COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tota una sèrie d’aconteixements que són determinants per a nosaltres.

La comunitat és aquell espai on les persones estableixen els pilars més estables del seu recorregut vital. Però també, és l’espai on amb ajuda de la comunitat  s’atén les necessitats més bàsiques i fonamentals per a l’individu.

La comunitat és un grup de persones que estan unides entre si per una xarxa social, teixida per multituds d’elements, vincles, objectius comuns, accions de cooperació, etc. Per tant, la comunitat és una trama de relacions socials que configura pertinença i identitat social. 

D’altra banda, podem dir que és aquell espai on a les persones se’ls reconeix la capacitat d’ésser subjecte i protagonista de les seves accions i decisions. I per això, és l’espai més proper a la persona per incidir en el canvi i en la millora de les seves condicions de vida.

No sempre les comunitats són solidaries i planifiquen objectius comuns per atendre els seus problemes, però tot i això la comunitat és un espai privilegiat per l’acció social i per a la transformació, ja que dilueix les problemàtiques individuals en un marc col·lectiu. Jugant un paper fonamental en la producció i distribució de bens i recursos, com també en una funció  de sociabilitat,  recolzament, ajuda mútua i intercanvi. 

El paper de la comunitat en la dinamització de les ciutats

Les transformacions socials en els barris en els darrers decennis i la crisis de l’Estat de Benestar, obliga a pensar en la necessitat de revifar les comunitats i el seu paper en els territoris i per tant en les dinàmiques  de les ciutats.

El qüestionament dels models d’intervenció assistencialistes, del treball d’acompanyament individual, dels mecanismes de contenció i control, així com les fractures socials i els conflictes en els barris, la manca de recursos, la gestió de la diversitat i l’aïllament  de les persones davant de les noves problemàtiques socials, ens situa a replantejar les intervencions i a dissenyar i proposar nous models propers a la comunitats, a les seves voluntats i capacitats.

Des de fa temps, al voltant d’aquesta necessitat, s’està desenvolupant una metodologia d’intervenció que va prenent cos, la qual s’està aplicant al nostre territori des de fa uns 20 anys. Es crea en el seu moment la figura d’aquell professional que promou i dóna suport a aquests processos comunitaris, passant de l’animació sociocultural al dinamitzador/a o tècnic/a comunitari/a, el qual té com a papers principals l’enfortiment i l’empoderament dels actors socials en el territori i la promoció de les xarxes i les aliances.

El/la tècnic/a es convertirà en el promotor/a de l’acció comunitària, situant-se en un terreny educatiu i de valors, però a la vegada estratègic on la metodologia és la eina per aconseguir els objectius.

Durant els primers anys d’implementació dels projectes comunitaris i participatius, els tècnics/es intentaven diagnosticar, definir i planificar amb la comunitat els mecanismes de resolució de les seves necessitats. 

L’objectiu principal del dinamitzador/a era consolidar xarxes diverses i heterogènies que atenguessin les necessitats de la comunitat, però a vegades no era suficient,  ja que el fet de tenir un únic dinamitzador/a o agent, limitava la implicació de certs actors, la consolidació de les xarxes heterogènies o simplement la resolució de conflictes que existien a la comunitat, és a dir, no era suficient per poder promoure la transformació dels territoris. 

Van sorgir moltes experiències i pràctiques comunitàries, que poc a poc es van anar desenvolupant en els diversos territoris. Era una metodologia que tenia gran impacte i es començava a experimentar en diferents àmbits i no únicament des de la vessant territorial. Sorgien experiències en el comerç, en plans integrals, en processos participatius i consultius, en mediació, en el món de l’art i la cultura, en l’urbanisme i l’arquitectura, dins del món de la salut comunitària, en l’educació, etc. També apareixien noves propostes com l’economia social i solidària o projectes per franja d’edat, per gènere, etc. Cada cop més els diferents agents feien seva la metodologia i intentaven implementar-la en el marc del treball comunitari.

Poc a poc es va anar prenent consciència sobre que el treball comunitari tenia una força importantíssima en la transformació del territoris i en l’atenció de les necessitats de les persones. Per això, els Plans de Desenvolupament Comunitari, van  posicionar-se com una experiència més, i a l’actualitat molts dels agents del territori comencen ells mateixos a liderar processos comunitaris amb la finalitat de mobilitzar els recursos propis i generar aliances amb altres agents.

Energies Comunitàries

L’Ajuntament de Barcelona, és un bon exemple d’aquesta pràctica i mètode de treball. S’ha creat un espai de treball anomenat “Energies Comunitàries”, on la presència d’entitats, professionals i serveis intenta revifar i implementar el treball comunitari, reflexionant sobre mètodes i tècniques de treball i intentant incorporar el treball comunitari d’una forma integral i a la vegada transversal en tots el serveis i  equipaments dirigits a l’atenció a les persones, fent del treball comunitari una responsabilitat i una coresponsabilitat de tots.

Existeixen resistències, pors i desconfiances, moltes pors al canvi, però ja és una realitat en el debat entre els diferents agents, veïns i professionals. I per tant, és imprescindible la formació, la sensibilització, el suport i l’assessorament per a que aquest procés es pugui consolidar.  

La incorporació d’aquesta metodologia en diversos serveis i entitats, enfortirà el teixit social i els processos de participació dels veïns i veïnes, i per tant la qualitat de vida de les persones. Us convidem a experimentar i a participar d’aquest procés estratègic i metodològic que és la dinamització comunitària.