COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Just quan tenim la Castanyada aquí, a pocs de nosaltres ens han pogut passar desapercebudes les decoracions de carabasses, esquelets, bruixes, escombres, teranyines i monstres varis que han anat apareixent als aparadors dels nostres carrers durant les setmanes prèvies. I és que ja fa anys que sembla bastant evident que la tradició de Halloween ha vingut per quedar-se a casa nostra.

La investigació "Oci, Acció sociocultural i Cohesió Social" ens mostra com les entitats i activitats de lleure i d'acció sociocultural contribueixen a la millora de la cohesió social dels barris i comunitats on actuen.

Després d’una llarga trajectòria laboral en l’orientació laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, he pogut constatar la rellevància i absoluta necessitat d’entendre i conèixer quina és la nostra mirada com a professionals envers el fet d’acompanyar a persones amb diversitat funcional.  Així, serà fonamental plantejar-nos certes preguntes que ens permetran entendre quin professional som, quin professional volem ser i com entenem nosaltres el fet d’acompanyar.

Enterrar tresors, ballar una òpera, construir escultures de paper, convertir-se en una astronauta, soldat, bruixa i  gos, plorar amb un tros de fang a les mans i riure amb la cara esquitxada de pintura. L'art i el joc són en si mateixos terapèutics i sanadors en la mesura que permeten i possibiliten el creixement i l'exploració.

Sóc en un bar prenent un cafè al carrer de Carolines. És el moment que tenim de pausa quan estem fent classes. És un moment de desconnexió de vegades o de redissenyar les següents hores de classe o de corregir algun prova... Entra al bar una senyora amb cadira de rodes acompanyada per una cuidadora. La senyora parla amb el cambrer que la deu conèixer i la saluda pel nom.

Quan em pregunten què és un educador o educadora social, sempre contesto que els que hem estudiat Educació Social tenim clar que ens agrada ajudar als demés. Volem estar al servei dels altres i ser d’utilitat a les seves vides i a la societat. El propòsit però, resulta més bonic que no pas senzill fer-lo realitat perquè per ajudar a algú cal que es donin alguns elements.

Les nostres condicions de vida: com accedim al món laboral, a l’educació, a l’habitatge influeixen de forma determinant sobre la nostra salut. 

Els  prejudicis es poden manifestar de moltes maneres diferents: pel color de pell, per si ets de poble o de ciutat o per la manera de vestir, per exemple. Ara bé, hem de percebre la diferència com una amenaça o com una oportunitat?

Després de tanta activitat i de trampejar amb els horaris durant les vacances no ens hauria d’estranyar que tornar a la rutina i a la vida quotidiana ens sigui una mica difícil. Ens queden entre 10 i 15 dies per començar l’escola i que ens hem de començar a organitzar. Com ho podem fer?

Entre els dies 9 i 11 de juliol, un grup d'estudiants del Grau d'Educació Social i de Treball Social, i dos acompanyants, vàrem viatjar a Jaén, per conèixer la Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de la mateixa ciutat.

Els mitjans de comunicació anuncien aquests dies casals i colònies molt atractius que organitzem les entitats de lleure. Les famílies realitzen un esforç econòmic considerable per inscriure-hi els seus infants durant l’estiu, però només ho poden fer si disposen d’uns ingressos econòmics que els hi ho permet. Malauradament, hi ha d’altres famílies que no poden fer front al cost que aquestes activitats suposen.

Per què una societat híper connectada produeix tant aïllament social i solitud? Per què els nens i adolescents de la nostra societat, que anomenem desenvolupada, pateix solitud i xarxes de relacions insuficients? La crisi ens ha colpejat amb força i ens trobem davant d'una societat complexa, diversa, marcada per grans desigualtats socials, on hi ha importants esferes de població invisible.

El Servei d’Ocupació de Catalunya reprèn les polítiques actives d’ocupació després d’uns mesos de “parada tècnica” i ho fa amb canvis significatius pel que fa al finançament de programes vinculats al Sistema de Garantia Juvenil.

Actualment, les aplicacions de missatgeria instantània, amb els seus avantatges, també amb els seus desavantatges, ens donen la possibilitat de compartir moments de reflexió al voltant de la nostra feina. 

Encara que es parla molt de la suposada recuperació econòmica, una mirada acurada a la realitat que ens envolta mostra que encara estem lluny d’una millora real. Només una dada: gairebé mig milió de persones viuen a Catalunya atrapades entre l’atur i la precarietat laboral, sense perspectives de sortir-ne durant el proper any.