COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Mort i vida estan indissociablement unides, com si fossin les dues cares d’una mateixa moneda: “Mort certa, hora incerta” que deia Sant Agustí. I què succeeix quan arriba aquest moment i la persona és conscient que el moment ha arribat? Comencen a sorgir les preguntes transcendentals sobre el sentit de la vida viscuda, que no és més que l’expressió de la dimensió espiritual de la persona i la seva necessitat de transcendència. 

Hi ha diferents formes d'entendre el concepte de gratitud. Els experts encara no es posen d'acord sobre si es tracta d'una emoció, un estat d'ànim, un tret afectiu o un tret de la personalitat; possiblement, sigui tot això alhora. En qualsevol cas, es tracta d'una experiència plaent que desperta en la persona una sensació d'apreciació de la vida i satisfacció amb el passat.

El passat 28 de setembre va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona una jornada sobre lideratge al tercer sector. L’acte es va emmarcar en la trobada europea del projecte EU3Leaders sobre formació de líders del tercer sector europeu.

La jornada va comptar amb diverses ponències i treball en grup on les persones assistents van poder reflexionar sobre estils de lideratge i competències formatives que necessiten els directius i directives del tercer sector.

Es conegut que en les darrers dècades existeixen canvis demogràfics que generen la necessitat de canvis de les polítiques d’atenció. L’envelliment de la població comporta, en el cas de la gent gran en situació de fragilitat, discapacitat o dependència la necessitat d’atencions de llarga durada. A l’entorn domiciliari, Pilar Rodríguez i altres (2017), analitzant el disseny de les polítiques, la intervenció professional i la seva relació amb el Model d’Atenció Integral i Centrada en la Persona destaca “la necessitat que des de el disseny dels programes es permeti que la intervenció professional sigui holística i integral, adreçant-se tanta a la persona en situació de discapacitat, fragilitat o dependència,  com a la seva família cuidadora i també a la comunitat en la que aquestes habiten.”

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l'accés a aquestes marca molt d'a prop la nostra manera d'aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l'aula sense aquest suport que, lluny d'afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a a baix. El posicionament cap a la vida que els nens i joves tenen avui dia canvia qualsevol forma d'aprenentatge ja que la curiositat no només es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l'acostament a la cultura, el coneixement i la ciència. El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren les seves idees del context actual i pretén fer un gir en la manera que té l'educació per formar.

No va ser fins a finals del segle XX que les relacions afectivo-sexuals començaren a veure’s com un camp d’estudi més, seriós, en l’àmbit de les Ciències Socials. Una de les grans motivacions -entre d’altres- ha estat la preocupació per la prevalença de la violència de gènere en totes les edats i situacions sòcio-econòmiques.

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany? Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent. Ens tenim que preguntar, què és el que necessita aquesta societat? 

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany?

Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent.

En els seus inicis els infants amb necessitats educatives especials s’introduïren en el sistema educatiu a través de les escoles d’educació especial que eren centres educatius especialitzats on els alumnes seguien un itinerari curricular alternatiu en funció del dèficit o trastorn que presentessin. 
Des d’aquest model es fomentava la segregació i l’exclusió social d’aquests infants i partien d’una visió d’aquests infants centrada en el seu dèficit o trastorn i un plantejament educatiu que donava rellevància als aprenentatges de tipus conceptual.

Deia Oscar Wilde que les pitjors obres se solen fer amb les millors intencions.

Ens sembla evident que una part del malestar i el patiment dels éssers humans neix d'accions reprovables, egoistes o que busquen el benefici propi. No obstant això, encara que no resulti tan evident, hi ha una altra part d'aquest malestar que és fruit d'accions fetes amb la millor de les intencions. Vull posar el focus en aquestes.

De vegades, utilitzar una paraula en anglès no és per fer-se l'interessant, sinó per retre homenatge al seu creador, per tot el que implica i el que significa, i el benefici que pot aportar per a la transformació social.
El Moviment Maker empodera a la ciutadania gràcies a la innovació i el coneixement obert. Neix para desaprendre els patrons d'ensenyament-aprenentatge clàssics i tornar a aprendre, aquesta vegada a través de la combinació d'experiències viscudes a partir de l'acció i la creació d'alguna cosa dissenyada per un mateix i compartit amb la comunitat. 

És important tenir cura del nostre interior, és aquí on es forja, d’alguna manera, el sentit de la vida, les il·lusions, els valors. Els professionals que acompanyen persones han de tenir present la seva dimensió interior.

Avui celebrem el Dia de l'Educació Social, #DiaES, participant en la 5a edició del "Carnaval de blogs" que organitza el Col·legi d'Educadors i Educadors Socials de Catalunya. El tema d'aquest any és "Els Reptes de l'educació social en temps de la globalització" i en aquesta ocasió el CEESC ens ha proposat fer un intercanvi de blocs: que els blocaires escriguin l'entrada en un bloc d'un altre blocaire. Per això avui el bloc.peretarres.org acull l'article de l'animador sociocultural Pablo García.

Jo vaig créixer a Londres i quan estudiava a la meva classe hi havia gent de cultures diferents. El meu millor amic era un jueu, l’estudiant més bo era un sikh, que portava tot el dia un turbant al cap, i la meva primera xicota va ser una noia hindú. Normalment pensem que la diversitat cultural és un problema, però en realitat és un avantatge. Cal tenir en compte el perquè ens costa afrontar les diferències culturals i alhora, que les cultures són complexes però això no les fa incomprensibles. En realitat hi ha tres maneres de reconèixer-les que van lligades amb el dia a dia.

En el sector social estem constantment cridats a respondre a demandes sociales fruit de noves realitats socials. Els models d'intervenció social i les respostes de l'administració pública semblen insuficients o inadequades davant dels reptes socials contemporanis.