COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Com acompanyar les noves generacions perquè siguin competents i felices en un món cada vegada més complex i alhora construir societats més cohesionades?

Com a societat moderna i dinàmica, la catalana és diversa i plural en molts sentits, ja que hi conviuen i s’hi interrelacionen múltiples formes d’identitat: d’origen, etnoracial, lingüística o sexogenèrica. Aquesta diversitat es manifesta també, i de manera articulada amb d’altres, en l’àmbit religiós i de les creences.

En una societat que busca promoure constantment la innovació i el progrés, sovint passem per alt la riquesa inestimable de la saviesa acumulada de les persones grans. És per això que volem reconèixer, valorar i, el més important, aprofitar aquest llegat de coneixement per construir un futur més ric i sostenible per a tothom.

Els dispositius electrònics estan presents diàriament en la nostra societat, els utilitzem per relacionar-nos, per estudiar, per treballar i/o simplement com un entreteniment. L’ús de les pantalles s’ha incrementat en els darrers anys en diferents franges d’edat, especialment es pot observar que les persones adultes i el jovent són els col·lectius que més fan servir aquests dispositius com una eina de treball, però també com una eina de relacions socials i d’oci.

Hem sentit parlar molt de desnonaments als últims anys. Malauradament, els impactes que tenen a la vida de la infància, de l’adolescència i de les seves famílies rarament són notícia.

A les escoles és on es produeixen els primers vincles entre els infants, és allà on es produeix la socialització amb el grup d’iguals, i també és allà on apareixen els primers conflictes i formes d’abusos.

En una visió utòpica totes les organitzacions tenen una missió i finalitat, que es materialitzen a través dels diferents projectes que realitzen. Això fa que hi hagi una relació intrínseca entre el ser d’una entitat i el que persegueix.

L'equilibri entre la política i la salut mental és un delicat acte de malabarisme en qualsevol país. En un món en constant canvi, la incertesa política pot tenir efectes profunds en la salut mental de la ciutadania.

L’escola és un espai fonamental en la vida dels infants i joves, però ha deixat de ser l’agent formatiu principal. Incorporar l’educació social a l’escola és la manera d’obrir-la de nou al món.

La reforma de la nova llei per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica suposa un salt qualitatiu en l’autonomia de les persones amb diversitat.

Treballar amb persones que tenen problemes de salut mental i discapacitat pot ser un desafiament emocional i físic. De vegades, aquestes persones poden experimentar crisis d'agressivitat, cosa que pot posar a prova els professionals que les atenen.

La frase atribuïda (erròniament?) a Sèneca "cap vent és favorable per al vaixell que no sap a on va" ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles, i s'aplica perfectament a la planificació estratègica dins de qualsevol organització, incloses les entitats del tercer sector.

Tots estem formats per una doble dimensió, l’exterior i la interior. En un món accelerat, com podem conèixer millor i educar la nostra interioritat?

Soc professora dels graus d’Educació Social i de Treball Social i cada curs pregunto als meus alumnes que acaben per què van escollir aquests estudis i si la motivació inicial que tenien s’ha mantingut al llarg dels quatre anys.

Que vol dir arribar a gran? Vol dir que hem estat de sort i que hem superat amb èxit les diferents etapes de la vida: infància, adolescència, joventut, adultesa, maduresa, vellesa...