COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Volem envellir però no ser vells. Cal que siguem agents transformadors per a una societat que pensa en la vellesa en positiu

  • Volem envellir però no ser vells. Cal que siguem agents transformadors per a una societat que pensa en la vellesa en positiu
Volem envellir però no ser vells. Cal que siguem agents transformadors per a una societat que pensa en la vellesa en positiu
Comparteix a les xarxes socials

15.05.18

El passat 20 de Març es va celebrar la Jornada de Models i tendències en la cura a les persones grans, organitzat per la Fundació Agrupació (www.fundacioagrupacio.es) i la Fundació Pere Tarrés (www.peretarres.org) per contribuir a reflexionar sobre el tracte que donem a les persones grans.

Volem envellir però no ser vells  va ser una de les grans revelacions que va realitzar la Dra. Begoña Roman, professora de la Facultat de Filosofia de la UB i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, dins el marc d’una ponència molt trencadora i que va fer reflexionar a tots i totes les assistents.

I és en aquest punt de reflexió on trobem que, l’estigma de la vellesa i de la voluntat de ser eterns en joventut xoca amb la realitat del pas dels anys. Com a professionals que treballem al sector social cal ser conscients del rellevant paper que tenim a l’hora de posar el valor positiu a la vellesa.

Són molts els estímuls que, al llarg de la nostra vida professional i personal, ens porten a pensar en la vellesa com una etapa de la vida amb limitacions i poques oportunitats.

Si parem atenció veure’m que ja des de l’àmbit acadèmic, en les carreres i graus d’àmbit social, la importància que es dóna a la última etapa de la vida és proporcionalment molt menor a la que es dóna a la infància i adolescència. I quan es treballa sovint és en una connotació de dependència i deteriorament.

La idea de que tot el que no està relacionat amb la joventut té menys valor passa en la publicitat, en els estereotips, en el ritme frenètic de la vida i en els ulls d’una societat, en general, massa preocupada en valors superficials i materials.

Les persones majors de 65 anys representen a la ciutat de Barcelona el 24,7% de la població*. És força alarmant pensar que, a dia d’avui, una quarta part de les persones que viuen a la ciutat són observades amb una mirada crítica, de desconeixement o negativa, majoritàriament. Com a professionals que treballem amb i per a les persones, i que en el nostre dia a dia podem fomentar valors socials, cal que agafem consciència de les moltes oportunitats que tenim per treballar sempre amb una mentalitat de vellesa en positiu.

Com a psicòlegs, educadors, integradors i animadors podem actuar com a agents transformadors. Cal que siguem coneixedors de com d’enriquidor pot ser incloure, en els nostres equipaments, accions i activitats intergeneracionals, persones grans de referència com a personal de suport, cicles i jornades participatives amb persones grans i activitats de voluntariat i mentoring sènior.

Com ens mostra la gràfica de l’institut estadístic de la Generalitat de Catalunya de l’any 2011, les persones majors de 65 són el col·lectiu que més voluntariat realitza de tota la població. Aquesta tendència s’ha mantingut i augmentat amb els anys. Seria molt necessari buscar perfils dins aquest col·lectiu per incorporar a les dinàmiques dels equipaments i serveis amb els que treballem, ja que aquestes persones poden aportar temps de qualitat, coneixements, saviesa i valors. Poden actuar com a persones de referència pels col·lectius vulnerables i amb falta de referents sòlids i que perdurin amb el temps.

Les experiències coneixedores de mentoring i voluntariat social de persones grans en equipaments amb infants i joves, sempre i quan estigui ben organitzades i supervisades, tenen una valoració de satisfacció molt elevada per totes les parts. La generació de vincles afectius i relacionals és quasi immediata i generalment comporta un augment de l’autoestima i l’atuoconcepte per part de tots i totes les participants.

Per a altra banda, per a aquells i aquelles professionals que treballem ja en equipaments i serveis destinats a persones grans cal que promoguem la seva participació activa, l’apoderament, la mirada oberta i siguem detectors i detectores de les oportunitats que sorgeixen per contribuir a sensibilitzar sobre les realitats de les persones grans a la societat.

Cal que siguem trencadors i trencadores i que no ajudem a promoure els estereotips vers les persones grans. Cal que ens fem un anàlisi constant del nostre rellevant paper com a agents de canvi social. Cal que treballem per visualitzar l’activitat de les persones grans cap a fora dels equipaments i que siguem capaços de generar sinèrgies per què els equipaments destinats a persones grans obrin les seves portes a la participació ciutadana general.

Tots aquests canvis ajudaran, poc a poc, a oferir nous models de referència molt més diversificats del que pot significar envellir i ser gran, i això podrà contribuir a crear una societat més justa amb les persones grans. Cal que siguem conscients de que l’envelliment de la nostra societat depèn en gran part de nosaltres mateixos.

ENVELLIR és una oportunitat diària per ser més GRANS, aprofitem-la!