COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb la ciutadania i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient.

Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta.

Quan, des del camp social, es contemplen les polítiques i programes de protecció dirigits a la infancia i l'adolescència, sovint es focalitzen en aquells/es que encara no han complert la majoria d'edat. 

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tota una sèrie d’aconteixements que són determinants per a nosaltres.

En els diferents fòrums de l'Educació Social és força habitual sentir que els educadors i educadores socials hauríem d'escriure més sobre la nostra professió.

L’objectiu de l’assignatura Arts Plàstiques i acció socioeducativa és l’aproximació, l’experimentació i la reflexió sobre les capacitats facilitadores de les Arts Plàstiques i les Arts Visuals envers l’acció socioeducativa.

L’experiència recent viscuda per un familiar proper m’ha portat a reflexionar novament al voltant de l’establiment del vincle entre els professionals i les persones ateses. Els meus alumnes dels graus d’educació social i de treball social m’han sentit parlar moltes vegades de la importància d’establir un vincle estret i de qualitat amb les persones que atenem, perquè la vinculació amb l’altre és fonamental per produir canvis significatius. Ara bé, és impossible aconseguir un bon vincle si prèviament no hi ha respecte. El respecte a l’altre és el primer.

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola” és contradictori perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius.

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. 

Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus.

És evident que les característiques del món actual i les interaccions que es produeixen en ell requereixen que els professionals de l'educació social estiguin rigorosament capacitats si volen anar més enllà de l'atenció i el control a l'hora de treballar amb les persones per tenir una vida autònoma i digna.

Darrera cada home s’amaga una història. També s’hi amaga darrera de cada dona. Totes les històries de les persones són fruït de les decisions preses sumades a les circumstàncies que les permeten realitzar.

La setmana passada vam poder llegir a la premsa que la Fiscalia ha demanat la protecció de dotze menors a Catalunya, tres d’ells encara alumnes de primària, per mirar d’aturar l’assetjament escolar que reben per part dels seus companys. Aquesta, per desgràcia, no va ser l’única notícia que ens alertava de la violència a l’escola i de les conseqüències en els infants que pateixen el bullying i/o el ciberbullying. 

Treballar el vincle afectiu de les persones i les seves relacions amb els altres és essencial en el Treball social. Aquesta professió tracta amb persones que necessiten algú que entengui la situació que estan vivint, que comprengui com se senten, confrontar-les amb la seva pròpia realitat, i si cal ajudi a reconduir-la.