COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Un conflicte interpersonal es dona quan una o més persones tenen la percepció que existeix incompatibilitat entre elles per l’assoliment del seu objectiu. 

El món de la discapacitat sempre ha estat poc inclusiu per no dir gens. Des de fa només  30 o 40 anys s’ha començat a canviar la visió de la persona amb discapacitat, aquesta ha passat de ser un agent passiu i malalt a un agent actiu i social, el qual ha de tenir els mateixos drets que qualsevol  altra persona.

Caixes de vida és un projecte destinat a persones grans a les quals se’ls hi ofereix l’oportunitat de participar en un procés creatiu en grup de reminiscència i recuperació de la memòria històrica individual i col·lectiva.

Els professionals que treballen amb persones i especialment si es troben en una situació de vulnerabilitat personal i social tenen el deure ètic de construir una relació basada en el respecte, la preocupació genuïna per l’altre i l’acceptació incondicional.

Volem formar professionals capaços de ser agents de transformació social, persones compromeses amb una professió que vetlla per cada un dels usuaris dels serveis.

Educar necessita distingir entre el poder (del qual controla perquè pot fer mal) i l'autoritat (que es guanya amb la coherència, la claredat i l'afecte). No ens deixem atrapar amb facilitat pels enganys del "qui bé t’estima, et farà plorar".

És un fet constatat que actualment hi ha un augment de casos d'al·lèrgies i intoleràncies produïts per determinats aliments. Això suposa un problema de salut cada vegada més important.

Quan es planteja un model d’intervenció amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones ateses, ja sigui en l’àmbit dels serveis socials, de la salut, de l’educació, del lleure o de qualsevol altre, som capaços de conèixer veritablement quins són els canvis que hem aconseguit?

A través del joc els infants utilitzen la seva creativitat i desenvolupen diferents aspectes com són la imaginació, la capacitat cognitiva i emocional, la destresa i la força física. Els infants no necessiten res d’específic per a poder jugar, perquè jugar vol dir descobrir i investigar, i a partir de la pròpia imaginació donen vida a qualsevol objecte del seu quotidià.

Una de les parts fonamentals de la societat tal i com l’entenem avui, és la ciutat, un espai on es troba la població, on es genera comunitat i cohesió social. L'escenari on es desenvolupen les normes culturals i socials per aconseguir la convivència és l’espai públic, el qual és a la vegada l’espai principal de l’urbanisme, de la cultura urbana i de la ciutadania.

Jugar és aquella acció que podem fer tant infants i joves com adults. Jugar és una activitat lliure, dirigida o espontània, que podem fer sols o bé acompanyats, que serveix per a educar i aprendre o que podem realitzar pel sol fet de distreure’ns. Quan juguem, l’objectiu sempre és passar-s’ho bé.

Les persones som de costums fixes. Vull dir que quan estem acostumats a fer les coses d’una manera concreta i quan ens demanen que canviem la nostra manera de fer, la nostra manera de pensar o de dir, ben segur que ens costa un esforç considerable. I tot i així, no sempre és possible que aconseguim canviar allò que volíem canviar.

Trobar feina no és qüestió de sort, per aconseguir-ho és clau fer una bona preparació del procés de cerca. Mercè Gómez, directora del Postgrau d’orientació i inserció laboral de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica el procés de cerca de feina utilitzant la metàfora de la preparació d’un viatge.

Les entitats de lleure educatiu han estat i son, per la seva flexibilitat i proximitat, espais idonis pel desenvolupament de les persones i de les comunitats. Parlem d’entitats que porten a terme la seva tasca educativa en contextos de medi obert, amb voluntat d’incidir social i políticament en els mateixos, per a millorar les condicions socioculturals i educatives dels infants, joves i famílies que hi participen.

Des de sempre hem parlat en educació i treball social de la importància del treball en xarxa. Tots omplim memòries, discursos i accions de la importància d’aquesta metodologia de treball, com a garant de l’èxit en el nostre treball, però no se si ho apliquem plenament. El treball comunitari, el ser part i sentir-se’n part, és l’essència de l’educació social.