COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Es conegut que en les darrers dècades existeixen canvis demogràfics que generen la necessitat de canvis de les polítiques d’atenció. L’envelliment de la població comporta, en el cas de la gent gran en situació de fragilitat, discapacitat o dependència la necessitat d’atencions de llarga durada. A l’entorn domiciliari, Pilar Rodríguez i altres (2017), analitzant el disseny de les polítiques, la intervenció professional i la seva relació amb el Model d’Atenció Integral i Centrada en la Persona destaca “la necessitat que des de el disseny dels programes es permeti que la intervenció professional sigui holística i integral, adreçant-se tanta a la persona en situació de discapacitat, fragilitat o dependència,  com a la seva família cuidadora i també a la comunitat en la que aquestes habiten.”

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l'accés a aquestes marca molt d'a prop la nostra manera d'aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l'aula sense aquest suport que, lluny d'afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a a baix. El posicionament cap a la vida que els nens i joves tenen avui dia canvia qualsevol forma d'aprenentatge ja que la curiositat no només es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l'acostament a la cultura, el coneixement i la ciència. El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren les seves idees del context actual i pretén fer un gir en la manera que té l'educació per formar.

No va ser fins a finals del segle XX que les relacions afectivo-sexuals començaren a veure’s com un camp d’estudi més, seriós, en l’àmbit de les Ciències Socials. Una de les grans motivacions -entre d’altres- ha estat la preocupació per la prevalença de la violència de gènere en totes les edats i situacions sòcio-econòmiques.

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany? Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent. Ens tenim que preguntar, què és el que necessita aquesta societat? 

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany?

Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent.

En els seus inicis els infants amb necessitats educatives especials s’introduïren en el sistema educatiu a través de les escoles d’educació especial que eren centres educatius especialitzats on els alumnes seguien un itinerari curricular alternatiu en funció del dèficit o trastorn que presentessin. 
Des d’aquest model es fomentava la segregació i l’exclusió social d’aquests infants i partien d’una visió d’aquests infants centrada en el seu dèficit o trastorn i un plantejament educatiu que donava rellevància als aprenentatges de tipus conceptual.

Deia Oscar Wilde que les pitjors obres se solen fer amb les millors intencions.

Ens sembla evident que una part del malestar i el patiment dels éssers humans neix d'accions reprovables, egoistes o que busquen el benefici propi. No obstant això, encara que no resulti tan evident, hi ha una altra part d'aquest malestar que és fruit d'accions fetes amb la millor de les intencions. Vull posar el focus en aquestes.

De vegades, utilitzar una paraula en anglès no és per fer-se l'interessant, sinó per retre homenatge al seu creador, per tot el que implica i el que significa, i el benefici que pot aportar per a la transformació social.
El Moviment Maker empodera a la ciutadania gràcies a la innovació i el coneixement obert. Neix para desaprendre els patrons d'ensenyament-aprenentatge clàssics i tornar a aprendre, aquesta vegada a través de la combinació d'experiències viscudes a partir de l'acció i la creació d'alguna cosa dissenyada per un mateix i compartit amb la comunitat. 

És important tenir cura del nostre interior, és aquí on es forja, d’alguna manera, el sentit de la vida, les il·lusions, els valors. Els professionals que acompanyen persones han de tenir present la seva dimensió interior.

Avui celebrem el Dia de l'Educació Social, #DiaES, participant en la 5a edició del "Carnaval de blogs" que organitza el Col·legi d'Educadors i Educadors Socials de Catalunya. El tema d'aquest any és "Els Reptes de l'educació social en temps de la globalització" i en aquesta ocasió el CEESC ens ha proposat fer un intercanvi de blocs: que els blocaires escriguin l'entrada en un bloc d'un altre blocaire. Per això avui el bloc.peretarres.org acull l'article de l'animador sociocultural Pablo García.

Jo vaig créixer a Londres i quan estudiava a la meva classe hi havia gent de cultures diferents. El meu millor amic era un jueu, l’estudiant més bo era un sikh, que portava tot el dia un turbant al cap, i la meva primera xicota va ser una noia hindú. Normalment pensem que la diversitat cultural és un problema, però en realitat és un avantatge. Cal tenir en compte el perquè ens costa afrontar les diferències culturals i alhora, que les cultures són complexes però això no les fa incomprensibles. En realitat hi ha tres maneres de reconèixer-les que van lligades amb el dia a dia.

En el sector social estem constantment cridats a respondre a demandes sociales fruit de noves realitats socials. Els models d'intervenció social i les respostes de l'administració pública semblen insuficients o inadequades davant dels reptes socials contemporanis. 

T'has imaginat amb el pèl blanc? Amb moltes arrugues que solquessin el teu rostre? O tal vegada que les teves cames no siguin tan lleugeres com ho són fins ara? T'has imaginat quan siguis una persona major? Com va a serà teva vellesa?

Si no t'ho has imaginat jo puc ajudar-te ensenyant-te com és la vellesa d'algunes de les persones majors que tenim avui dia.

En les professions socials i educatives cal parlar de transformació i compromís per generar canvi i millora en el nostre entorn. Per fer-ho, es necessita una actitud de responsabilitat i treball de creixement personal i obertura a nous horitzons, abraçant la incertesa que podria conduir a la incògnita un cop es decideixi creuar el llindar de la nostra zona de confort.

Com diuen els experts tenim 60.000 pensaments al dia. La majoria d’ells són repetitius, negatius i estan acorats al passat o a coses que no passaran. La majoria de nosaltres busquem a l'exterior quan les eines i la clau de la nostra felicitat la tenim a dins nostre. Es de vital importància incorporar les següents set perspectives.