COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les entitats de lleure educatiu han estat i son, per la seva flexibilitat i proximitat, espais idonis pel desenvolupament de les persones i de les comunitats. Parlem d’entitats que porten a terme la seva tasca educativa en contextos de medi obert, amb voluntat d’incidir social i políticament en els mateixos, per a millorar les condicions socioculturals i educatives dels infants, joves i famílies que hi participen.

Des de sempre hem parlat en educació i treball social de la importància del treball en xarxa. Tots omplim memòries, discursos i accions de la importància d’aquesta metodologia de treball, com a garant de l’èxit en el nostre treball, però no se si ho apliquem plenament. El treball comunitari, el ser part i sentir-se’n part, és l’essència de l’educació social. 

Tres dècades de polítiques neoliberals estan posant en greu perill la democràcia. El vell i llarg viatge democràtic està xocant, de nou, amb un dels seus vells enemics, les desigualtats i les fractures socials. Tres dècades de polítiques neoliberals ens han deixat un món convuls, polaritzat socialment i territorialment, precaritzat i incert, amb encoratges cada cop més febles i horitzons desdibuixats.

Experts i famílies saben de la importància de parlar de l’acolliment i l’adopció amb els infants i adolescents, tanmateix, sovint, les famílies no saben com fer-ho. Elena Requena, directora del Grau en Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica perquè, com i quan parlar dels seus orígens als infants acollits o adoptats.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, cada vegada tenen una major presencia a la nostra societat, des de diversos espais se’n fan ressò i en destaquen la seva importància però, què són concretament els ODS? 

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una trobada estatal de coordinadors/res de serveis d’atenció domiciliària (SAD) i en un dels tallers es debatia sobre la necessitat de formació dels professionals d’atenció directa; els/les treballadores familiars (TF). Em van sorprendre alguns dels punts que plantejaven les meves companyes i, finalment, vaig preguntar sobre la titulació dels seus equips.

Entrada la tarda del dimarts 2 d’abril, posàvem punt i final al I Congres Internacional sobre Intervenció Socioeducativa amb Famílies i Infància en situació de vulnerabilitat organitzat per la Fundació Pere Tarrés. Durant dues jornades, professionals de l’acció social i educativa, tant personal tècnic d’administracions públiques, agents i entitats, com professorat universitari, investigadors i responsables polítics havien participat de diversos espais de debat i d’intercanvi d'idees, experiències i evidències sobre la intervenció en contextos familiars.

Ser “normal” és impossible, en primer lloc, perquè els éssers humans ens caracteritzem per la nostra diversitat individual i, en segon terme, perquè la “normalitat” no existeix, és només una construcció social.

Els joves migrants sols conformen un fenomen migratori amb recorregut i de màxima actualitat donades les dificultats del circuit de protecció per donar resposta. Les polítiques d’infància mantenen una lògica diferent a les polítiques migratòries i les necessitats reals i existents són diverses però no fàcils de cobrir en el context actual.

Per què de petits creiem coses que de més grans ens sembla mentida que les poguéssim creure? L’exemple per excel·lència és la creença en els Reigs Mags de l’Orient. Com evoluciona la nostra comprensió de la realitat a mida que anem creixent? Isabel Torras, professora de la Facultat, ens explica com pares, mares i educadors poden acompanyar-los en el pas del pensament màgic al pensament lògic.

L’evolució de la societat i dels diferents models de famílies també ens ha portat a buscar noves formes de celebrar els aniversaris. En alguns casos, però, sembla que una celebració tradicional s’hagi convertit en una competició per ser el millor. Què podem observar a partir d’una conversa a la porta de l’escola?

Tots volem ajudar als altres quan passen per un mal moment. Volem que les nostres paraules els alleugin i reconfortin, però no ens solen ensenyar a fer-ho. José Carlos Bermejo, director del Màster en Counselling de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica com el counselling, o relació d’ajuda, pot ser-nos útil.

Quan pensem en una persona gran ens ve al cap algú amb el cabell blanc, amb arrugues, que porta bastó o va encorbat. Però penseu realment que les persones grans són un grup homogeni?

A Catalunya hi ha moltes famílies i persones que es fan càrrec de persones en situació de dependència, ja sigui per raó d’una malaltia o bé d’una discapacitat. La majoria de les persones cuidadores són dones. Assumir aquesta responsabilitat té repercussions en les persones cuidadores en diversos àmbits però en aquest text parlaré de l’impacte per aquestes dones en les seves relacions socials.

Els certificats acrediten el conjunt de competències professionals que capaciten pel desenvolupament d’una activitat laboral identificable en el sistema productiu sense que comporti una regulació del sistema professional; i garanteixen que la persona que l'obté té els coneixements, les habilitats i les aptituds per desenvolupar una activitat laboral d'acord amb les exigències del mercat de treball (SPOC, s.d).