COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les migracions són un fenomen tan antic com la humanitat. Qualsevol comunitat d’éssers humans a qualsevol part del planeta és fruit de diversos processos migratoris previs, més o menys intensos i extensos, segons el cas, però que fan que la pretensió d’uniformitat ètnica o d’atemporalitat comunitària sigui ridícula, però no per això menys perillosa. Tanmateix en els darrers temps estem assistint a dos tipus de canvis que modifiquen l’escenari de les migracions internacionals.

Un amic educador acostumava a dir que, en el cos a cos de la relació educativa, quan cap saberut protocol t'indica, pas a pas, com actuar, et queden només dues eines: l'ús de les normes i la teva capacitat de comunicació.

Les persones no estem habituades actualment a atendre un familiar dependent ni hem rebut una formació específica per fer-ho. L’atenció continuada, a més, produeix desgast físic, moral i aïllament social entre d'altres. Fa 10 anys que a la Fundació Pere Tarrés ens vàrem proposar fer un programa que fos útil i beneficiós per a les persones cuidadores, que els ajudés a millorar la seva qualitat de vida. El que preteníem era que la persona que assumia la responsabilitat d’atendre a algun gran dependent, no li suposés una pèrdua significativa en la seva qualitat de vida.

Jugar és un dret  fonamental dels infants.
El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. És una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge  sigui significatiu en el creixement personal de l’infant. Jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé.
Aquí teniu unes pautes orientatives per a fer-ho de manera responsable.

Les organitzacions socials es defineixen per tenir com a missió principal la millora de la qualitat de vida de les persones. Alhora, una característica fonamental de les entitats socials és que tenen com un dels seus principals i importants recursos, a les persones. És dir, persones que treballen per a persones.

Sense les persones, no seria possible desenvolupar la missió de l’entitat. Aquest fet, unit a les dificultats (o no facilitats) per aconseguir recursos, fa que el voluntariat, sigui una font de recursos humans molt important.

La violència masclista és tota aquella violència que s’exerceix contra les dones per el fet de ser dones, i com a manifestació de la discriminació i situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder. És a dir, la violència cap a les dones, respon a una desigualtat estructural dins del sistema patriarcal on homes i dones no són iguals. 

A partir del dia 4 de desembre del 2017 qualsevol espai, servei o producte té l'obligació de ser accessible. S'han acabat tots els terminis i marges que es vénen donant des de fa més de 30 anys. Ja no ha d'haver-hi més excuses. Hem tingut temps suficient per a diferents fases en el temps de sensibilització i reglamentació. Sobretot perquè l'accessibilitat és una qüestió de Drets Humans i de possibilitat de participar com a ciutadà amb igualtat de condicions. Sobretot perquè promoure els entorns inaccessibles és una qüestió exclusiva, limitadora i generadora de discapacitat.

Haurien de ser Treball social i Educació social la mateixa professió amb diferents especialitats? Quines són les perspectives de desenvolupament futur d’aquestes dues professions? Preguntes com aquestes van centrar una part important de la jornada organitzada per la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que, sota el títol "L’oferta formativa en serveis socials a Catalunya: vers les competències professionals necessàries" va celebrar-se fa unes setmanes a Barcelona.

La principal función de las instituciones educativas, en colaboración con los entornos familiares, es la de formar ciudadanos competentes, libres, autónomos, críticos, solidarios y responsables, de forma que se dé respuesta a las nuevas necesidades de la sociedad desde la innovación, la creatividad y el respeto a la diversidad.

Reflexionem sobre algunes consideracions a tenir en compte quan en un conflicte de convivència a l’espai públic, un dels principals agents implicats és l’infant i com es pot afavorir que aquest tingui veu en els espais de gestió de la convivència. La importància de la coresponsabilitat a l’entorn en pro el bé comú passa per la implicació de totes les parts en la millora de la situació. També dels infants.

Amb l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989 s’estableix que la persona menor d’edat, malgrat trobar-se encara en procés de desenvolupament, és un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius, és a dir, a rebre prestacions per part dels adults. A més a més, amb la Convenció, alguns drets com la salut, l’alimentació i l’educació, han estat desenvolupats i fins i tot han rebut certes respostes socials, més o menys efectives. Ara bé, entenem que encara existeixen alguns drets, dels anomenats “perifèrics”, que demanen ser atesos amb determinació

L'estudi "Panoràmic 2016" de les entitats de dones ens permet aprofundir en la realitat d'aquestes organitzacions que suposen el 4% del tercer sector català i que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona.

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials. És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials. Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Mort i vida estan indissociablement unides, com si fossin les dues cares d’una mateixa moneda: “Mort certa, hora incerta” que deia Sant Agustí. I què succeeix quan arriba aquest moment i la persona és conscient que el moment ha arribat? Comencen a sorgir les preguntes transcendentals sobre el sentit de la vida viscuda, que no és més que l’expressió de la dimensió espiritual de la persona i la seva necessitat de transcendència. 

Hi ha diferents formes d'entendre el concepte de gratitud. Els experts encara no es posen d'acord sobre si es tracta d'una emoció, un estat d'ànim, un tret afectiu o un tret de la personalitat; possiblement, sigui tot això alhora. En qualsevol cas, es tracta d'una experiència plaent que desperta en la persona una sensació d'apreciació de la vida i satisfacció amb el passat.