COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

És important saber interpretar els esdeveniments i les experiències vitals de forma realista, però alhora positiva. Quan som petits, els adults pròxims, normalment els nostres pares, ens interpreten el que ens passa per tal d’ajudar-nos a posar nom i donar sentit a les sensacions i les experiències diverses que vivim.

Narratives visuals d’estudiants que es graduen: Educació Social, Treball Social, Programa Inter-Universitari per a la Gent Gran. La representació simbòlica i artística de les seves mirades mitjançant una frase-metàfora.

L'escenari no pot ser més High Tech: un congrés internacional i en el saló d'entrada stands amb demostracions de drons volant sobre els assistents. En el coffee break tres professionals se saluden. Un està treballant amb drons, l'altre té interès per domòtica i el tercer ha vingut per les conferències de Big Data. No son ingeniers, però respectivament un educador social, un treballador social i un company amb la doble titulació. Veureu que no fa falta un DeLorean per comprendre-ho.

Hi ha algunes actituds dels estudiants que em preocupen com a docent. Tinc la impressió moltes vegades que l'ensenyament universitari ha caigut presa d'una espècie d'escolarització. Els estudiants esperen del professor uns continguts ben elaborats que serveixin per estudiar per a uns exàmens que han de ser previsibles.

Acompanyar en la pressa de decisions i provocar la màxima autonomia en les persones és present a l’ADN del Treball Social. En l’atenció a les persones amb diversitat funcional és una de les qüestions més importants i claus en qualsevol dels dispositius on hi treballem.

El compromís moral en l’exercici professional ha d’anar més enllà de les bones intencions i ha de mostrar evidències en la manera de fer quotidiana.

A les meves classes a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull, sovint insisteixo en que per atendre d’una forma adequada en la vessant psicològica i social, és fonamental establir un vincle estret i sincer amb la persona atesa.

Afortunadament pel despatx de l’Administrador de la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull passen molts estudiants interessats en saber més sobre les possibilitats de la professió d’Educador Social i de Treballador Social.

És innegable que les professions socioeducatives han de regir-se per criteris ètics per respondre al gran repte de l'atenció responsable a les persones. La injustícia, les desigualtats, la falta d'oportunitats, el maltracte, la vulneració de drets i la desesperança són el seu marc de treball, un escenari que no es pot superar només des de la tècnica asèptica.

El passat 25 de gener es va fer la Trobada General del personal d’estructura de la Fundació Pere Tarrés. El lema de la jornada va ser “Creixem i transformem, tots/es fem Fundació” i al llarg del dia els treballadors de la Fundació vam poder participar en diverses activitats. En una de les dinàmiques en grup ens vam plantejar una visualització d’alguns escenaris de futur per tal d’avançar-nos als possibles canvis i adaptar-nos a ells.

Les colònies, convivències, campaments i sortides escolars han estat i són encara una motivació per a infants i joves, pel valor que tenen, pel fet educatiu intrínsec que comporten, per la tradició, l’esforç, la novetat, l’experiència viscuda... i molts altres aspectes que fan de les colònies i de les activitats de lleure una oportunitat única. 

La Fundació Pere Tarrés, com a entitat de referència en el sector i reconeguda experiència, ha elaborat un decàleg per tal de guiar els pares i les mares en la presa de decisions a l'hora de triar una activitat de colònies o casal d'estiu.

Les colònies d’estiu acostumen a ser espai de relació i convivència per als infants que els permeten el creixement personal, viure experiències úniques amb els companys i monitors, fer nous amics i per descomptat, divertir-se. En el cas dels infants afectats de malalties oncològiques, les activitats de lleure de l’estiu els aporten a més l’oportunitat de gaudir amb un grup de nois i noies en la seva mateixa situació lluny de les instal·lacions hospitalàries.