COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

La teoria del canvi, clau en l’avaluació de l’impacte

  • La teoria del canvi, clau en l’avaluació de l’impacte
La teoria del canvi, clau en l’avaluació de l’impacte
Comparteix a les xarxes socials

17.06.19

Quan es planteja un model d’intervenció amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones ateses, ja sigui en l’àmbit dels serveis socials, de la salut, de l’educació, del lleure o de qualsevol altre, som capaços de conèixer veritablement quins són els canvis que hem aconseguit?

Són molts els programes que, en el seu disseny, compten amb la reflexió de persones expertes de primer nivell que desenvolupen estratègies capdavanteres i que parteixen de models d’èxit. D’altres, a més, hi aterren amb encert, amb un seguiment i un acompanyament adequats a les persones a les quals es dirigeixen.

No obstant això, quan arribem a l’avaluació d’aquests models, quan tractem d’entendre l’impacte d’aquests programes, apareixen, per una banda, la recurrència d’indicadors que posen el focus només en una part del resultat; i de l’altra, els dubtes i la incertesa de si coneixem realment totes les vessants de l’impacte generat, i fins a on arriben els canvis que s’han produït.

Actualment hi ha diferents opcions, línies d’investigació, models qualitatius i quantitatius que tracten de traduir els efectes generats en indicadors que puguin reflectir de la millor manera possible aquest impacte. És cert que poden arribar a ser complementaris, però el que resulta indubtable és que hi ha aspectes dels canvis generats un cop la intervenció està duta a terme, que no són traduïbles en xifres, ja siguin diners, percentatges o ràtios. Aquestes dades no poden reproduir sentiments, emocions, graus de llibertat o percepcions vitals, i només se’n poden fer aproximacions.

Per exemple, en un model d’inserció laboral de persones nouvingudes, és fàcil arribar a un indicador de percentatge de persones inserides un cop el programa o el curs ha finalitzat però, aquest és l’únic canvi que es pot mesurar? El sentit de pertinença a una nova societat, d’arrelament al territori, la pròpia autopercepció de la persona sobre si mateixa i les seves possibilitats, o simplement la millora de les relacions socials arran de l’experiència viscuda durant el programa, són tan importants d’entendre com el fet de poder trobar feina.

Així mateix, si pensem en una persona que pateix una malaltia i participa en una associació de pacients, que aquesta sigui capaç de contribuir en la presa de consciència del pacient sobre la importància de la seva pro activitat per obtenir millores a curt termini en la seva qualitat de vida -el que es coneix com activació del pacient-, suposa un impacte molt rellevant i un canvi objectiu i clau en la persona objecte de la seva intervenció.

A la Fundació Pere Tarrés fa més de cinc anys que treballem en un model propi d’avaluació de l’impacte per als nostres programes socials i formatius. Creiem fermament que s’ha de mesurar per entendre l’efecte de la nostra intervenció sobre les persones, quins canvis reals s’estan produint, i com definir un marc de millora contínua del disseny dels programes, amb l’objectiu que la intervenció estigui alineada amb la nostra missió i sigui veritablement transformadora.

En base a la nostra experiència amb aquest model, donem suport a d’altres entitats en el desenvolupament de la seva teoria del canvi i model d’avaluació, amb la finalitat de maximitzar el seu impacte social. Aquesta metodologia ens permet definir un mapa conceptual dels aspectes clau de la intervenció i dels efectes que es generen en les persones destinatàries, identificar agents clau involucrats, i finalment obtenir informació que, una vegada ben processada, permet mesurar el canvi.

És per aquests canvis que les entitats treballem a diari, i només sent capaços d’entendre’n les diferents dimensions, aconseguirem realitzar una intervenció exitosa.