COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Qui no s'ha sentit transportat a un moment de la seva vida a partir de l'olor d'un perfum, el gust d'un pastís, el so d'una guitarra, la textura d'una tela o l'impacte d'una fotografia? Aquests són els elements que permeten l'evocació dels records, uns estímuls que ens entren pels sentits i que es materialitzen en objectes, cançons, vestits, andròmines, símbols o imatges.

Un dels grans reptes de la nostra societat, que esdevé necessitat, és com generar igualtat d'oportunitats, reduir la bretxa digital i millorar el futur professional dels nostres joves. Si consultem les dades de l'IDESCAT, la presentació del Pla STEMCAT de la Generalitat de Catalunya i les dades de la UNESCO sobre educació, ens trobem que...

És clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància ja que així s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional. En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els demés. Quan parlem d’educació emocional d’infants i joves, cal que entenguem el concepte del que és la intel·ligència emocional, definida pels autors Mayer i Salovey (1997) com: l’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions; per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament, així com per regular les emocions promovent un creixement emocional i intel·lectual.

Quan pensem en un emprenedor generalment pensem en persones com Steve Jobs o en projectes d'alta tecnologia, però hi ha un altre tipus d'emprenedors. Pere Mora, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, ens explica com són els emprenedors que desenvolupen projectes que ajuden a millorar la societat.

El passat 20 de Març es va celebrar la Jornada de Models i tendències en la cura a les persones grans, organitzat per la Fundació Agrupació i la Fundació Pere Tarrés per contribuir a reflexionar sobre el tracte que donem a les persones grans. Volem envellir però no ser vells  va ser una de les grans revelacions que va realitzar la Dra. Begoña Roman, dins el marc d’una ponència molt trencadora i que va fer reflexionar a tots i totes les assistents.

La validació és un mètode creat als anys 60 per Naomi Feil, treballadora social i psicòloga als EEUU. Després de viure la seva infància i joventut a una residència de gent gran ja que els seus pares hi treballaven, i créixer al costat de tanta gent gran, va observar que aquestes persones, a mida que els anys passaven, es desorientaven o malorientaven, termes que ella fa servir per parlar de persones que responen a un perfil concret: majors de 75 anys, sense trastorns psiquiàtrics previs i que no estan diagnosticades per una demència concreta i hereditària.

Segons la Wikipedia, l'escolta activa és una tècnica i estratègia específica de la comunicació humana. És la forma d'escoltar més concreta que hi ha i dóna millors resultats. Significa escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de qui parla, captant  sensacions, sentiments i pensaments. Per tant,  vol dir implicar la ment i el cos a rebre i comprendre el llenguatge verbal i no verbal de l'interlocutor.

El filòsof polac Zigmunt Bauman defineix l’actual moment de la història com a “societat líquida” on els valors sòlids de les generacions anteriors han estat substituïts per valors i principis relatius i propis de cada col·lectiu social. En aquest context, però, som capaços de d’identificar un principi universal en l’espai europeu: la lliure competència, com a valor inspirador de les diferents legislacions i defensada per governs i judicatures. I si crec que els principis de la llibertat d’economia són els menys dolents dels sistemes experimentats, també m’atreveixo afirmar que ho són sempre que siguin regulats per les administracions, pensant en el bé comú de les persones i com a forma d’intercanviar productes i serveis, no quan s’entra ja en l’especulació financera.

Som en un món global, en el qual la llibertat de moviment s’ha convertit en la norma. En canvi, bona part de les persones s’immobilitzen. Jordi Sabater, professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, es qüestiona perquè la nostra societat, enlloc de fer caure fronteres, construeix murs.

Molt sovint som conscients del que sentim però no de que això que sentim ens proporciona un pensament i ens porta a actuar d’una determinada forma. Àngels Sogas, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, ens explica la relació entre pensament, conducta i emoció.

Jugar és un dret dels infants i una necessitat. A partir d’aquesta necessitat les persones experimentem, sentim curiositat i descobrim, ens expressem i aprenem sense adonar-nos-en.

El joc és una eina d’aprenentatge innata en la qual s’esdevé un procés interactiu i de comunicació amb l’entorn natural i amb altres persones.

La relació que es dóna, a través del joc, entre infants o entre infants i adults els portarà a entendre i comprendre què passa en el món en què vivim.

Actualment, no són pocs els llibres i conferències que tracten el tema del lideratge. Molts d’ells parteixen d’una mirada eminentment nord-americana en la qual es destaca el paper del líder com una persona (individualisme) amb coneixements, destresa i més de 100 habilitats en tots els àmbits (sobre-qualificació). A vegades quasi diria que se l’eleva al nivell de semi-déu.

"No veiem les coses com són, les veiem com som" deia Anaïs Nin. De petits, principalment el pare, la mare, però també els adults referents que té l’infant al seu voltant, mestres, educadors, monitors, són els qui interpreten la realitat on viu. Isabel Torras, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, ens ho explica.

Mai la humanitat havia estat tan capaç de produir riquesa com ara. Els avenços científics, tecnològics i mèdics són constants. Podem comunicar-nos a l’instant amb l’altre costat del planeta i tenim robots que ens poden fer feines que no ens agraden (o de manera més barata que els molestos recursos humans, sempre entestats en demanar millores salarials).

La vaga general feminista i les nombroses mobilitzacions a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya van ser un èxit sense precedents superant totes les expectatives de les organitzacions convocants. Va representar una eclosió social de reivindicació a favor de la igualtat, a la que es van sumar moltes dones i també homes.

Però què ha passat per a què enguany s’hagin desbordat totes les previsions?.

Com sempre, les causes són múltiples, però de motius, en sobren.