COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

T'has imaginat amb el pèl blanc? Amb moltes arrugues que solquessin el teu rostre? O tal vegada que les teves cames no siguin tan lleugeres com ho són fins ara? T'has imaginat quan siguis una persona major? Com va a serà teva vellesa?

Si no t'ho has imaginat jo puc ajudar-te ensenyant-te com és la vellesa d'algunes de les persones majors que tenim avui dia.

En les professions socials i educatives cal parlar de transformació i compromís per generar canvi i millora en el nostre entorn. Per fer-ho, es necessita una actitud de responsabilitat i treball de creixement personal i obertura a nous horitzons, abraçant la incertesa que podria conduir a la incògnita un cop es decideixi creuar el llindar de la nostra zona de confort.

Com diuen els experts tenim 60.000 pensaments al dia. La majoria d’ells són repetitius, negatius i estan acorats al passat o a coses que no passaran. La majoria de nosaltres busquem a l'exterior quan les eines i la clau de la nostra felicitat la tenim a dins nostre. Es de vital importància incorporar les següents set perspectives.

Perquè és tan difícil dir el que sentim sense ferir a l’altre? I perquè ens sentim malament si no ho fem? Ser capaç d’expressar el que sents, necessites o penses tenint en compte el que l’altre persona sent, pensa o necessita és l’habilitat que s’anomena assertivitat. És una eina que ens és molt útil en el nostre dia a dia perquè tenim molts petits conflictes quotidians que aplicant-la ens facilitaria el dia a dia.

A la vida hi ha situacions que ens poden fer sentir malament: deixar que algú se’ns coli a la cua del concert, o a la cua del súper, que el nostre cap ens parli malament i no saber respondre o fins hi tot que el meu germà em parli malament i no saber aturar-lo. Per tal de convertir aquesta situació en situacions exitoses i ser assertiu, què haig de fer?

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés duu a terme periòdicament diagnosis sobre la població amb discapacitat i diversitat funcional que permeten reflexionar sobre les línies de millora d’aquesta eina clau per a planificació pública i del Tercer Sector.

El meu primer dia de feina i jo ja en tenia prou amb les mil indicacions que tenia per aconseguir arribar el més dignament possible al final de la meva jornada laboral. El primer dia és d’un nivell d’estrès bastant important. L’educador anterior em va deixar tots els ingredients per fer una crema de xampinyons que jo no havia fet en la meva vida. Per descomptat, el primer dia dona la sensació que és impossible poder recordar-se de totes les consignes a tenir en compte a qualsevol recurs. És una idea bastant generalitzada, però poc a poc vas veien com no només ets capaç de sobreviure si no que, a més, pots gaudir de la teva feina. La por inicial és absolutament raonable perquè t’enfrontes a la complexitat d’una feina en que cada dia passen coses absolutament diferents.

Amb el tema “La gestió dels serveis a les persones” es va posar el focus, amb molt encert, en el paper que les administracions tenen a l’hora de la contractació dels serveis, a qui es contracten i quines repercussions poden tenir en les persones, les suposadament beneficiàries. Tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  models de col·laboració publico-social. I tenim en les actituds entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho, amb control però amb confiança, accions exigents però col·laboratives.

Si partim del principi que la persona és autònoma per a definir les seves preferències i valors, i que en base a aquests es construeix la seva atenció, cal preveure que les persones desitjaran ser ateses des de la comunitat (des de les seves pròpies famílies). Des d’aquesta perspectiva, cal optar per la integració entre el sistema social i sanitari, alhora cal aprofundir en la millora de la qualitat de vida dels familiars que tenen cura de persones amb dependència.

Si parlem de quina és la finalitat dels Centres Penitenciaris, gairebé de forma coral serem capaços de repetir com un mantra la paraula “Reinserció”. Aquest manament constitucional, aplaudit per la comunitat des de l’aprovació de la Llei Orgànica General Penitenciària, ha estat l’horitzó cap on s’han de guiar els vaixells del sistema penitenciari.

La mobilitat entre el Personal d’Administració i Serveis de les universitats (PAS) ens permet fer transferència de coneixements i aprendre de les competències d’altres companys per tal d’incorporar-ho posteriorment a les nostres institucions. En aquest sentit, el programa europeu Erasmus + està destinat a desenvolupar diverses activitats i iniciatives, emmarcades en les denominades Accions Clau (Key Actions en anglès) en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport per al període 2014-2020. L'experiència de compartir amb companys d'altres països, de veure com treballen i de compartir entre tots el que cadascú pot aportar, ens obre un món de possibilitats que després podem traslladar a les nostres universitats.

El Tercer Sector Social és un sector encara en construcció pel que fa a ocupació i relacions laborals. Partint en força àmbits d’una tasca bàsicament voluntària, s’ha pogut anar estructurant, creixent en persones i serveis, consolidant posicions que s’han pogut anar remunerant, etc. S’ha avançat molt, s’ha construït molt... però, també, tenim molts reptes i dificultats que hem d’anar treballant. El Sector dels serveis socials i d’atenció a les persones està força centrat, pel que fa a sistema de finançament, en les subvencions i en la contractació pública i això condiciona la tipologia de contractació del sector.

La inclusió es pot definir com la flexibilització dels diferents paràmetres educatius que permet comprendre la diversitat existent a l’aula, alhora, s'ha de plantejar com una oportunitat per a enriquir-nos, créixer i aprendre mútuament. La pràctica i aprenentatge de l’esport esdevé una eina educativa realment inclusiva ja que els infants capten la informació enviada pel docent mitjançant tres tipologies de canals diferents: el visual, l’auditiu i el cinestèsic. També fomenta la inclusió de persones amb diversitat funcional i col·lectius en risc d’exclusió social en un entorn determinat. Mitjançant l’esport es pot oferir un important intercanvi cultural, la millora de la dimensió social-comunitària i l’afectiva-emocional, així com l’adquisició de rutines i d’hàbits higiènics, entre d’altres.

- Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n.
- Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena.
- Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret.

Totes aquestes qüestions, entre moltes d'altres són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat tenin en compte l’educació com un procés de construir-se com a persona.

Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat. Veurem que aquestes noves metodologies, tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Per donar resposta a les noves necessitats socials i als reptes d’un entorn cada vegada més complex, les Organitzacions No Lucratives han aplicat de forma progressiva eines de gestió de caire empresarial que han servit per satisfer les necessitats dels seus usuaris i millorar el seu impacte social.