EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL
BLOC DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

Tornar a articles

Tots som immigrants

  • Tots som immigrants
Tots som immigrants
Comparteix a les xarxes socials

02.05.18

Som en un món global, en el qual la llibertat de moviment s’ha convertit en la norma. Es mouen capitals, informació,  productes... En canvi, les persones, bona part de les persones, les immobilitzen. Enlloc de fer caure fronteres, construïm murs.

Un fantasma recórrer Europa, i no és el fantasma el comunisme, com vaticinaven Marx i Engels el 1848, és el fantasma de la xenofòbia. L’oposició a l’arribada d’immigrants,  l’expansió de l’extrema dreta, el triomf de Trump. Tot plegat ens mostra que no estem en una aldea global oberta i cosmopolita, sinó en un munt d’aldees que s’imaginen tancades, que enlloc de mirar un futur, que veuen incert i perillós, miren cap al passat. Estem en un joc violent i preocupant, no de trons, sinó d’identitats.

Les crisis econòmiques sempre han provocat actituds defensives, el problema és més de fons, és de model de societat. L’hegemonia neoliberal està remercantilitzant les persones. La gent se sent ofegada pel tsunami dels mercats, la gent busca ancores on fixar-se, certeses, i les troba molt sovint en visions essencialistes de la seva pròpia comunitat i en un passat inventat, com tots els passats.

Seguir per aquest camí ens portarà a societats cada cop més fracturades, cada cop més dividides, i amb greus perills per la democràcia. Per això, i no precisament per cap tipus de “bonisme” és necessari que recuperem una utopia que miri cap a un futur en el qual la llibertat, la igualtat i el reconeixement de la diferència vagin de la mà.

Bo és recordar a aquest respecte, que si tots som éssers humans, tots som immigrants. Qualsevol comunitat en qualsevol part del planeta és fruit de diversos processos migratoris, més o menys intensos, segons el cas, però que fan absurda qualsevol visió d’una comunitat atemporal i essencialista.

A la fi, els processos migratoris ens posen davant d’una disjuntiva fonamenta: quin tipus de societat volem? Volem una societat nostàlgica, tancada, fracturada o societat que mira al futur i cohesionada? En això ens hi va el futur, ens hi va la democràcia, ens hi va poder fer compatibles llibertat i dret a la diferència.

Si no ho fem així estem condemnats a la barbàrie. És el que vols?