COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Des de fa ja gairebé dues dècades, s’assenyala amb freqüència la innovació com un motor fonamental de canvi i la transformació social.

Fa pocs dies llegíem que la temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat 1,8 ºC des del 1950, que probablement cap al 2050 la temperatura serà tres graus més elevada i les precipitacions hauran disminuït un 40%.

En el món de l’acció social, una de les principals dificultats amb la que ens trobem és la manca de recursos. Però a vegades, ni tan sols això és suficient per aconseguir canviar les coses. En un món cada cop més automatitzat i menys humà, a la vegada que es donen grans progressos tecnològics que faciliten la vida a uns quants privilegiats, altres queden exclosos d’una oportunitat de vida més digna. La bretxa que divideix el món és cada cop més fonda.

L'accessibilitat és un dret bàsic i universal reconegut des de fa dècades per lleis i convencions internacionals. Promoure el disseny per a tothom millora la qualitat de cadascuna de les persones sense excepció.

L'objectiu del present article és reflexionar sobre la mirada envers els joves, des d'on i com els acompanyem. No pretén ser una guia pedagògica ni facilitar un seguit d'instruccions o pautes, pretén aprofundir sobre la intervenció educativa que es du a terme amb els i les adolescents en els diferents espais educatius.

Tendim a pensar que les tecnologies de la informació, com ara Internet, les xarxes socials i els recursos digitals, es troben a l'abast de tothom. Però no és així: al voltant d’un 60% de les persones al món no tenen un accés corrent a aquestes tecnologies. Aquesta diferència entre les persones que tenen accés a les tecnologies de la informació i aquelles que no en tenen o en tenen un de limitat s'anomena la "bretxa digital".

Us heu fixat que davant d'una mateixa situació cadascun de nosaltres responem de manera diferent? No us heu trobat mai que davant d'un mateix fet, ja sigui un fet de caire amable o fins i tot un fet dolorós, cada persona el veu de manera molt diferent? I us heu preguntat per què? Doncs la responsable de tot plegat és l'actitud. Si, l'actitud. Sempre hem sentit dir que l'actitud davant la vida ho és tot i és totalment cert. L'actitud ens marca la manera que tenim d'afrontar la vida.

Decidir implica valorar, triar allò que creiem que és millor i desestimar el que no trobem adequat. La vida d’una persona està farcida d’innombrables decisions, des de les més banals fins a les més profundes. La llibertat és un dels trets més característic de l’ésser humà. La vida humana no s’acaba amb la seva dimensió biològica sinó que es va completant fruit de les decisions que es prenen.

Cada vegada més empreses s’animen a realitzar activitats i programes de voluntariat per a les persones treballadores. Què hi ha darrere de tot això? Una acció comunicativa, una estratègia reflexionada? Pot el voluntariat corporatiu jugar un paper significatiu dintre la societat, les persones treballadores i la pròpia empresa?

Parlant en termes esportius, podríem dir que els professionals de l’acció social ens trobem en plena cursa d’obstacles de la que coneixem la línia de sortida (13 de març de 2020), però desconeixem: el recorregut a seguir i la distància (quan es controlarà la Covid’19), el nombre de tanques fixes i salts d'aigua (mesures restrictives i permanència), la resistència dels corredors (física, emocional, de salut i mental), i les condicions i característiques de la pista (horaris, disponibilitat de recursos, formació, equips, adequació dels espais...).

La pandèmia ha posat al centre de les nostres vides la preocupació per la salut. També ens ha portat a introduir canvis en les relacions socials, precisament pel seu potencial impacte negatiu a la salut. Però, en què pensem quan parlem de salut? De debò la vida en comú amb altres éssers humans pot arribar a ser una amenaça per a la salut? Què veiem si contemplem la salut des d’una perspectiva social?

Com aneu d’anticossos per fer front l’adversitat? Resiliència, que és la capacitat de fer front les adversitats i, fins tot, sortir-ne enfortit, ha estat una de les candidates a paraula de l’any 2020. Però, quins són els seus ingredients? Què és allò que ens ajuda a estar preparats per les dificultats de la vida? Anem a intentar donar resposta a aquestes preguntes!

Cada tercer dimarts de març, se celebra el Dia mundial del Treball Social. Tradicionalment, el Treball Social s’ha associat a ajudes i prestacions a aquells sectors de la població i a les persones més vulnerables socialment. Però aquesta és una visió assistencialista i paternalista de la disciplina que cal superar.

Lideratges, actituds i eines per millorar la capacitat de resiliència dels equips socioeducatius.

En els últims anys es parla molt en el món educatiu de l'aprenentatge per projectes en els àmbits STEAM. En aquest article expliquem què significa STEAM i perquè és important fomentar les vocacions científiques en aquests àmbits amb una perspectiva de gènere.