COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Què hem après de la pandèmia? Cinc aprenentatges que poden ser útils

  • Què hem après de la pandèmia? Cinc aprenentatges que poden ser útils
Què hem après de la pandèmia? Cinc aprenentatges que poden ser útils
Comparteix a les xarxes socials

13.12.21

Una crisi individual i col·lectiva com la que encara estem vivint ens ha obligat a reordenar els nostres valors i prioritats. Després dun any i mig de viure situacions que, en alguns casos, han estat extraordinàriament dures, hem conegut de prop les nostres mancances i hem rescatat totes les nostres fortaleses. En un context en què ens podem deixar endur pel pessimisme i el fatalisme, destacar com la crisi ha despertat en nosaltres habilitats i competències importants que ens havien passat desapercebudes ens pot ajudar a encarar el futur amb una mirada diferent.

Ara que s’acosta el Nadal i la gestió emocional serà clau per poder gaudir d’aquestes festes sense angoixar-nos més del compte, és un bon moment per repassar quins aprenentatges hem extret de tots aquests mesos de pandèmia que ens poden ser útils més endavant:

1.Hem acceptat la nostra vulnerabilitat i s’ha visibilitzat la salut mental. La incertesa dels primers mesos de la crisi, la percepció dinseguretat, la por al contagi, el distanciament social, la manca de recursos, les desigualtats socials davant la mateixa amenaça, etc. Tot això ha posat de manifest la nostra fragilitat. La visibilització d’aquestes dificultats ha permès començar a trencar el tabú al voltant dels problemes de salut mental.

2.Hem après que som resilients i tenim recursos. Alhora que ha posat sobre la taula la nostra vulnerabilitat, la pandèmia també ens ha mostrat la nostra resiliència en anar superant aquests mesos de crisi sanitària i adonar-nos que tenim molts recursos dautosuficiència. Algunes persones també han après que tenien una major capacitat d’acceptar determinades situacions (romandre tancats durant setmanes, no veure els éssers estimats, no poder canviar de municipi, etc.) que mai s’haurien imaginat per lexcepcionalitat del que estàvem vivint.

3.Hem vist la importància de dedicar temps a lautocura. La visibilització de la salut mental i de com n’és d’essencial mantenir l’equilibri emocional ens ha portat també a prioritzar el paper de la cura i l’autocura. Si no busquem temps per a cuidar-nos (meditar, mantenir estones de lectura o d’oci, fer esport…) no estem tenint en compte la nostra salut mental.

4.Hem entès que cal ser més flexibles i canviar rutines. Tota crisi implica una ruptura de rutines, i aquests mesos ens hem vist forçats a canviar-ne moltes. Ladaptació a la nova situació ha estat més fàcil en aquells casos en què hem pogut mantenir algunes d’aquestes rutines, ja que això ens ha permès conservar una certa sensació de seguretat, però alhora hem après com de vegades és sa actuar amb un cert grau de flexibilitat i no ser excessivament rígids a l’hora de planificar el nostre dia a dia.

5.Sha fet palesa la importància de potenciar els vincles relacionals. El confinament i les restriccions sanitàries per prevenir el coronavirus han disparat l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit professional, d’oci i també relacional. Les noves eines i recursos tecnològics han ajudat a accedir a serveis i fins i tot han actuat com a eina terapèutica complementària, però també hem vist com dinsubstituïbles són la presencialitat i el contacte humà.

Com a conclusió, ens hem retrobat amb la capacitat de viure en el present. En una crisi, romandre en el present vol dir no quedar-nos enrocats en un passat on potser estàvem bé” (cosa que ens genera nostàlgia i tristesa), ni aferrar-nos a un futur incert. Romandre en el present vol dir acceptar les nostres emocions, prendre consciència de la situació actual i resoldre les circumstàncies que ens van sorgint en el nostre dia a dia. Si ens mantenim vivint i connectant amb lara i laquí”, ens estem permetent viure des de lautocura.