COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Sovint parlem d’empatia com un concepte senzill i que tots dominem en menor o major mesura, però la veritat és que quan t’atures a analitzar què vol dir exactament, la realitat desvetlla que no és gens senzill i que molts no ho som tant com ens pensem.

El tercer dimarts del mes de març de cada any es celebra el Dia Internacional del Treball Social. S’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals. Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social.

Són moltes les entitats que ja han après que comunicar és existir. I s’han adonat que si no fan un esforç per explicar-se al món, no seran capaces d’assolir els seus objectius. Ara bé, encara hi ha moltes entitats que no han pensat en un fet cabdal per millorar la seva comunicació; explicar-se de portes endins. La comunicació interna és clau per al bon funcionament de tota organització. És molt difícil tenir a un equip compromès amb les causes que defensem si no estan al corrent de què s’està fent en els diferents departaments o quines iniciatives ha endegat l’equip directiu.

Les habilitats socials i comunicatives tot i ser una sèrie d'eines que ens faciliten i afavoreixen la comunicació i interacció amb els altres de forma positiva, no es tenen en compte majoritàriament a l'hora de treballar la prevenció de la violència masclista a les aules entre els adolescents.

Un dels reptes que hem tenim com a societat és l’envelliment de  la nostra població, especialment l’increment de població gran en termes relatius i absoluts, que s’està produint i es mantindrà en els propers anys. I en proporció l’increment superior de població afectada per les dues malalties que tenen cada cop més incidència: l’Alzheimer i el Parkinson. Sobre la població general, avui, ja podem parlar d’un 1,9% afectat per alguna malaltia neurodegenerativa: Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple, neuromuscular, esclerosi lateral amiotròfica...

L’adolescència és una etapa de transició de la infantesa a la vida adulta, fet que condueix a una dualitat que transcorre per l’interior dels adolescents: què és allò que m’agrada fer i què és el que he de fer; és a dir, què volen fer i què s’espera d’ells.

No volem donar-vos claus per millorar la vostra estratègia institucional, el que realment volem expressar amb aquest post és la importància dels processos de planificació estratègica, debat i reflexió crítica per a les entitats, com a document polític, dinàmic i viu, que formi part de totes les persones que la integren.

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tot un seguit d'esdeveniments que són determinants per a nosaltres.

Considerant que l'educació té lloc en tots aquells espais en què les persones interactuen es relacionen i creixen, el medi obert i els espais públics passen a ser un espai d'intervenció en el camp de l'educació social de primer ordre.

En la societat actual, algunes de les problemàtiques relacionades amb la infància no es visibilitzen prou a nivell polític o social. Una d'aquestes problemàtiques és la pobresa infantil, que té diferents conseqüències en el desenvolupament de la infància (Mari-Klose, 2015; Navarro, 2014; Save the Children, 2014; UNICEF, 2012; Uribe, 2014).

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb la ciutadania i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient.

Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta.

Quan, des del camp social, es contemplen les polítiques i programes de protecció dirigits a la infancia i l'adolescència, sovint es focalitzen en aquells/es que encara no han complert la majoria d'edat. 

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tota una sèrie d’aconteixements que són determinants per a nosaltres.