COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Segons la Wikipedia, l'escolta activa és una tècnica i estratègia específica de la comunicació humana. És la forma d'escoltar més concreta que hi ha i dóna millors resultats. Significa escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de qui parla, captant  sensacions, sentiments i pensaments. Per tant,  vol dir implicar la ment i el cos a rebre i comprendre el llenguatge verbal i no verbal de l'interlocutor.

L'escolta activa suposa l'execució de les següents fases:

1. Sentir el que ens diuen: la ressonància.
2. Comprendre el què ens diuen, com es diu col·loquialment, “posar-se en la pell de l'altre” o “posar-se en les seves sabates”.
3. Interpretar i elaborar el què hem aprés.
4. Respondre, si és necessari.

L'escolta activa es diferencia de la passiva -quan l'interlocutor fingeix que t'escolta, o està centrat en les seves respostes-, i de l'escolta selectiva – on només la persona escolta el que em convé.

Hi ha una sèrie d'elements que ajuden a adquirir i desenvolupar l'escolta activa. Aquests elements són: 

• La disposició psicològica o estat de presència, que consisteix en estar centrat interiorment per a poder donar espai a l'altre.
• Observar l'interlocutor  per a posar-se en sintonia o “rapport”, que es basa en fer de miralls, reproduint el llenguatge no verbal i verbal de l'altre per aconseguir entrar en el seu mapa i així comprendre’l.
• Comunicar no verbalment mitjançant la posició corporal, contacte visual, somriure i gestos que t'arriba el seu missatge.
• Comunicar amb paraules “pel que veig”, “entenc” o sons “umm” que comprens l’emissor. 

Hi ha d'altres elements que cal evitar en l’escolta activa com:

• Interrompre.
• Jutjar anticipadament.
• Oferir ajudes i solucions prematures.
• No acceptar el què l'altre persona sent (“no et preocupis...”, “no passa res”...).
• Explicar les teves històries mentre l'altre necessita parlar.
• La “síndrome de l'expert”, que és bàsicament quan amb el saber t'imposes -directa o indirectament- i treus a l’emissor el protagonisme de la vivència.
• Les auto referències.
• Les contra argumentacions (“jo també”, “a mi no...”).
• Per tant, una conversa amb respostes egocèntriques, consells, opinions gratuïtes, judicis de valor o crítiques i el tafaneig seran respostes a evitar si es vol practicar l'escolta activa.

En canvi, les reformulacions - que és repetir el que diu l'interlocutor amb d'altres paraules per comprovar que ho hem entès-, les repeticions de paraules, frases o idees clau, les preguntes d'aclariment, la comprensió de sentiments, la síntesi i la sincronització -fer de mirall- serien formes de resposta adients per a fomentar l'escolta activa.

Dir escolta activa és sinònim d'escolta atenta. L'acte d'escoltar per sí sol quasi no requereix esforç. El repte consisteix en deixar a un cantó els propis pensaments, desitjos i emocions que podrien obstaculitzar l'escolta.

L’escolta atenta es duu a terme  mitjançant l'atenció oberta o l’atenció flotant. Consisteix en prendre consciència del que sorgeix en l’interior del receptor, observar-ho i deixar-ho anar, recuperant l'atenció de forma delicada i amable envers l’emissor i mantenint una actitud d'autèntica curiositat, atenció i acceptació en la mesura del possible.

I aquest gest, que cal repetir un cop rere un altre, és aplicable a l'encontre amb l'altra persona i prèviament amb un mateix, ja que si una persona no sap escoltar-se, no sabrà escoltar els altres ni a un mateix. Per a fer possible l’escolta activa, la persona haurà d’estar en un estat de receptivitat amb l'entorn, amb el present, a cada instant, a dins i a fóra.

Una proposta per a facilitar l’escolta activa és el Mindfulness. La pràctica de l’atenció plena o conscient aplicable a l'escolta activa pretén incorporar la dimensió interior i espiritual, present en totes les realitats quotidianes.

Si ets un/a professional i vols conèixer els principis bàsics per integrar tècniques del mindfulness en el tractament dels trastorns psicològics més freqüents pots matricular-te al nostre curs de Mindfulness: aplicacions des de la Salut Mental. A les seves sessions practicaràs en primera persona la manera de prestar atenció a la nostra experiència moment a moment d’una forma particular: amb intenció, curiositat, obertura, acceptació i una actitud amable envers nosaltres mateixos i la nostra experiència, permetent que les coses siguin com són i suspenent el judici i l’autocrítica per tal després aplicar-ho a la pràctica clínica.