COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En molts espais d’intervenció social, una de les dificultats més habituals és la manca de temps, que sovint es tradueix en una altra problemàtica: la dificultat de disposar d’una informació clara i útil per entendre què s’ha fet i com cal continuar una situació.

Treballar en projectes socioeducatius ens recorda constantment una realitat sovint invisible: un mateix servei pot ser totalment diferent segons el territori on es desenvolupa. Tot i compartir objectius i metodologies, les condicions materials, humanes i socials són molt variades.

Quan es parla de pobresa, sovint venen al cap imatges de desnonaments o de persones que dormen al carrer. Tanmateix, existeix una precarietat molt més silenciosa, de portes endins, que afecta milers de dones quan arriben a la darrera etapa de la vida. És el que s’anomena la feminització de la pobresa.

Catalunya és una societat plural en molts sentits, i la diversitat religiosa n’és una dimensió cada vegada més visible.

“Ja no té edat per segons què...”
“És normal que no ho entengui, a la seva edat.”
Són frases que podem sentir sovint i que d’alguna manera formen part del llenguatge quotidià. Darrere d’aquestes expressions aparentment innocents s’hi pot amagar una forma de discriminació molt estesa i, alhora, poc reconeguda: l’edatisme.

La protecció a la infància no pot continuar sent una simple declaració d’intencions: ha de convertir-se en una prioritat estructural i efectiva. Amb les dades actuals s’evidencia que la violència contra infants i adolescents és present al nostre voltant i sovint és invisibilitzada.

La vellesa, una etapa natural de la vida, sovint és percebuda des d'una perspectiva negativa en la societat contemporània.

La intel·ligència artificial (IA) ha passat, en pocs anys, de ser un concepte llunyà a convertir-se en una eina present a totes les capes de la nostra vida quotidiana: l’educació, la salut, les empreses i, cada vegada més, el tercer sector.

“Fem esport per viure i conviure” és un projecte de l’Ajuntament de Castelldefels que té per objectiu millorar les relacions de convivència en els equipaments esportius de la ciutat. El projecte és liderat per l’àrea de participació en coordinació amb l’àrea d’esports de l’Ajuntament.

El dol és un procés natural, adaptatiu i humà. Tothom, en algun moment de la vida, ha de transitar-hi davant la pèrdua d’algú estimat.

La lectura és molt més que una competència escolar: és una eina de transformació social que obre portes a noves experiències, al coneixement i a la comprensió del món.

Quan parlem de la salut i el benestar dels adolescents, hi ha una realitat que cada cop preocupa més: la soledat no desitjada.

L’actual context que vivim, en què els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic, impulsa les entitats del tercer sector a preparar-se per actuar, però també per comunicar.

El 2025, Catalunya avança cap a un model d’atenció a la gent gran que combina proximitat, innovació i respecte profund pels drets individuals.

Un dels estilismes comunicatius que caracteritza la nostra època és l’ús obsessiu de paraules buides. Valors, sinergia, companyonia, compromís. Són mots grossos que amaguen un munt de promeses, i han esdevingut les paraules preferides del sector empresarial, del sector amb ànim de lucre, en el marc d’una societat cansada i en un món en col·lapse climàtic.