EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

L’INE, en la seva enquesta de 2014 ens deia que el 53% dels joves es consideren addictes al mòbil, i l’ús d’aquests aparells és prematur ja que el 30% de noies i noies de 10 anys tenen telèfon mòbil. L’enquesta ESTUDES 2014 del Plan Nacional Sobre Drogas, refereix que la pràctica totalitat dels joves de menys de 16 anys han provat en alguna ocasió l’alcohol, i el 34’9% de joves de 14 anys fan “botellón” habitualment. Pel que fa als consums problemàtics i de risc, són presents en el 31’9% dels joves que consumeixen alcohol, i en el 8% dels que consumeixen derivats cannabinoides.

La vigilància per la salut del propi jove i la de la comunitat ha de ser una de les premisses importants en la intervenció educativa, amb l’objectiu de poder millorar la qualitat de vida de les persones. Una bona salut, des de una accepció àmplia, permetrà la creació d’identitats socials positives i vincles segurs amb l’entorn, que reforcin els seus factors protectors i evitin situacions d’exclusió social, situació que és encara més important quan parlem d’edats juvenils. La negació d’una realitat gens agradable  o la persecució d’aquestes conductes no duen a poder solucionar de forma eficaç aquesta problemàtica. Des del Màster Universitari en “Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència” que realitzem a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull entenem que cal oferir eines als i a les joves que els ajudin a incorporar actituds saludables que millorin la seva qualitat de vida.

Per això partim de la premissa que intervenir no és ni jutjar ni compadir, sinó que cal mirar d’entendre per intervenir de forma efectiva amb la realitat en la que ens trobem. I ho fem des de tres perspectives relacionades entre si:

-     La pròpia substància, relació o comportament, entenent què fa que la persona vulgui provar i continuar amb quelcom que posa en risc la seva salut. Fer conscients dels riscs de la substància, relació o comportament permetrà identificar-los i poder prevenir relacions de risc presents o futures.

-     Apoderar al propi subjecte en l’exercici de la llibertat de la seva acció, des del coneixement i la capacitació competencial vers valors prosocials.

-     La implicació de la pròpia comunitat, grups d’iguals, famílies i educadors, en el procés de prevenció, visibilització de la realitat i foment del diàleg des d’un prisma de participació activa en el canvi.

Entenem que les sòcio-addiccions són quelcom vers el que cal intervenir i prevenir, des de processos d’acompanyament al canvi i amb el suport de la comunitat, i no des de la imposició de comportaments i valors imposats. La prevenció en la conducta addictiva passa per la voluntat desistora de la persona i aquesta requereix l’establiment de vincles socials i l’exercici de la llibertat conscient de la mateixa.