COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’aparició en premsa aquests dies d’una atroç noticia com la reincidència d’un delinqüent sexual ens duu, un cop més, als anys 70 i a inspeccionar de nou les tesis de Robert Martinson i el seu What Works?

A l'actualitat és imprescindible que les polítiques educatives superin la divisió clàssica entre l'"educació formal" i la "no formal"o “la reglada” i “no reglada”.

Fer un bon acompanyament socioeducatiu pot semblar fàcil, però estar al costat de l'altre en la distància justa i quan l'altre ho necessita de veritat, no ho és tant.

Des de el Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besós dels Districte de Sant Andreu es desenvolupen serveis, projectes i activitats pels joves. La finalitat última és acompanyar als joves en la construcció dels seus projectes vitals des de la diversitat de models i la igualtat d’oportunitats. La formació, l’empoderament i la participació són tres estratègies fonamentals pel treball de les violències que afecten als nostres joves. Treballem impulsant projectes d’intervenció socioeducativa amb joves amb una perspectiva integral, per respondre a demandes i necessitats dels propis joves.

L’entrada a l’escola bressol suposa obrir-se a noves experiències i a nous horitzons, per l’infant és una ampliació del seu àmbit més familiar. És una entrada a un nou lloc “desconegut” fora de tot aquells espais més propers i l’infant el pot viure des del temor o des de la sorpresa més emocionant. Aquesta adaptació es pot considerar com un procés amb identitat pròpia i és per aquest motiu que les escoles bressol preveuen estratègies per tal d’aconseguir un clima acollidor que faciliti que l’infant i la família se sentin còmodes i confortables en aquest nou espai.

Fa quasi 35 anys que Ridley Scott ens va deixar clar a Blade Runner que la tecnologia no dona la felicitat i que allò esencial per l'ésser humà és alguna altra cosa de carácter inmaterial i intanglible 

Appreciative Inquiry. 4 D Cycle. Golden Circle. Design Thinking. Backcasting. Aquestes  són les metodologies i tècniques utilitzades en l'assignatura  International Perspectives on Social Innovation que afavoreixen el pensament creatiu i permeten dissenyar una visiño de futur des del Treball Social i l'Educació Social. 

Liderar les nostres vides, establir un rumb per a l'important i prioritzar els nostres objectius per al bé comú, comença per aprendre a gestionar les emocions, ja que tenen un impacte molt positiu, ja que ens protegeixen alhora que ens apoderen

M’agrada una professió que utilitza el tracte personal per lluitar contra les injustícies socials i que creu en les capacitats de les persones per superar elles mateixes, –empoderant-les–, situacions complicades fent-les sentir-se millor.

Què passa si de sobte tanquem carpetes, informes, les actes, sala del professorat, aules, ordinadors i calendaris? Per què no apaguem també els telèfons intel·ligents, que roben tant de temps en les nostres relacions i en la nostra professió, i ens parem a observar?

Avui en dia accedir al món laboral no és empresa fàcil per ningú, tot i així, hi ha col·lectius que en termes generals ho tenen encara més difícil que d’altres. Parlem avui dels joves que estan o han estat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers socials i Famílies.

L’INE, en la seva enquesta de 2014 ens deia que el 53% dels joves es consideren addictes al mòbil, i l’ús d’aquests aparells és prematur ja que el 30% de noies i noies de 10 anys tenen telèfon mòbil.

Diu que un proverbi xinès "l'única cosa constant en la vida és el canvi". La nostra capacitat de gestionar-la i adaptar-nos-hi és la clau per reforçar-nos des de les dificultats i millorar totes les nostres capacitats i habilitats.

Durant el 2015 l’atenció que du a terme el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) s’ha anat estenent progressivament als municipis de l’àrea metropolitana a través d’un conveni entre l’Ajuntament i el Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ara farà 6 mesos que es publicava una recerca en la que es mostrava que el 86% de comentaris que deixen a les xarxes socials els adolescents participants en la investigació, vincula el llenguatge del desig amb models d’atractiu violents. Per altre costat, la Microsoft Global Youth Online Behavior Survey, realitzada a 25 països, ens mostra com 4 de cada 10 dels nens i nenes enquestats havien patit ciber-assetjament.