COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Tal com ja hem indicat en altres textos, l’educació social ha de dotar-se de sistemes públics per a la gestió dels seus conflictes de valor. Tot i que la vivència de conflicte sempre és subjectiva, el seu tractament ha de poder ser públic i col·legiat per assegurar que la resposta que es dóna a una determinada problemàtica és la més justa i, a la vegada, per treure pressió al professional que pateix el conflicte.

En el marc de l’assignatura Cooperació Internacional pel Desenvolupament dels graus d’Educació Social i Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull he introduït un concepte relativament nou al nostre àmbit acadèmic tot i que, ja fa uns anys, que es treballa en diverses esferes internacionals. Es tracta de la Responsabilitat Social Universitària (RSU).

Amistat, aprenentatge, religions diferents, ajuda mútua... Aquestes dues nenes, una catòlica i l’altra musulmana, tenen molt de guanyat amb la seva amistat.

La percepció social sobre la violència contra nens, nenes i adolescents a Espanya en els últims anys està vivint una transformació molt considerable. La societat està començant a parlar i a conscienciar-se de la magnitud de la problemàtica de la violència contra nens i nenes, tot i que no sempre des de la perspectiva més ajustada a la seva realitat.

L’ampli i solvent teixit associatiu català ha possibilitat a la ciutadania un espai de participació social, caracteritzat amb una gran diversitat d’espais i formes pel desenvolupament del compromís ciutadà i la millora social de les persones i de les comunitats.

Aquesta convicció precisa d'un exercici autocrític i honest del propi professional, que basa la seva intervenció en un compromís de partida: el de, al menys, no ser còmplice en la creació o manteniment dels problemes. Perquè les solucions intentades també poden construir-se amb actuacions professionals.

La crisi dels refugiats evidencia amb tota la cruesa i dramatisme el fracàs d’Europa. De les institucions europees, de la societat europea i del somni europeu.

Avui celebrem el dia mundial de l’aigua. A casa vivim molts cops sense ser conscients de la dificultat que representa per a les societats humanes l’accés a l’aigua i no una aigua qualsevol, sinó una aigua potable i de qualitat.

Si mirem el recorregut històric que ha fet l’educació social, veiem que sempre ha hagut consciència que ètica, tècnica i política van de la mà i d’aquí la importància que se li va donar a la construcció del codi deontològic, document on s’indiquen les aspiracions morals de la professió.

L’any 2006 apuntàvem que l’educació social s’enfrontava a tres reptes evidents: en primer lloc, era necessari aprofundir en els processos d’identitat per singularitzar-se i entendre qui era i què podia oferir a la societat en el conjunt de professions socioeducatives.

En els últims anys la societat ha pres més consciència de la necessitat de protegir el medi que ens envolta. Conceptes com sostenibilitat i desenvolupament sostenible poc a poc han anat guanyant terreny i actualment els trobem presents en el dia a dia de les escoles i altres centres educatius.

Les urgències socials degudes a la crisi que fa anys que arrosseguem, han fet que moltes entitats socials hagin hagut de bolcar-se en l’atenció de les necessitats més bàsiques de la població: alimentació, allotjament, roba, electricitat etc.

No t’agrada el món en què vivim? Et sents impotent davant de tanta injustícia i tanta tragèdia? et desanima veure que tot i el gran progrés científic i tècnic les desigualtats socials siguin tan grans?

La crisi econòmica ha posat de manifest la necessitat de que les organitzacions socials implementin un model de gestió de serveis socials eficaç (qualitat), orientat a objectius (planificació estratègica) i, sobretot, que desenvolupi una cartera de serveis orientat a satisfer les necessitats dels seus usuaris (màrqueting de serveis).

Una major esperança de vida, l’augment de la prevalença de malalties neurodegeneratives que impliquen dependència física i/o cognitiva i l’afebliment de la família com a grup curador són alguns dels factors que expliquen l’augment de recursos assistencials destinats a la gent gran.