COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La formació online o e-learning ens permet ser flexibles i adaptar la formació al ritme, temps i espai de les persones que es formen. A més de la facilitat, flexibilitat i proactivitat a l’aprenentatge que suposa, aquesta metodologia afavoreix la col·laboració, l'intercanvi d'experiències i la construcció de coneixement entre l’alumnat i el cos docent, és a dir, parlem d’una comunitat d’aprenentatge que interactua a través de plataformes tecnològiques.

Resulta molt encertada la sentència de Van Doren quan afirma que l’art d’ensenyar és l’art de descobrir. Els docents tenim l’obligació pedagògica de cercar les millors maneres de transmetre els coneixements, actituds i valors del nostre projecte educatiu però sense cap mena de dubte ens hem d’adaptar a l’alumnat del nou mil·leni. Ara bé no es tracta de simplement oferir per oferir noves maneres de fer que siguin alternatives: definitivament no hem d’oferir fum als alumnes ja que ells mateixos, molt sovint, han après moltes coses fora de l’escola que a vegades comprometen el quotidià de l’aula.

Un conflicte interpersonal es dona quan una o més persones tenen la percepció que existeix incompatibilitat entre elles per l’assoliment del seu objectiu. Aquesta percepció  crea una resistència sentida per una ó més parts implicades i aquestes resistències creen el conflicte.

El 26 de gener es celebra el Dia Internacional de l’Educació Ambiental. Aquest pot ser un bon moment per a reflexionar sobre la professió d’educador/a ambiental que, en ple segle XXI, ha esdevingut realment imprescindible. Tenint en compte el panorama actual, en el que el canvi climàtic ja no és una previsió de futur sinó que és una realitat del present, l’Educació Ambiental ha de ser un mitjà necessari per a poder transformar la societat i evolucionar cap a un desenvolupament sostenible real.

Cada any es registren a Catalunya una bona pila d’entitats, però realment, qui empeny a la població a emprendre un camí boig i desagraït com aquest? Qui s’ha begut l’enteniment fins al punt de llançar-se al desert sense aigua ni barret? Permeteu-me que exposi 4 raons per les quals us desaconsello totalment la fundació d’una entitat.

Les bones relacions de convivència en els pobles i ciutats no és quelcom que es pugui donar per descomptat. Requereixen d’una avaluació i gestió pública. Donar per assentat que les persones del municipi, independentment dels seus orígens culturals, edat, prejudicis, valors, es relacionarà positivament, amb respecte i tolerància cap a altres formes de vida que repercuteixen en l’ús que es fa a l’espai públic, és si més no, ingenu.

Ara que arriba l'època de fer nous propòsits per a l'any que acabem de començar, pot ser un bon moment per reflexionar novament sobre les mirades que projectem sobre la infància. Per a això, i seguint la proposta que als anys 70 va fer Lloyd deMause en el seu ja cèlebre Història de la infància, jugarem amb la literatura com a font indirecta per entendre la realitat social de la infància.

Fa uns quants anys que tinc la sort de treballar en l’àmbit de la justícia, i més en concret en un Centre Penitenciari. Una feina que requereix coneixement i intencionalitat educativa, però, també, il·lusió i desig.

Si fa falta parlar d’educació ambiental, vol dir que vivim en un món que està malmès i probablement malalt en molts aspectes i que necessita la nostra preocupació i cura.

La pobresa a Espanya s'acarnissa especialment en les famílies amb un sol progenitor, ja que quan en una llar amb fills dependents hi ha dos progenitors, el risc de pobresa i exclusió social es redueix al 26,6%.

Estem immersos en un parlar continu al voltant de qui acompanya i com als MENA, però s’ha parlat menys de qui i com s’acompanya als que acompanyen, els educadors socials.

El passat 10 de desembre a la conferència intergovernamental de la ONU celebrada a Marràqueix (Marroc) s’ha signat el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular. És, sens dubte, un fet important: per primer cop s’aborden els processos migratoris de manera global i integral i des de la perspectiva dels drets humans.

Tot just acabem de celebrar la castanyada, menjant panellets i moniatos, i ja estem pensant en com planificarem les festes nadalenques.

Una bona manera de fer la millor selecció d’allò que cagarà el tió o portaran els reis és pensar en què allò que comprarem podrà ser educatiu o no i, per tant, nosaltres en som els responsables.

Dins la Fundació Pere Tarrés es desenvolupen un conjunt de Certificats de Professionalitat adreçats a persones que es troben a l’atur o bé que volen cercar noves oportunitats professionals diferents a la seva professió habitual. Moltes d’aquestes persones formen part de l’anomenat tercer sector, conformat per més de 3.000 empreses i a on treballa actualment un volum de persones que fluctua al voltant de les 100.000 persones.

Sovint he escoltat persones que davant les dades o relats de violència sexista exclamen qüestionaments del tipus "però perquè aquestes dones ho aguanten?", "perquè no ho denuncien?" I posteriorment a aquestes preguntes se’n succeeixen d’altres encara més esfereïdores que qüestionen aspectes com l’origen social, cultural i edat de les dones, com si aquestes característiques fossin explicatives del "perquè aquestes dones ho aguanten".