COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

S'acosta el Nadal, i la gestió emocional serà clau per poder gaudir d’aquestes festes al màxim sense angoixar-nos més del compte. Apuntem diverses estratègies i pautes que ens poden ajudar a gestionar emocionalment aquest període.

No descobriré la sopa d’all si dic que la societat en la qual vivim s’ha transformat d’una forma vertiginosa cap a una societat digitalitzada i interconnectada, la qual ha permès l’aparició d’un ampli ventall d’oportunitats gràcies a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Tampoc si dic que aquesta disrupció i ritme frenètic d’evolució, posa en evidència l’augment de la ja enorme bretxa existent en relació a l’ús, domini i accés a les TIC d’alguns col·lectius més desfavorits.

Les activitats de lleure educatiu ajuden els infants i adolescents a créixer com a persones i en el seu desenvolupament escolar. Això ho aconsegueix amb set competències acadèmiques que adquireixen amb aquestes activitats:  matemàtica, lingüística, digital, aprenentatge, social i cívica, consciència i expressió cultural, així com el sentit de la iniciativa. 

La definició de salut ha anat evolucionant al llarg temps passant de ser un concepte pensat en contraposició al de malaltia (Salut = No malaltia) a quelcom més vinculat al benestar, en sentit ampli (mental, social i corporal), i no només d’absència de malaltia.

Quan estem atenent una persona gran, amb algun tipus de dependència o malaltia, estem segurs que estem posant la seva dignitat en el centre de la nostra actuació, sigui com a professionals o com a cuidadors no professionals? Segurament podríem assegurar que estem pendents de cobrir les seves necessitats, però ... I si això no fos suficient? Ens hem preguntat alguna vegada si l’atenció a una persona amb situació de dependència hauria d’anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques?  Això és possible? La resposta és que no es tracta tant de si cobrim o no les seves necessitats, sinó de com les cobrim.

Avui dia, ningú no discuteix que l'ètica és un element central de la pràctica de qualsevol professió, especialment, en aquelles que tenen a veure amb acompanyar les persones. Aquestes són professions on no es pot ser neutral i mantenir-se al marge, sinó que cal influir en la realitat, però treballant des de la imparcialitat.

El món en què vivim es troba en una situació de canvi constant provocada, sobretot, per l’acció de l’espècie humana. Segons els experts, estem davant d’un període d’emergència climàtica caracteritzada per temperatures extremes, inundacions i huracans, grans sequeres, malalties i plagues generalitzades, incendis incontrolats, el desgel dels pols que provoca l’augment del nivell del mar, illes i glacials que desapareixen i l’augment de les desigualtats socials.

El Lleure Educatiu és clau en el nostre model educatiu i el nostre objectiu fonamental és que cap persona quedi al marge de l'espai migdia. És per això que treballem d'acord amb la igualtat d'oportunitats per a tothom fent que cada dia milers d'infants d'arreu de Catalunya tinguin un plat a taula i un acompanyament d'un monitoratge actiu i dinàmic durant l'espai migdia.

Cada vegada hi ha més gent gran que requereix serveis especialitzats per poder mantenir la seva qualitat de vida. L'entorn familiar ha de trobar respostes adients a aquestes necessitats que sorgeixen del propi procés de l’envelliment.

El joc és una activitat universal: tots els infants d’arreu del món juguen. És una conducta innata i hauria de ser la seva prioritat en el seu dia a dia. Jugant, experimenten amb els objectes, descobreixen les capacitats del seu mateix cos, practiquen habilitats socials, descobreixen com funciona el món i moltes altres coses.

El dia 1 d’octubre celebrem el Dia Internacional de les Persones Grans, una efemèride que enguany pretén sensibilitzar sobre la necessitat que les persones grans tinguin accés i una participació significativa en el món digital.

Amb motiu del dia mundial del docent, m’agradaria exposar set motius pels quals em sento agraïda de ser docent i plantejar el que per a mi és el major repte que tenim pel davant.

Sovint, el treball social s’identifica com una professió centrada en ajudar a persones que tenen problemàtiques personals i socials que impedeixen la seva integració a la societat. Tanmateix, el treball social va molt més enllà i està present en molts àmbits de la nostra societat.

Amb l’estat d’alarma generat per la pandèmia que vivim des de ja fa més d’un any, són moltes les realitats que s’han hagut d’adaptar a aquesta nova situació i, en això, els consells d’infants han estat també protagonistes de noves estratègies per continuar garantint l’oportunitat, el dret i, ara més que mai, la necessitat dels infants a ser escoltats i continuar teixint vincles amb la seva ciutat i el seu entorn.

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de parlar una bona estona amb un grup d’infants del centre socioeducatiu AEI-Raval sobre les desigualtats en la salut infantil. Vam reflexionar sobre el fet que l’esperança de vida al barri del Raval fos més curta que al barri de Sarrià.