EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Sempre dic als meus estudiants de primer curs de la Facultat d’Educació Social i Treball Social que no ens interessa formar només bons tècnics, sinó que volem formar professionals que es plantegin qui és la persona que tenen al davant. Un professional del Treball social o de l’Educació social, ha de ser competent en totes les tècniques i destreses que la professió exigeix: saber entrevistar, saber detectar necessitats, saber orientar, saber gestionar un grup o una comunitat, saber planificar la intervenció... però a la nostra Facultat creiem que abans de res ha de preguntar-se per qui és la persona a la que està acompanyant i per quin és el sentit de la professió.

Les preguntes filosòfiques sobre la persona i sobre la professió són el que marcaran un determinat estil d’intervenció o un altre. Volem que els nostres estudiants es facin aquestes preguntes: qui és aquesta persona que ve a demanar-me ajuda? Preguntar-se per la dignitat de l’altre, per la seva capacitat d’actuar lliurement, per la seva dimensió interior, per la seva autonomia personal són qüestions bàsiques que tot professional ha de poder aclarir abans de comença a treballar. Preguntar-se també: què és el Treball social o l’Educació social?, per què vull jo ser professional social? Quin és el sentit d’aquesta professió? Són preguntes ineludibles per a professionals que vulguin treballar amb sentit.

En diversos moments de la seva formació en el Grau de Treball social o Educació social els nostres estudiants tindran ocasió de reflexionar sobre aquestes qüestions. De vegades no saben veure la importància d’aquesta part de la seva formació ja que desitgen aprendre destreses i tècniques pràctiques, que estiguin directament relacionades amb la intervenció, és normal, ja que vivim en una societat que prima l’eficàcia i la immediatesa. El professorat que impartim assignatures que conviden a la reflexió i a la recerca del sentit especialment  tenim l’encàrrec de formar professionals reflexius, de formar persones a les que no els faci por pensar i plantejar-se interrogants amb poques respostes clares. El professorat que imparteix les matèries més tècniques, al seu torn, han de vetllar per que els futurs professionals sàpiguen posar les tècniques al servei dels valors i de les opcions antropològiques, és a dir, que sàpiguen portar a terme una intervenció social centrada en la persona.

Aquest és un dels trets que caracteritza la formació dels professionals socials a la nostra Facultat, per això no oblidem la seva formació filosòfica, la necessària reflexió ètica, la capacitat reflexiva. No volem formar tecnòcrates socials, volem formar professionals capaços de ser agents de transformació social, persones compromeses amb una professió que vetlla per cada un dels usuaris dels serveis, mirant-los a la cara, acompanyant-los en les seves necessitats materials i en els anhels no materials, respectant la seva dignitat, la seva intimitat, la seva autonomia, les seves conviccions personals.