COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Treball en equip en “3D”

  • Treball en equip en “3D”
Treball en equip en “3D”
Comparteix a les xarxes socials

27.12.21

Si en llegir el títol de l'article, sents l'impuls d'anar a buscar aquelles ulleres 3D, que vas utilitzar el darrer cop en una sala de cinema, no et preocupis, aquí no et faran falta.

És indubtable que vivim en un món en 3D. No obstant això, la comunitat científica encara no s'ha posat del tot d'acord quant a les nostres capacitats per a veure’l. Podem trobar diversos estudis amb diferents resultats. La versió més estesa diu que els nostres ulls només poden veure en 2D, i una altra, per exemple, afirma ser capaç de demostrar que les persones poden veure en 3D amb un sol ull.

En tot cas, aquí la qüestió a tractar no és la nostra visió ocular. Ens centrarem en els equips de treball, i més concretament, ho farem en la visió tridimensional de la competència de treball en equip.

Has observat mai a l’equip des d’un enfocament 3D? Si ho fas, trobaràs que si, que hi són les següents tres dimensions:

1. La dimensió individual: Es refereix a les tasques que se'ns han assignat sota la nostra responsabilitat directa i sobre la base de les nostres competències personals i professionals (coneixements, experiència, lideratge, compromís, etc.)

2. La dimensió grupal: Són les activitats de coordinació de totes les tasques individuals que integra un procés. En aquest cas, l'eficàcia es mesura en el seu conjunt.

Sovint, ens podem trobar a persones membres de l'equip, altament eficaços en les seves tasques individuals, però que poden generar processos ineficaços si no són capaços de coordinar-se adequadament entre si, o, si qui lidera l'equip no troba la forma d’aconseguir-ho.

3. La dimensió d’avaluació, també anomenada tasca reflexiva d’aprenentatge: Es refereix a la retroalimentació i a l’avaluació per comprovar si s’han de portar accions correctives i/o millores i el rendiment de l’equip. En un entorn canviant, on freqüentment sorgeixen nous desafiaments, és essencial que revisem permanentment la forma com treballem. Avaluant les coses que fem bé per a conservar-les; les què fem malament per a corregir-les; i quines hauríem de fer i no es fan, per a incorporar-les.

Les dues primeres dimensions asseguren ser eficients en el present. La tercera es concentra en accions futures.

Treballar en equip suposa la disposició personal i la col·laboració i cooperació entre les persones membres de l'equip, en la realització d'activitats per a aconseguir objectius comuns, estimulant la participació i la comunicació, assumint responsabilitats, resolent les dificultats que es presentin i contribuint a la millora i desenvolupament col·lectiu.

La majoria de nosaltres coneix prou bé la teoria, però -inconscientment- tenim la tendència a concentrar el temps i esforços en les nostres tasques individuals. Aquesta tendència podria ser deguda als nostres frens o impulsors. Acostumem a ser conscients que els tenim a l’hora de fer la nostra feina i que poden diferir dels que tenen altres persones amb les quals treballem.

Sovint, ens produeixen una sensació de malestar, fins i tot de culpabilitat. Poden entorpir la nostra feina. Són aquells missatges que radiquen en el subconscient, i que es fonamenten o bé, en l'educació que rebem durant els primers anys de la nostra vida (infància) o, com diu en Albert Ellis, a les nostres creences irracionals. Els frens o impulsors més habituals són:

Fes-ho ràpid (afanya't)
Ens condueix a la precipitació per a sentir-nos justificats.

Fes-ho bé (sigues perfecte)
Ens porta al perfeccionisme, la qual cosa no és dolenta per si mateixa, tret que “l'excés d'anàlisi ens porti a la paràlisi”.

No avassallis (sigues cortès)
Pot desencadenar un excés d'acceptació i a “no saber dir NO”.

Mostra't fort (sigues fort)
Pot portar-nos a creure que estem obligats a fer-ho tot nosaltres. Això ens conduiria a no delegar, a abastar més del que podem, a absorbir funcions que no ens corresponen.

Treballa molt (esforça't)
Es pot caure en la “trama de l'activitat”. Treballar moltes hores encara que els resultats siguin escassos.

Assegura't (ves amb compte)
Ens pot conduir a la indecisió i a la desconfiança, a no confiar en ningú, a no col•laborar.

Amb aquesta varietat de missatges, la coordinació de totes les tasques individuals, requereix d’ una inversió de temps i, en especial, d’una amplitud de mires.

La clau de l’èxit seria conèixer quines eines i recursos tenim al nostre abast, per acoblar les tres dimensions del treball en equip. Ho podríem aconseguir fomentant l’aprenentatge col·laboratiu. Potser s’haurien d’aplicar nous models, noves metodologies. Innovar per a entendre millor els contextos i els processos.

Sigui com sigui, i, per molt que la tecnologia vagi avançant, sembla que de moment no està previst que cap impressora 3D pugui fer aquesta feina per nosaltres. Per tant, ens toca arromangar-nos o posar-li fil a l’agulla, com preferiu... però ho hauríem de fer, treballar amb una visió tridimensional d’acord amb les necessitats de les nostres organitzacions i, per descomptat, ho hauríem de fer, en equip.

Per començar a entrenar aquestes habilitats, podeu formar-vos amb els cursos del àrea de competències transversals i directives de la Fundació Pere Tarrés o sol·licitar un programa adaptat i dissenyat a mida per al vostre equip.