COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El tercer dimarts del mes de març de cada any es celebra el Dia Internacional del Treball Social. S’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals. Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social.

Són moltes les entitats que ja han après que comunicar és existir. I s’han adonat que si no fan un esforç per explicar-se al món, no seran capaces d’assolir els seus objectius. Ara bé, encara hi ha moltes entitats que no han pensat en un fet cabdal per millorar la seva comunicació; explicar-se de portes endins. La comunicació interna és clau per al bon funcionament de tota organització. És molt difícil tenir a un equip compromès amb les causes que defensem si no estan al corrent de què s’està fent en els diferents departaments o quines iniciatives ha endegat l’equip directiu.

Les habilitats socials i comunicatives tot i ser una sèrie d'eines que ens faciliten i afavoreixen la comunicació i interacció amb els altres de forma positiva, no es tenen en compte majoritàriament a l'hora de treballar la prevenció de la violència masclista a les aules entre els adolescents.

Un dels reptes que hem tenim com a societat és l’envelliment de  la nostra població, especialment l’increment de població gran en termes relatius i absoluts, que s’està produint i es mantindrà en els propers anys. I en proporció l’increment superior de població afectada per les dues malalties que tenen cada cop més incidència: l’Alzheimer i el Parkinson. Sobre la població general, avui, ja podem parlar d’un 1,9% afectat per alguna malaltia neurodegenerativa: Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple, neuromuscular, esclerosi lateral amiotròfica...

L’adolescència és una etapa de transició de la infantesa a la vida adulta, fet que condueix a una dualitat que transcorre per l’interior dels adolescents: què és allò que m’agrada fer i què és el que he de fer; és a dir, què volen fer i què s’espera d’ells.

No volem donar-vos claus per millorar la vostra estratègia institucional, el que realment volem expressar amb aquest post és la importància dels processos de planificació estratègica, debat i reflexió crítica per a les entitats, com a document polític, dinàmic i viu, que formi part de totes les persones que la integren.

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tot un seguit d'esdeveniments que són determinants per a nosaltres.

Considerant que l'educació té lloc en tots aquells espais en què les persones interactuen es relacionen i creixen, el medi obert i els espais públics passen a ser un espai d'intervenció en el camp de l'educació social de primer ordre.

En la societat actual, algunes de les problemàtiques relacionades amb la infància no es visibilitzen prou a nivell polític o social. Una d'aquestes problemàtiques és la pobresa infantil, que té diferents conseqüències en el desenvolupament de la infància (Mari-Klose, 2015; Navarro, 2014; Save the Children, 2014; UNICEF, 2012; Uribe, 2014).

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb la ciutadania i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient.

Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta.

Quan, des del camp social, es contemplen les polítiques i programes de protecció dirigits a la infancia i l'adolescència, sovint es focalitzen en aquells/es que encara no han complert la majoria d'edat. 

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tota una sèrie d’aconteixements que són determinants per a nosaltres.

En els diferents fòrums de l'Educació Social és força habitual sentir que els educadors i educadores socials hauríem d'escriure més sobre la nostra professió.