EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

BLOG DE LA FACULTAT PERE TARRÉS

La prevenció de la violència masclista des de les habilitats socials i comunicatives

La prevenció de la violència masclista des de les habilitats socials i comunicatives

Josep Arrandis
Professor fins el 2017 a la Facultat Pere Tarrés - URL
Veure tots els articles

19.04.17

Les habilitats socials i comunicatives tot i ser una sèrie d'eines que ens faciliten i afavoreixen la comunicació i interacció amb els altres de forma positiva, no es tenen en compte majoritàriament a l'hora de treballar la prevenció de la violència masclista a les aules entre els adolescents.

La intervenció amb l'alumnat se centra generalment a aprofundir al voltant de la construcció dels rols i estereotips de gènere en la construcció i representacions de les masculinitats i feminitats, és a dir, se centren en les concepcions i el que entenem per ser home i dona i de quina manera ho representem socialment i culturalment. Amb això es treballa i reflexiona per exemple sobre la publicitat i el tractament que fa de la imatge de les dones, o la configuració de les relacions de parella, els mites associats a l'amor en les relacions de parella, o temes com la gelosia. Però en poques ocasions les habilitats socials i comunicatives tenen un pes específic, concret i autònom en la prevenció de la violència.

És clar el caràcter cultural de la violència masclista i que les seves arrels es construeixen en unes relacions asimètriques de poder entre homes i dones, i que per tant la seva erradicació necessita un canvi cultural en la concepció de les relacions que ens porti cap a relacions igualitàries. Però també és cert que les habilitats socials i comunicatives són eines facilitadores de la igualtat en tant que busquen el benestar en les relacions personals en oposició a les relacions en què el malestar hi és present, sent per això una eina bàsica en la prevenció de la violència en tant que el seu entrenament i coneixement encamina també a allunyar-se d'aquelles relacions que poden resultar nocives, destructives o conflictives.

L'adolescència com a etapa que porta associada una cerca identitària en la qual es busca el reconeixement d'un lloc i espai a la societat, és un moment en què l'adquisició i entrenament en determinades habilitats pot resultar fonamental si s'aconsegueix que formin part de l'empremta identitària en què es construeix la personalitat. S'ha de tenir en compte també que és el moment en que alguns nois i noies comencen amb les seves primeres relacions sexo afectives sense encara haver reflexionat sobre els elements, comportament i actituds que constitueixen i afavoreixen una relació sana i encaminen cap a determinades dimensions de la felicitat, així com tampoc han reflexionat en  aquells elements, actituds i comportaments que porten cap a relacions conflictives, nocives, destructives i insanes, fins i tot banalitzant determinades actituds i comportaments que els i les encaminen cap aquest tipus de relacions.

¿Què poden aportar aleshores les habilitats socials i comunicatives per prevenir la violència maclista?

Les habilitats socials treballen tota una sèrie d'elements per millorar les relacions interpersonals, en aquest sentit el seu coneixement implica entrenar-se i reflexionar sobre diferents aspectes i coneixements com els següents:

  • Saber qui som a partir de diferents exercicis d'introspecció que ens porten a millorar la nostra autoestima tot tenint en compte els elements que la componen com l'autoimatge, l'autovaloració, l'autoacceptació, autoconcepte i autoconeixement. Saber com som, com ens valorem, acceptem, etc. és imprescindible per saber no tan sols perquè fem les coses i com les fem, també per a què les fem, és a dir, que volem aconseguir amb determinades actituds i comportaments o què ens agradaria aconseguir i que per les nostres actituds i comportaments no obtenim.
  • Saber escoltar als altres a través del que es denomina escolta activa, que consisteix a posar tots els sentits en relació a l'altre, parant l'atenció amb l'oïda, però també amb la vista, els gestos, les paraules, el to i volum de veu, els comportaments, el moment en què diem o no una determinada cosa, etc. de manera que l'altre se sentís acompanyat amb la nostra presència.
  • Ser empàtics amb els altres, sabent interpretar i traduir el significat d'allò que se'ns comunica adequadament, llegint les formes simbòliques dels comportaments i paraules per poder comprendre a l'altre, en definitiva per poder dir que l'altre també sóc o podria ser jo.
  • Ser assertius per saber com dir les coses, en quin moment adient, per saber dir i comunicar allò que desitgem i volem, i allò que no, explicant-lo argumentativament i emocionalment, i tenint en compte també a l'altre i la comunicació desitjable que mantenim o ens agradaria mantenir.
  • Saber gestionar les pròpies emocions, sobretot aquelles que en la relació amb els altres podrien portar associats comportaments i actituds que creessin conflictes, malestars i tensions. Emocions com l'enuig, empipament, ira, frustració, inseguretat, por, temor o tristesa entre altres, ens porten a vegades a atacar a terceres persones. Les nostres actituds i comportaments quan hi són presents aquestes emocions venen a voltes mitjançades per elles, materialitzant-se en atacs i agressions de diversa índole. Les habilitats socials i comunicatives ens ensenyen a saber canalitzar aquestes emocions de forma sana i positiva sense negar-les i afrontant el que ens estan diguent i volen comunicar.

La prevenció de la violència maclista necessita treure d'arrel tota una sèrie d'actituds i comportaments ancorats en unes bases culturals, però també necessita aprendre tota una sèrie d'habilitats com les anteriorment comentades que ajudarien a millorar les relacions i que des d'una perspectiva cultural tampoc han format part dels nostres processos d'aprenentatge i socialització, creant per la seva manca una cultura de la violència en oposició al que seria una cultura de la comunicació on els altres fossin tan importants com nosaltres i part de la nostra felicitat i desenvolupament personal.

Des de la professió del Treball Social al tenir en compte als subjectes en interacció amb el seu medi social i humà, aprofundir en les habilitats socials i comunicatives significa diagnosticar el seu ús per saber com influeixen en les relacions interpersonals, reflexionar sobre les carències en les mateixes que s'observen i entrenar per millorar-les, tot buscant el desenvolupament de les persones en la millora de la seva vida i en la relació amb els altres i el seu medi. És per això que la prevenció de la violència des de l'entrenament en habilitats socials, i amb els coneixements de les seves arrels culturals, és un camí i una eina adequada en la nostra professió per l'erradicació de la violència en general i masclista en particular.

Comparteix l’article

Etiquetes