COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Les relacions de convivència com a interès públic i social

  • Les relacions de convivència com a interès públic i social
Les relacions de convivència com a interès públic i social
Comparteix a les xarxes socials

17.01.19

Les bones relacions de convivència en els pobles i ciutats no és quelcom que es pugui donar per descomptat. Requereixen d’una avaluació i gestió pública. Donar per assentat que les persones del municipi, independentment dels seus orígens culturals, edat, prejudicis, valors, es relacionarà positivament, amb respecte i tolerància cap a altres formes de vida que repercuteixen en l’ús que es fa a l’espai públic, és si més no, ingenu.

Darrerament, i en preparació de campanyes electorals, molts partits, especialment de dretes i ultra dreta, han pres la convivència com un dels principals temes de campanya. Dins de la convivència inclouen la inseguretat, la delinqüència, relacionant-la amb l’aparició o augment de veïns i veïnes d’altres procedències culturals. Malgrat tot, si es contrasta amb dades reals, el que obtenim és que l’augment de robatoris en molts municipis no és real, ja que segueixen en línia amb dades anteriors. Tot i així, la percepció és que la delinqüència va en augment. Aquesta falsa percepció, fonamentada en prejudicis envers els joves i població nouvinguda, genera comportaments hostils per una part de la població que creu que les percepcions i els discursos d’alguns partits són verídics.

En aquest sentit, els governs municipals tenen la responsabilitat de gestionar la convivència als seus pobles i ciutats, ja que sinó es pot córrer el risc de que succeeixin conflictes a l’espai públic i incrementin els brots de xenofòbia.

Ja en molts municipis acomplint amb aquesta responsabilitat s’han implementat serveis de mediació ciutadana i serveis d’intervenció per la convivència a l’espai públic. Si bé els serveis de mediació ciutadana treballen des d’una perspectiva més reactiva i prèvia demanda en la majoria de casos, els serveis d’intervenció per la convivència a l’espai públic, tenen com una de les seves funcions principals la prospecció i detecció proactiva dels conflictes que succeeixen a l’espai públic.

Ambdós tipus de serveis el que pretenen és, des d’una visió comunitària, desfer els falsos mites i rumors, i aproximar els veïns i veïnes en els seus desencontres, fomentant el coneixement mutu i apropant posicions que permetin la negociació i mediació en els múltiples interessos que puguin tenir totes les parts.

Des de la Fundació Pere Tarrés gestionem serveis de mediació ciutadana i serveis d’intervenció per la convivència a l’espai públic de Barcelona i a diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona. L’experiència desenvolupada ens reafirma a considerar que actualment, i tenint en compte l’interès polític que genera el conflicte ciutadà, són serveis de primer ordre per a restablir les relacions entre els veïns i veïnes a nivell particular, però també entre diferents grups socials i col·lectius.