banda, els fons provinents de la formació programada (FUNDAE) no s’esgoten per la complexitat tècnica que implica a les entitats. A més, altres vies de finançament de l´administració pública insta de poder ser un recurs que garanteixi una planificació estable. 

Tercera premissa, la formació és de qualitat? S´avaluen i es constaten els canvis que genera?  Els estudis internacionals coincideixen en indicar que només el 30% dels aprenentatges assolits mitjançant la formació s´apliquen en els llocs de treball. Per augmentar aquest indicador cal invertir a avaluar no només la satisfacció sinó també en l´avaluació, i encara més, cal invertir a analitzar quins són els factors i barreres potenciadors de l´aplicabilitat, i dissenyar estratègies per millorar.  

En quart i darrer lloc, la  formació impulsa la innovació. Un estudi recent indica que un dels principals reptes del tercer sector és l´adaptació tecnològica (ESADE-PwC, 2021). Invertir en l’adaptació tecnològica i la transformació social digital ha de ser un pilar dels plans de formació en l´actualitat. Per contra, no més del 10% de les formacions són de l´àmbit. La mancança de sinèrgies entre el sector social i el digital hauria de ser una prioritat.

Per acabar, hem d´impulsar una formació estratègica, que generi canvis. Cal involucrar a les direccions en la presa de decisions, integrar principis de qualitat i d’avaluació de l´impacte, invertir en formació per a la innovació, fer incidència política per garantir un finançament ajustat al sector o augmentar el reconeixement de la formació. Hem de ser creatius i, alhora, aprendre d´iniciatives pioneres, conduïdes per experts. En definitiva, fer de la formació l´instrument que lideri el desenvolupament del conjunt de professionals del sector social i les seves competències com a sector emergent a Catalunya.