COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La validació és un mètode creat als anys 60 per Naomi Feil, treballadora social i psicòloga als EEUU. Després de viure la seva infància i joventut a una residència de gent gran ja que els seus pares hi treballaven, i créixer al costat de tanta gent gran, va observar que aquestes persones, a mida que els anys passaven, es desorientaven o malorientaven, termes que ella fa servir per parlar de persones que responen a un perfil concret: majors de 75 anys, sense trastorns psiquiàtrics previs i que no estan diagnosticades per una demència concreta i hereditària.

El mètode es basa en una actitud, l'empatia, en uns referents teòrics, l'humanisme, el psicoanàlisi o teories del desenvolupament, i en unes tècniques, de comunicació i observació, que ajuden a millorar la comunicació amb les persones que presenten deteriorament i desorientació. Naomi Feil, basant-se en la teoria del desenvolupament d'Erikson, assegura que aquestes persones estan fent un procés de revisió de tasques pendents i que en aquest procés fan la recerca de les eines bàsiques que necessiten per morir en pau. Quan una persona arriba a la senectut i fa una valoració de la seva vida, pot situar-se en l'acceptació de la vida viscuda i estar preparat per la mort o situar-se en la desesperació a causa de reptes no superats i tasques pendents, i és aquí on ella situa la força de la validació. Hem d'entendre validació no com el fet de validar sinó com el fet de donar valor a les emocions, actituds i comportaments que ens mostren les persones desorientades.

El mètode millora la comunicació, ajuda als professionals a entendre millor el món de les persones afectades i als familiars a mantenir la relació, reduint-se significativament la medicació i les subjeccions a llarg termini. Dóna molt valor a l'actitud de l'expert en validació tot fent que l'empatia sigui l'eina principal per poder establir relacions igualitàries, properes i sinceres. Parteix d'uns principis que permeten entendre que la persona desorientada pot viure en més d'un moment de la seva vida a la vegada, que darrere de cada comportament hi ha l'expressió d'una necessitat, que totes les persones som úniques i que s'han d'establir relacions basades en la sinceritat, a part d'altres principis que doten de contingut teòric la tècnica amb autors com Rogers, Erikson, Piaget, Freud, Jung... 

Prendre distància entre la història de vida i la novel·la de vida ens ajuda a interpretar els símbols que les persones en situació de deteriorament cognitiu ens poden mostrar i a prendre a fer servir i acceptar aquests símbols per fer un bon acompanyament. Com deu ser sentir que tens 10 anys i enyores a la teva mare mentre persones que ni reconeixes et diuen que la teva mare és morta? Què pots sentir quan vols anar a buscar els teus fills a escola i a la residència no et deixen sortir assegurant que els teus fills tenen més de 50 anys? Quina reacció tindries si et passés això? Aprendre a interpretar aquests símbols ens apropa a les persones que viuen en situacions de desorientació i ens situa al seu costat.

Un any mes i ja van 9, la Fundació Pere Tarrés arrenca el programa Persones Cuidadores, on s’ofereix un recurs de tipus psicoeducatiu que dóna resposta a les necessitats  de tenir les eines i tècniques necessàries per a la realització de la cura i atenció de  persones amb dependència al seu domicili. En paral·lel també cal adoptar mesures preventives per tal de mantenir la qualitat de vida de la persona cuidadora. La validació és un exemple dels mètodes que es poden utilitzar per millorar la comunicació entre la persona cuidadors i el seu familiar.

Si ets una persona que estàs al càrrec d’un familiar en situació de dependència pots consultar la nostra oferta formativa adreçant al correu: personescuidadores@peretarres.org o posar-te al dia al nostre bloc: http://personescuidadores.peretarres.org